El número 8 d'«Argo», al carrer

Ja està disponible el darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima. El tema central du per títol «El patrimoni musical de pescadors i mariners» i és un complert article que signa Jaume Ayats, músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu currículum el converteixen en un autèntic especialista, per la qual cosa l'article que signa és tot un referent sobre aquest vessant del patrimoni marítim, i deixa prou clar que el tema «havaneres», tant utilitzat i potser abusat amunt i avall de la costa, ha convertit en un espectacle el que originalment era el fet de cantar tots plegats. Dit d'una altra manera: ara no cantem. Hem perdut aquest costum.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Mar a les venes: Entrevista a Ricard Rodríguez-Martos, sobre l'Any internacional del marí i la situació actual de la marina mercant.
Museu a fons: El «Taller de Barques de Paulilles», a la Catalunya Nord.
Fusta de bona lluna: El «Rosalind». Reportatge sobre aquest vaixell emblemàtic.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Xavier Nieto, arqueòleg subaquàtic i director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. En Xavier Nieto fa un repàs a la seva vida i l'evolució de l'arqueologia subaquàtica.
Recerca en marxa: El treball ens presenta el descobriment que a Vancouver, a la Columbia Britànica, hi ha un munt de noms d'indrets, de pobles, de muntanyes... que tenen un orígen català o espanyol que ens fa viatjar fins a les expedicions de principis del segle XVIII.
Reportatge: «1911. Un any per oblidar». Un article sobre un dels anys més tràgics a la mar. L'any vinent es compliran cent anys d'un dels fets més durs de les nostres costes.
Caixa de mariner: «El capità Mirambell». Pintura sobre tela que representa la pollacra-goleta «Constancia», que fou comandada pel capità Mirambell. El quadre és al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.
De viatge: «La ruta dels indians». Recorregut pels municipis indians de la costa, agrupats a la Xarxa de Municipis Indians, que inclou onze municipis catalans: Arenys de Mar, Begur, Blanes, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Palafrugell, Torredembarra, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
Rosa dels vents: Visita al Ecomuseo Municipal de Seixal (Portugal).
Maquetisme: Consells de pintura per a modelistes.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i, si es vol, admet subscripcions, la qual cosa es pot fer enviant per correu al Museu Marítim de Barcelona la butlleta adjunta. Indiqueu clarament al sobre «Subscripció ARGO». L'adreça on cal enviar-la és:

Museu Marítim de Barcelona
Avinguda de les Drassanes s/n
08001-Barcelona

Fins quan? Fins novembre del 2011?

Avui ha estat el dia final del desmuntatge. Ahir, ben a prop de les dotze de la nit, encara s'estava recollint. Avui dilluns les barques més grans, les que va portar «Agalcari», l'associació gallega de mestres d’aixa, i les que va portar «Albaola», ja van de camí a casa dalt de camions. I ara? Doncs ens queden uns dies per reposar i reflexionar sobre com ha estat aquesta edició de l'àrea «Marina Tradicional», per intercanviar valoracions i recollir suggeriments per millorar i corregir errors. I per pensar en com volem que sigui l'edició que fa sis i que coincidirà amb el 50 aniversari del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I pel mig ens queden els «Encontros» de Carril 2011, la gran cita de les embarcacions tradicionals de Galícia. I la resta de «Trobades-regates-concentracions» que van omplint el calendari que s'organitza des de cada associació o federació, en les quals a menor escala també hi haurà presència d'embarcacions tradicionals.

Ahir diumenge al matí, la "Orquestra del Mar» de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas, ens va oferir per segon any consecutiu un concert en el qual van repassar temes de
pel·lícules i cançons de rock i pop. L'àrea «Marina Tradicional» estava a tope. I no només perquè ells fossin seixanta músics, ja que els visitants que caminaven pel Saló, pels volts de migdia, van acudint a la nostra àrea atrets per la música que interpretaven aquests joves. I a l'àrea no van trobar només música, ja que des del divendres es van incorporar el «Museu del Càntir" d’Argentona, que amb el seu torn en marxa durant hores, va ensenyar a fer càntirs de barca i, sobretot, va deixar participar del torn que van portar a tots, grans o petits, van poder sentir-se artesans per una estona. L'altra novetat va ser la "Casa Pallarès» de Solsona, l'empresa que des de 1917 ve fabricant tot tipus de ganivets, i que en la nostra àrea es va passar una bona estona fent anar la roda d'esmolar i ensenyar i explicar com es fabriquen artesanalment ganivets i navalles.

El migdia va ser molt especial per a tots els que han passat aquests nou dies de Saló. Seure a una taula tots junts, enmig de l'àrea, deixant els estands oberts però sense ningú durant un parell d'hores, i celebrar un dinar s'ha convertit en una tradició que acaba de estrènyer llaços encara més si cap. I després del menjar, en el qual hi havia assegudes seixanta persones, aquest any la novetat va ser que no van faltar les cançons. Una guitarra i un acordió van ajudar molt. Es va cantar en
gallec, en català, en euskera, en el castellà de Canàries i en el castellà de Cuba, i fins i tot en irlandès. Van cantar les «Mulleres de Carril », que van ser al Saló per a organitzar la presentació dels «Encontros» i ens van acompanyar fins a l'últim dia ... Algun que altre visitant que rondava la tarda de diumenge pel Saló, a part de seure a prop, es fregava els ulls sorprès de veure l’espectacle tan atípic en una fira. Ja no diguem en una com el Saló Nàutic. No és gens habitual que els expositors, per usar la terminologia oficial de l’"escapulari" que s'ha portat penjat del coll aquests dies com acreditació, organitzin aquest gran menjar i després es vagin succeint cançons una rere l'altra ... en horari d'obertura de visitants.

I el 2011? Doncs com diuen alguns: encara no l'ha vist ningú. Podem suposar moltes coses. Que hi haurà Saló ja que se celebrarà el cinquantenari. Que segurament hi haurà una sisena edició de l'àrea
«Marina Tradicional». Que tal vegada s'hagi acabat la famosa crisi ... El que és segur és que després d'un breu descans, s'ha de començar a treballar el dilluns que ve. I això ho ha de fer tot aquell que
vulgui estar present en el 2011. Ara es tanquen pressupostos i es fan previsions. Ara hi ha temps per a pensar com vol cadascú que sigui el seu estand l'any vinent. I quina activitat desenvoluparà, doncs
en aquest 2011 canviaran les condicions per ser presents amb un estand a l'àrea Marina Tradicional. Per exemple: serà imprescindible que hi hagi activitat diària en tots els estands. No hi haurà temps per avorrir-se. I que tots ho tinguem clar: si entre tots no mantenim realment viva aquesta àrea de «Marina Tradicional» al Saló Nàutic, serà molt difícil defensar la seva permanència un any més i mantenir les condicions que la fan possible.

El "Saló de l'automòbil"

 Ahir, un visitant es passejava per aquí preguntant si aquest era el Saló de l'Automòbil. ¿Despistat? Que va! El pretès "acudit" o "la gràcia", com es prefereixi batejar a la seva ocurrència, ve al cas per la gran quantitat de barques amb volant que es poden veure al Saló Nàutic. A primera vista es veu que estem "envoltats" de motores, pneumàtiques ... Fins i tot a la nostra àrea de «Marina Tradicional» hi ha una barca amb volant. Encara que aquesta es mereix tracte a part i tots els honors, ja que «Na Maria», que és el seu nom, és una embarcació construïda a Menorca entre 1920 i 1930, arribada des de la drassana del mestre d'aixa Miquel Huguet de Ciutadella, on es va restaurar l'any 1992, i encara que porta un senzill volant, va proveïda d'una vela i llueix una estampa que ja la voldrien per a elles les barques de plàstic o de goma que un es troba a cada pas en aquest Saló Nàutic. I és que velers, n’hi ha pocs. Excepte en la nostra àrea, que n’hi ha catorze. I en algun racó més, encara que són embarcacions de modalitats olímpiques o catamarans.

Pensant ja en el proper cap de setmana, convé tenir present el atapeït calendari d'activitats que estan previstes. Divendres s'incorporen a l'àrea «Marina Tradicional» el «Museu del Càntir d'Argentona », la casa «Ganiveteria Pallarès», fundada l'any 1917 a Solsona i la casa «Espardenyes Soler» d'Arenys, artesans espardenyers des de 1880. Així, des de divendres i fins diumenge, dia de tancament del Saló Nàutic, el visitant podrà veure de prop com es feien i són els càntirs de barca que portaven les barques de pesca, les tradicionals navalles Pallarès i les espardenyes que gastaven molta gent de la mar. Aquestes tres entitats desplacen fins a l'àrea «Marina Tradicional», aquests tres dies, als seus artesans per tal de "treballar " a la vista del públic visitant.

Dissabte, a partir de les 12.00h, Galícia ens presentarà l'edició dels «Encontros» d'embarcacions tradicionals que han de celebrar-se al poble de Carril. A la tarda del mateix dissabte, el Museu de la Pesca de Palamós organitza la segona de les seves «Converses de Taverna» amb el suggerent tema de «La cuina de la gent de mar». El diumenge a migdia l'Orquestra del Mar de l'Escola Pia de Mataró, integrada per una cinquantena llarga de joves, oferirà un concert amb un repertori que va des de coneguts temes de pel lícula fins a cançons de rock.

I a tot això cal sumar-li els diferents tallers i activitats que es desenvolupen en cada un dels estands de l'àrea «Marina Tradicional» i l'exposició «El viatge dels sardinals».

ACTIVITATS. Tallers per al cap de setmana 12-13-14 de novembre.

Museu Marítim de Barcelona. A la Sfera, recreació del viatge del "Beagle" en una projecció IMAX.

Drassanes Sala. Confecció de nanses de pesca.

Agustín Jordán. Traçat de vaixells.

Barca "Sant Isidre". Maniobres amb els caps de bord.

Drassanes Nereo. Maquetes de barques malaguenyes.

Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903. Tallers d'educació ambiental.

Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial. Treball amb caps.

Federació Gallega pola Cultura Marítima i Fluvial. Aparellat d'embarcacions tradicionals.

Tela Marinera-Barça "Rafael". Confecció artesanal de caps.

Iomramh. Construcció d'un currach.

Escola de Maquetisme del Masnou. Confecció de maquetes

 

«Els capellans, millor»

Amb aquest "crit", avui dissabte 6 de novembre hem inaugurat la cinquena edició de l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, ja que és la traducció al castellà del títol del documental amb el que l'associació «Albaola» de Pasaia ha obert els actes d'aquests nou dies de Saló Nàutic. I és que l'any 2006, «Albaola», a bord d'una txalupa va reviure els viatges pel San Lorenzo que realitzaven els baleners bascos en el segle XVI (http://www.albaola.com/secciones/apaizac_obeto/). I el nom del documental, direu? Què "pinten" aquí els capellans? Doncs surt de la resposta que donaven els habitants dels pobles d'aquesta zona del Canadà quan se'ls preguntava com estaven. La seva resposta sempre era: «apaizac obeto», o sigui, «els capellans millor». I és que convé aclarir que la barreja de paraules entre l'euskera dels pescadors bascos i els diferents idiomes dels pobles Mik'maq, Innu, Inuit i Montagnais era més que habitual, donada l'estreta relació que hi havia entre tots ells. Que qui respongués així sabés el veritable significat del que deia, que sabés què és un capellà ... ja és una altra història.

La "crida" per tal que el públic visitant del Saló s'acostés al àrea "Marina Tradicional", l'han fet dues txalapartaris del Euskal Etxea de Barcelona. El so d'aquest tradicional instrument vasc, la txalaparta, ha funcionat molt millor per atreure gent que la megafonia general del Saló que va donant els avisos d'inici de cada acte del programa. Com es diu per aquí: "ni color". A més, per a molts dels presents, per no dir tots, era la primera vegada que ens acostàvem a aquesta música tradicional tan pròpia d'Euskadi.

Després del documental, que ha mantingut atent a les gairebé cent persones que s'han congregat, els membres de «Albaola» han repartit una bona quantitat de sidra, formatge i «pintxos» de truita de bacallà, cuinat per ells mateixos.

A la tarda, el Museu de la Pesca de Palamós, ha organitzat la primera de les dues «Converses de Taverna» que aporta aquest any als actes de l'àrea. En aquesta primera s'ha parlat de les creences i supersticions de la gent de mar.

A part de tot això, convé ressaltar el bon nombre de visitants que s'han acostat fins a la nostra àrea per, d'una manera o altra, participar en els diversos tallers i demostracions que estaran funcionant tots aquests dies.

Per demà diumenge està prevista, a les dotze, una xerrada sobre la cultura mediterrània del vi, en la qual prendran part un historiador i un dels útims boters artesanals que queden a Catalunya. Per la tarda, a les 18.00h, es presentarà l'exposició "El viatge dels sardinals ", que va estretament relacionada amb el tema de la conservació del patrimoni marítim i de com aquest es manté viu.

  

Les primeres barques

A primera hora del matí, una potent grua ha començat amb els treballs de descàrrega de les sis embarcacions que «Agalcari» ha traslladat fins a l'àrea «Marina Tradicional». Sens dubte, el més espectacular ha estat el moure la dorna «Sara», una embarcació de deu metres d'eslora i que s'ha situat en un dels accessos a l'àrea. Un cop desplegat el drap, serà ben visible des de tot el Palau número 2, que és on estem ubicats. De passada, dir-vos que la nostra zona serà la que compti amb més veles per metre quadrat de tot el Saló. Després de les barques d'«Agalcari», s'han descarregat les dues embarcacions de l'associació «Albaola».

Mentre tot això estava en marxa, s'ha començat a muntar bona part dels estands. Així, s'han omplert els estands del Museu Marítim de Barcelona, el del Museu de la Pesca de Palamós, el de la Drassana Sala de l'Escala —que ha descarregat tres barques de vela llatina—, el de la «Barca Sant Isidre» i el del Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903.

Demà, últim dia de muntatge, promet ser un dia mogut, ja que queden alguns estands per muntar. A aquestes hores, esquivant la mala mar que hi havia aquest matí, deu haver arribat ja el ferri de Menorca, amb la barca del mestre d'aixa Miquel Huguet. De Màlaga vénen de camí les Drassanes Nereo, de Galícia ha d'arribar el material de la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial i el dels «Encontros de Carril 2011». També ha d'arribar el material de la «Barca Rafael», el de Wine Land Research, els vaixells de les Drassanes Artimar de València i el material de Lanzarote per l'estand del mestre d'aixa Agustín Jordán.

Ja hem començat a muntar

Avui dimecres 3 de novembre, encara de manera tímida, ja que molts no vindran a muntar fins el darrer dia, l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, va prenent forma poc a poc.

Estand de «Agalcari», l'associació gallega de mestres d'aixa. Els més matiners de tots. A les vuit del matí ja hi eren!

En Mark Redden i el seu «currach», l'embarcació tradicional irlandesa.

La barca «Alfonsito», construïda a L'Estartit l'any 1891. En Pere de Prada i en Toni Clapés, posant-la a punt.

La barca «Colomet», de l'associació «L'Arjau» de Cambrils, a punt de ser descarregada del camió.

Fa cinc anys

El novembre del 2006, al carrer, en mig de dos palaus al recinte Gran Via2 de Fira de Barcelona, naixia l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Era una novetat. Mai abans la gent de la cultura i el patrimoni marítim de l'Estat, havia tingut una finestra oberta com aquesta al Saló. Els estands eren unes "tendes de campanya" de 3x3 metres. Per aquella "rambla" hi va passar molta gent, fins i tot la pluja, que no va voler faltar a la cita i un durant unes hores ens va acompanyar. Per sort, el "bateig" va ser breu i la resta de dies vam poder anar gairebé sense roba d'abric.

La foto amb la que estrenem el mes de novembre a la capçalera del blog, és una pinzellada d'aquella primera edició. La que acompanya aquesta entrada també, doncs, a banda de barques, de moltes estones de conversa entre els participants, l'espai va estar animat per un grup de danses tradicionals.

I qui erem llavors? Aquesta és la llista dels "pioners":

Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial
Albaola
Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
Barca «Sant Isidre»
Barca «Rafael»
Barca «Sant Ramon»
Astilleros Artimar
Consorci El Far
Drassanes Francesc Despuig
Astilleros Nereo
Drassanes Sala
Drassana Miquel Huguet
Pailebot «Thöpaga» i pailebot «Cala Millor»
Pailebot «Isla Ebusitana»
Pailebot «Santa Eulàlia»—Museu Marítim de Barcelona
Vaixell «Far de Barcelona»
Vapor «Hidria Segundo»
Vapor «Correillo La Palma»
Taller de mestres d'aixa del Consell de Mallorca
Veleria Confenautic
Astilleros Hijos de J. Garrido
Barques de fusta

D'aquí a una setmana

Manca just una setmana perquè obri portes el Saló Nàutic Internacional de Barcelona i perquè l'àrea «Marina Tradicional» celebri el seu cinquè aniversari. Des d'aquest espai anirem posant-vos al dia d'aquesta nova edició. D'entrada, aquí va el calendari d'activitats pel primer cap de setmana.



Programa d'activitats de l'àrea "MARINA TRADICIONAL 2010". Primer cap de setmana.

 Dissabte 6 de novembre
 11:00-13:00. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
 12.00h. Inauguració oficial de l'àrea "Marina Tradicional". L'associació Albaola, de Pasaia, presentarà el documental "Apaizac Obeto" Espedizioa, Canadà 2006. A continuació, música tradicional del País Basc i degustació gastronòmica.
 16:30-17:30. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
 18.00h. Converses de Taverna. El Museu de la Pesca de Palamós convida a participar en una xerrada sobre les creences i supersticions de la gent de mar.
Observacions: Durant tot el dia, en els diferents estands que integren l'àrea "Marina Tradicional", tindran lloc diversos tallers i demostracions.
—Confecció de nanses de pesca. Estand Drassanes Sala.
—Taller de confecció tradicional de caps i cordes. Estand Tela Marinera-"Barca Rafael".
—Demostració de traçat de vaixells. Estand Agustín Jordán, mestre d'aixa de Lanzarote.
—Taller d'habilitats marineres amb els caps de la barca. Estand "Barca Sant Isidre".
—Construcció d'un "currach", embarcació tradicional irlandesa. Estand Iomramh.
—Aparellat d'embarcacions tradicionals de Galícia. Estand Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial.
—Taller de nusos mariners. Estand Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial.

Diumenge 7 de novembre. 
11:00-13:00. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
12.00h. "La cultura del vi a la Mediterrània". Xerrada organitzada per Wine Land Research.
 16:30-17:30. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
 18.00h. "El viatge dels sardinals, per un patrimoni viu i actiu". Xerrada de Pere de Prada, coarmador i patró de la barca de sardinals "Santa Espina". Organitza la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial.

Observacions: Durant tot el dia, en els diferents estands que integren l'àrea "Marina Tradicional", tindran lloc diversos tallers i demostracions.

Ja tenim llista de participants

Tancat ja el termini oficial d'inscripció al Saló Nàutic de Barcelona, que ha de celebrar-se del 6 al 14 de novembre, podem fer pública la llista de participants a l'espai «Marina Tradicional».

La cinquena edició s'inaugurarà el dissabte 6 de novembre i serà el País Basc, de la mà de l'associació Albaola, qui serà el protagonista aquell dia. L'acte inclourà una presentació de les seves activitats i anirà acompanyat de música tradicional i d'un tast de productes bascs. Per la tarda, a les 18.00h, les "Converses de taverna" que aporta el Museu de la Pesca de Palamós, centrarà els actes de la primera jornada de Saló. El tema serà "Creences i supersticions de la gent de mar".

El segon dissabte serà el dia de Galícia. I aquí es parlarà de la propera edició dels «Encontros», que se celebraran a Carril a primers de juliol de 2011. Galícia té un pes específic molt important en aquesta cinquena edició de «Marina Tradicional», ja que a banda de la Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial, hi assisteix per primera vegada Agalcari, l'associació de mestres d'aixa gallecs. L'aportació gallega es completa amb un estand de promoció dels «Encontros» a Carril, on es podrà fer un tast de productes gallecs. Aquest segon dissabte, les "Converses de taverna" ens presentaran com a tema "La cuina dels pescadors".

Més endavant anirem completant el programa d'activitats. Però podem avançar que el segon cap de setmana s'incorporaran a l'espai «Marina Tradicional» el Museu del Càntir d'Argentona, que ensenyarà com són i com es fan els càntirs de barca. I també tindrem la participació de la Ganiveteria Pallarés, fundada a Solsona l'any 1917, que mostrarà la fabricació d'eines de tall com les navalles.

Catalunya
Museu Marítim de Barcelona
Museu de la Pesca de Palamós
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
Consorci Colls-Miralpeix—Aran 1903
Drassanes Sala
Tela Marinera- Barca “Rafael”
Barca “Sant Isidre”
Iomramh-Currachs
Wine Land Research

Galícia
Agalcari
Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial
Encontros Carril 2011

País Basc
Albaola Elkartea

Illes Balears
Drassana Miquel Huguet

País Valencià
Astilleros Artimar

Andalusia
Astilleros Nereo

Illes Canàries
Agustín Jordán, carpintero de ribera

Compromís i militància

EDITORIAL

Cap on anem? Quina és la realitat del moviment associatiu a Catalunya al voltant de la cultura i el patrimoni marítim? Hi ha futur? Com han de respondre i implicar-se les associacions que han rebut, poc o molt, alguna mena d’ajut de les diferents administracions? Cal refundar el moviment o és millor fer allò que es diu de “l’últim que apagui el llum”? O aquella altra expressió del “sálvese quien pueda”? Em resisteixo a admetre que no hi ha camí. Que més val tancar la paradeta. Però està clar, aquest, com molts temes associatius, passa per la voluntat dels qui en formen part. I aquesta voluntat avui cotitza a la baixa. O això sembla.

En tots aquests anys des de les primeres trobades de vela llatina —i hem d’anar als anys 80 del segle passat—, pel camí s’hauran perdut moltes voluntats, potser. Gent que s’haurà cremat tibant del carro, fent navegar una nau que potser mai havia d’haver sortit de port sense la tripulació i els pallols plens. O que en mig del tràngol, veient que a coberta tan sols n’eren quatre mal comptats, va dir "al proper port ho deixo". O potser es va dir que malgrat anar a mitges, s’havia de sortir a mar obert. No en conec tota la història. Fa quatre dies que soc per aquests verals, els vostres des de fa molts anys. Ja em perdonareu l’atreviment. 

Guaitant al voltant, amunt i avall de la nostra costa, amb l’empenta i les ganes que es veuen, difícilment podrem fer sentir la veu d’aquí, la de les associacions catalanes, arreu. I sentirem a moltes reunions allò que no hi ha diners, que les administracions han tancat l’aixeta… Hem de viure de subvencions? I on és la gent més propera que ha de fer costat, que ha de fer pinya? Amb quina força real i moral es poden demanar subvencions? Què ha fet cadascú per a contagiar a la gent del seu poble? No parlem de patrimoni, de cultura? De quina cultura parlem? No es tracta de fer viure la de cada poble on hi ha una associació? Les associacions s’han implicat a la vida del seu poble? Han demanat ser-hi? Si deixessin d’existir, quanta gent del poble les trobaria a faltar? I amb el jovent de cada poble. Es pensa en ells? S’ha fet res per a engrescar-los a participar? ¿Perquè a molts llocs es veu les embarcacions tradicionals com una història d’”estiuejants barcelonins” o de gent amb diners?

I si del que es tracta és d’anar a buscar patrocinis, quina empresa creurà en el moviment i apostarà per ell amb la força que té actualment? Quina oferta global es pot fer a un empresa? ¿Creieu sincerament que no hi ha ningú disposat a voler fer propaganda durant un seguit de dies al llarg de tota la costa catalana? Però està clar, cal coordinar-se. Oblidar recels o velles “emprenyades”. Potser cal que un dia tothom es digui el nom del porc, trenqui les llistes de greuges i amb voluntat de treballar plegats es posi el comptador a zero. Cal que hi hagi de veritat un moviment fort. Que sumi tots els armadors d’embarcacions tradicionals, que a Catalunya són majoria i les treuen quan volen o poden, amb les poques barques propietat d’associacions que tenim a casa nostra.

No pot ser que amb els elements de difusió que tenim ara a Catalunya el tema no avanci. Hi ha iniciatives a internet o a partir d'internet. Hi ha una revista de patrimoni, l’«Argo», que s’edita des del Museu Marítim de Barcelona. El propi museu organitza jornades tècniques de debat, o les “Nits de lluna plena” de cada mes, on es parla de patrimoni i cultura i s’intercanvien idees. Hi ha una xarxa de museus. Hi ha un Saló Nàutic que per cinquè any consecutiu cedeix un espai per les embarcacions tradicionals i el moviment associatiu… I curiosament qui més interès es pren en participar-hi és qui més lluny està de casa nostra. Aquí, que es pot anar fins a la Fira en metro… Quanta gent d’aquí s’ha vist en aquests anys a l’estand de la Federació Catalana, per exemple? Millor no fer-ho públic.

Potser aquí passa el mateix que en aquella pel·lícula en blanc i negre, on es deia allò de “Més fusta, és la guerra!”. I a casa nostra, del que es tracta és d’anar cremant gent per tal que la caldera vagi fent vapor i surti fum per la xemeneia. Avançar? Aquest és un altre tema. Compromís i militància, cal. No hi ha mals vents, hi ha mals navegants que no saben aprofitar el vent que bufa.

Saló Nàutic de Barcelona: «Espai Marina Tradicional»

Ja està confirmat: enguany celebrarem el cinquè aniversari de l'«Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que se celebrarà del 6 al 14 de novembre de 2010. Avui s'ha obert el període de preinscripció, que finalitza el dilluns 30 d'agost.

L'«Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic és una àrea que compta amb el suport de la direcció del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i, per això, el cost de participació en aquest espai no és el mateix que el de la resta d'expositors. Però qui estigui present en aquest espai ha de comprometre's a tenir l'estand permanentment atès durant la totalitat de dies que dura el Saló Nàutic, i a desenvolupar activitats de cara al públic. Aquesta segona condició és, principalment, la que permet ser present al Saló a un cost bastant menor, ja que per a un expositor fora de l'EMT, l'estand equipat de 12 metres quadrats —que és el que s'assigna com estand base—, li representa pagar més de 2.000 euros, sense comptar el cost afegit de contractar també superfície per exhibir embarcacions en sec.

És possible també contactar amb algun artesà que vulgui afegir-se a algun estand. A l'«Espai Marina Tradicional» pot haver des terrissaires que confeccionen càntirs de barca —consti que n'hi ha—, ganiveters, sabaters —hi ha qui encara fa esclops per a pescadors—, maquetistes ... En aquests quatre anys d'història que té el EMT, s'han desenvolupat de cara al públic tallers de restauració d'embarcacions, de confecció de nanses de pesca, de caps i cordes, d'aparellat d'embarcacions tradicionals... S'han posat en marxa jocs per als visitants més petits. S'han realitzat degustacions gastronòmiques. També hi ha hagut exposicions i concerts de música. En resum, el compromís és que cada estand ha de bullir d'activitat durant els nou dies del Saló. I des de l'estand també es pot vendre. Poc o molt sempre hi ha algun visitant disposat a comprar un llibre, una samarreta, un DVD...

En aquest enllaç hi ha un llistat amb els noms dels que han estat presents en aquest espai del Saló Nàutic Internacional de Barcelona http://espaimarinatradicional.blogspot.com/2009/12/blog-post.html

Per a preinscriure's al EMT 2010 cal enviar un correu a  l'adreça morse1844 (arroba) gmail (punt) com indicant nom de l'entitat, empresa, artesà... i explicant en cinc línies de text les activitats que durà a terme durant la totalitat del Saló. Un cop rebut això, es facilitarà el full oficial d'inscripció i el cost de participació.

Tradició, innovació i economia

El darrer diumenge de maig, a les pàgines de la secció «Negocis» del diari «El País», es va publicar una entrevista, a pàgina sencera, a José Gerardo Triñanes qui, a més de ser el president de Agalcari (Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira), està al capdavant d'un drassana tradicional. Malgrat el poc a poc que anem en el tema de l'esmena, ja que la Comissió de Justícia, amb la que està caient, amb l'horitzó carregat de núvols negres, encara no s'ha plantejat quin dia debatrà la futura «Llei General de Navegació Marítima», el col.lectiu que formem tots anem aconseguint ser presents als llocs. A Gijón, durant la celebració internacional del «European Maritime Day», es va llegir un manifest en defensa de les embarcacions històriques i tradicionals, elaborat a partir dels grups de treball que es van crear al Museu Marítim de Barcelona i el Museu do Mar de Galícia. Diumenge aquesta interessant entrevista en què es vincula tradició i innovació. Pel camí, parlamentaris que saben de la situació del patrimoni Marítim i que cal una actuació decidida, el ministre de Justícia que té sobre la seva taula l'esmena a la «Llei General de Navegació Marítima». La directora general de la Marina Mercant que també està al cas ... Admetem el gris? Hi ha motius per a ser optimistes.


«El País». 30 de Maig de 2010
REPORTAJE: Carreras & capital humano - Talentos que arriesgan
Hacer I+D desde la tradición
Astilleros Triñanes facturó 1,2 millones de euros el pasado año

Un pas més en favor del patrimoni i la cultura marítima

EDITORIAL

Demà serem presents en el fòrum internacional dels actes de commemoració del "European Maritime Day», que aquest any se celebra a Gijón, per ser Espanya la seu de la presidència de torn de la Unió Europea. Conjuntament, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu do Mar de Galícia llegiran un manifest que recull l'esperit de l'esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» per aconseguir que les embarcacions històriques i tradicionals tinguin un estatut propi que les reconegui d'una vegada per totes. La lectura d'aquest manifest estarà avalada i recolzada per l'European Maritime Heritage. Podem imaginar fàcilment la trascendència d'aquest acte en què estaran presents un ampli ventall de personalitats europees.

I ja està? Donem per tancada la campanya? No, de cap manera. Des que es va començar a recollir suports per aconseguir entrar una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» s'ha avançat molt gràcies a l'esforç de molta gent. S'ha arribat al Congrés dels Diputats, al Ministeri de Justícia, a la Direcció General de la Marina Mercant i ara s'arriba a un fòrum europeu. La unió que s'ha aconseguit fins ara, ha de permetre seguir endavant fins a veure materialitzat aquest reconeixement a les embarcacions històriques i tradicionals. Queden moltes coses per a fer i la situació social i política del país no afavoreix precisament el plantejar temes com els nostres. Però si ara frenem la marxa, si cadascú des del seu espai més proper no s'implica més i fa extensiu el missatge, tota la feina feta fins ara es diluirà. Recordeu una dada sobre la qual ja vaig fer menció fa mesos: els vehicles històrics tenen el seu reglament específic des de 1995 motivat, segons consta en el seu redactat, per la demanda social, i perquè la legislació vigent llavors no recollia les necessitats específiques d'aquests vehicles.

Nosaltres no parlem de defensar embarcacions, que també. Parlem d'un patrimoni i una cultura que porta anys en perill i de la qual en depenen des d'espais culturals com els museus, fins a llocs de treball actuals a les drassanes artesanals, o futurs amb el tema del desenvolupament del turisme cultural, passant per les entitats i les associacions que porten anys mantenint viu tot aquest patrimoni.

Tenim motius per estar contents, és cert. Demà és un d'aquells dies importants per a tots. Però hem de seguir estant alerta.

Nous ajuntaments gallecs a la llista d'adhesions

Des de Galícia ens arriben importants novetats. L'Ajuntament de Ferrol acaba d'aprovar per unanimitat una moció per donar suport a la presentació de l'esmena a la «Llei General de Navegació Marítima». La iniciativa va partir del «Clube do Mar de Ferrol». Un representant del club va tenir la possibilitat de defensar la proposta en el ple gràcies al reglament de participació ciutadana del qual gaudeixen els ferrolans en aquest «Concello».
També a l'Ajuntament de Sanxenxo es va aprovar per unanimitat donar suport l'esmena, a iniciativa de l'associació «Amics de la Dorna de Portonovo».

«SOS Estaleiro de Purro»
D'altra banda, dir-vos que a Galícia s'està duent a terme una campanya per salvar la drassana tradicional de Purro, a Bueu, un important element patrimonial amenaçat i que pot desaparèixer en qualsevol moment. Cal que els diferents col·lectius de tot Espanya enviin, com més aviat millor, una carta de suport a la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Teniu més informació a la seva pàgina web: www.culturamaritima.org  

Tant la federació galega (FGCMF), com el «Museu Massó» de Bueu o el «Museo do Mar» de Galícia, l'associació gallega de mestres d'aixa «AGALCARI» i les diferents associacions que componen la FGCMF, començant per l'associació «Os Galos de Bueu», que porten anys intentant protegir el patrimoni de la seva ciutat, van pressionant als diferents departaments de la «Xunta» de Galícia i de l'Ajuntament de Bueu per tal que no s'enderroqui.

La campanya té obert un espai a facebook: http://www.facebook.com/pages/SALVEMOS-O-ESTALEIRO/102687763099939

Es confirma la presència a Gijón

Cal concretar alguns detalls organitzatius, però se sap que el tema de l'esmena serà un dels plats forts de la celebració a Gijón de l'«European Maritime Day». Així, es pot confirmar que l'acció que s'ha estat desenvolupant aquests darrers mesos, per aconseguir introduir una esmena en la futura Llei General de Navegació Marítima, tindrà el seu espai dins dels actes que s'hi d'organitzaran i que comptaran amb la presència de parlamentaris europeus, membres de l'Administració espanyola i també de l'European Maritime Heritage.
Els grups de treball creats a Galícia i a Catalunya estan donant forma a un manifest que es farà públic a Gijón, per tal de demanar el suport més nombrós i qualitatiu possible, que afavoreixi que finalment les embarcacions històriques i tradicionals tinguin com més aviat millor un estatut jurídic propi.
Com a novetat cal destacar que el Concello de A Illa de Arousa també ha decidit donar el seu suport unànime a la proposta de l'esmena.

S'obre el termini de preinscripció

Aquest any es compleix el cinquè aniversari de l'"Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Les dates d'aquesta edició van del 6 al 14 de novembre de 2010. La premissa de participació és la mateixa de cada any: màxima activitat en cadascún dels estands i no hi pot haver estands buits durant els dies que dura el saló. Aquest és el compromís que cal complir per mantenir la presència al Saló Nàutic de Barcelona amb les condicions especials de participació establertes. La mostra d'embarcacions en sec també es manté.

Els ajuntaments s'afegeixen i es creen grups de treball

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O’Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena.

Adhesions

Hem rebut dues de destacades: la de la «Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira» (AGALCARI) que representa un col·lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat l’any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

Grups de treball

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es crein en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i per aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage. Un bon dia per acudir-hi amb propostes i documents concrets.

Activitat econòmica vinculada

S’han demanat dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsiques per a fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des d'AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que a la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de drassanes tradicionals, ja que només allà n'hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió de l'escar de Roses (Girona).

Però segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia, ja que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general, és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaime Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaime Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per a intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot, i s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem un bon drap hissat i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí. Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig (European Maritime Day) per a fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.

Adhesions fins el 4 de març de 2010

Galicia

1) Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Escrit de suport conjunt de les 42 associacions dedicades a la conservació del patrimoni marítim i fluvial de Galicia, i que mouen 150 embarcacions.

2) Museo do Mar de Galicia.

3) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de Galicia.

4) Asociación Galega de Carpinteros de Ribera (AGALCARI)

5) Asociación de Amigos del Museo do Mar de Galicia.

6) Clube Maritimo Marisme da Ramallosa (Pontevedra)

7) Vapores del Atlántico SL. «Vapor Hidria Segundo». O'Grove. (Pontevedra)

8) Asociación Cultural y Deportiva Amigos da Dorna Meca. O’Grove.

9) Asociación Balandro Joaquín Vieta. Noia.

10) Asociación de Amigos das Gamelas—Mar da Pedra. Cangas do Morrazo.

11) Asociación Cultural Lajareu por Barlovento

12) Amigos da Dorna de Porto Novo

13) Grupo de Trabajo Etnográfico Mascato

14) Agrupación Cultural Deportiva Xuvenil Fasquía

15) Clube Mariño A Reiboa

16) Sección de Vela Tradicional do Club do Mar do Ferrol

17) Club Marítimo de Redes

18) Asociación Ecoloxista e Cultural da Terra de Montes “Verbo Xido”

19) Asociación Cultural e Deportiva Dorna

Euzkadi

1) Untzi Museoa-Museo Naval de San Sebastián.

2) Albaola Elkartea. Asociación para la difusión del patrimonio marítimo vasco.

3) Euskal Batel Eroak Elkartea. Asociación de propietarios y usuarios de bateles.

4) Astilleros de Bermeo SL

5) Asociación de municipios Udalarrantz, integrada por Bermeo, Elantxobe, Getaria, Hondarribia, Lekeitio, Lemoiz, Mundaka, Mutriku, Ondarroa,

Orio, Pasaia, Santurtzi, Zierbena y Zumaia.

6) Asociación Itsasplanet

7) Itsas Gela-Aula del Mar (Pasaia)

Cantabria

1) Fundación Villas del Cantábrico

Balears

1) Club Nàutic Cala Gamba

2) Associació França a la Vall de Sóller

3) Barques de Fusta

4) Associació de la Vela Llatina de Mallorca

5) Al.lots de Barca. Associació de Patrimoni Marítim

6) Associació d’Amics de N’Agustina

7) Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca

8) Amics de la Mar de Menorca

9) Velero “Rafael Verdera”

10) Asociación Reflotar el pailebote «Thöpaga»

11) Associació Marítimo Cultural d'Eivissa i Formentera

12) Associació de Mestres d'Aixa de Mallorca

13) Amengual Artesà Nàutic

14) Associació Revitalització Centres Antics, de Mallorca

15) Club Nàutic S'Arenal

16) Grup per l’Estudi de les Fortificacions de les Balears

Canaries

1) Fundación Correillo La Palma

2) Asociación Pro-Restauración del Correillo «La Palma»

Catalunya

1) Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, integrada per: el Museu Comarcal del Montsià, el Museu d'Història de Cambrils, el Museu del Port de Tarragona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Museu Marítim de Barcelona, el Consorci el Far, el Museu Municipal de Nàutica El Masnou, el Museu de la Marina de Vilassar, el Museu de Mataró, el Museu del Mar de Lloret de Mar, el Museu d'HIstòria de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí, el Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala i el Consell General dels Pirineus Orientals Castell Reial de Cotlliure.

2) Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

3) Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

4) Associació per la Conservació d’Embarcacions Tradicionals de Castelldefels.

5) Veles e Vents Navegació Tradicional SL

6) A Tot Drap. Associació per la recuperació del patrimoni marítim.

7) La Mar d’Amics. Associació per la difusió de la navegació tradicional i la recuperació del patrimoni marítim de Palamós.

8) Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell

9) Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala

10) Projecte Ninam SL

11) Associació Persones Inquietes Kul-Actiu de Lloret de Mar

12) Bergantín Cyrano

13) Associació DeLaMar

14) Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante

15) Amics del Museu de la Pesca de Palamós (Girona)

16) L’Estrop Associació de la Costa Brava per el Patrimoni Marítim

17) Associació L’Arjau. Vela llatina Cambrils (Tarragona)

18) Drassanes Despuig. (Cadaqués-Girona)

19) Associació Bricbarca – Barca de mitjana “Sant Ramon”.

Comunitat Valenciana

1) Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia (Alicante)

2) Astilleros Artimar. Valencia

3) «Goleta Morena». Alicante.

4) Associació de Barques Tradicionals de Xàbia (Alicante)

5) Grupo d’Esplai Esportiu “Vela Latina de Torrevieja” (Alicante)

6) Fundación Un Mar Sin Barreras

Andalusia

1) Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial, representant a: Fundación Nao Victoria, Asociación Ecomuseo Astilleros Nereo, Fundación Bergantín Galveztown, Excelentísimo Ayuntamiento de Coria del Río, Asociación de Vecinos del Balneario de los Baños del

Carmen, Asociación Cultural de amigos de los Baños del Carmen, Asociación de Pescadores de Málaga – Este, Astilleros de Adra, Cofradía de Pescadores de Cádiz, Hermandad de la Virgen del Carmen de Pedregalejo y Cobarja.

2) Astilleros Nereo

3) Liga Naval de Andalucía

4) Asociación Baética Nostra

5) Asociación Cultural Aula Gerión de Sanlúcar de Barrameda.

6) Asociación Andaluza de Antropología

Altres institucions d'Espanya de les quals s'ha rebut alguna mena se suport

1) Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

2) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

3) Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona

4) Consejo General de la Abogacía Española

5) Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC)

6) Cluster Marítimo Español, en nom de tot el sector marítimo espanyol.

Francia

1) Société Nautique de Narbonne

2) «Les amis du deux frères», vaixell centenari.

Portugal

1) Associaçao Barcos do Norte. Viana do Castelo.