Els ajuntaments s'afegeixen i es creen grups de treball

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O’Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena.

Adhesions

Hem rebut dues de destacades: la de la «Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira» (AGALCARI) que representa un col·lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat l’any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

Grups de treball

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es crein en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i per aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage. Un bon dia per acudir-hi amb propostes i documents concrets.

Activitat econòmica vinculada

S’han demanat dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsiques per a fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des d'AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que a la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de drassanes tradicionals, ja que només allà n'hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió de l'escar de Roses (Girona).

Però segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia, ja que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general, és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaime Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaime Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per a intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot, i s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem un bon drap hissat i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí. Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig (European Maritime Day) per a fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.

Adhesions fins el 4 de març de 2010

Galicia

1) Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Escrit de suport conjunt de les 42 associacions dedicades a la conservació del patrimoni marítim i fluvial de Galicia, i que mouen 150 embarcacions.

2) Museo do Mar de Galicia.

3) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de Galicia.

4) Asociación Galega de Carpinteros de Ribera (AGALCARI)

5) Asociación de Amigos del Museo do Mar de Galicia.

6) Clube Maritimo Marisme da Ramallosa (Pontevedra)

7) Vapores del Atlántico SL. «Vapor Hidria Segundo». O'Grove. (Pontevedra)

8) Asociación Cultural y Deportiva Amigos da Dorna Meca. O’Grove.

9) Asociación Balandro Joaquín Vieta. Noia.

10) Asociación de Amigos das Gamelas—Mar da Pedra. Cangas do Morrazo.

11) Asociación Cultural Lajareu por Barlovento

12) Amigos da Dorna de Porto Novo

13) Grupo de Trabajo Etnográfico Mascato

14) Agrupación Cultural Deportiva Xuvenil Fasquía

15) Clube Mariño A Reiboa

16) Sección de Vela Tradicional do Club do Mar do Ferrol

17) Club Marítimo de Redes

18) Asociación Ecoloxista e Cultural da Terra de Montes “Verbo Xido”

19) Asociación Cultural e Deportiva Dorna

Euzkadi

1) Untzi Museoa-Museo Naval de San Sebastián.

2) Albaola Elkartea. Asociación para la difusión del patrimonio marítimo vasco.

3) Euskal Batel Eroak Elkartea. Asociación de propietarios y usuarios de bateles.

4) Astilleros de Bermeo SL

5) Asociación de municipios Udalarrantz, integrada por Bermeo, Elantxobe, Getaria, Hondarribia, Lekeitio, Lemoiz, Mundaka, Mutriku, Ondarroa,

Orio, Pasaia, Santurtzi, Zierbena y Zumaia.

6) Asociación Itsasplanet

7) Itsas Gela-Aula del Mar (Pasaia)

Cantabria

1) Fundación Villas del Cantábrico

Balears

1) Club Nàutic Cala Gamba

2) Associació França a la Vall de Sóller

3) Barques de Fusta

4) Associació de la Vela Llatina de Mallorca

5) Al.lots de Barca. Associació de Patrimoni Marítim

6) Associació d’Amics de N’Agustina

7) Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca

8) Amics de la Mar de Menorca

9) Velero “Rafael Verdera”

10) Asociación Reflotar el pailebote «Thöpaga»

11) Associació Marítimo Cultural d'Eivissa i Formentera

12) Associació de Mestres d'Aixa de Mallorca

13) Amengual Artesà Nàutic

14) Associació Revitalització Centres Antics, de Mallorca

15) Club Nàutic S'Arenal

16) Grup per l’Estudi de les Fortificacions de les Balears

Canaries

1) Fundación Correillo La Palma

2) Asociación Pro-Restauración del Correillo «La Palma»

Catalunya

1) Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, integrada per: el Museu Comarcal del Montsià, el Museu d'Història de Cambrils, el Museu del Port de Tarragona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Museu Marítim de Barcelona, el Consorci el Far, el Museu Municipal de Nàutica El Masnou, el Museu de la Marina de Vilassar, el Museu de Mataró, el Museu del Mar de Lloret de Mar, el Museu d'HIstòria de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí, el Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala i el Consell General dels Pirineus Orientals Castell Reial de Cotlliure.

2) Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

3) Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

4) Associació per la Conservació d’Embarcacions Tradicionals de Castelldefels.

5) Veles e Vents Navegació Tradicional SL

6) A Tot Drap. Associació per la recuperació del patrimoni marítim.

7) La Mar d’Amics. Associació per la difusió de la navegació tradicional i la recuperació del patrimoni marítim de Palamós.

8) Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell

9) Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala

10) Projecte Ninam SL

11) Associació Persones Inquietes Kul-Actiu de Lloret de Mar

12) Bergantín Cyrano

13) Associació DeLaMar

14) Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante

15) Amics del Museu de la Pesca de Palamós (Girona)

16) L’Estrop Associació de la Costa Brava per el Patrimoni Marítim

17) Associació L’Arjau. Vela llatina Cambrils (Tarragona)

18) Drassanes Despuig. (Cadaqués-Girona)

19) Associació Bricbarca – Barca de mitjana “Sant Ramon”.

Comunitat Valenciana

1) Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia (Alicante)

2) Astilleros Artimar. Valencia

3) «Goleta Morena». Alicante.

4) Associació de Barques Tradicionals de Xàbia (Alicante)

5) Grupo d’Esplai Esportiu “Vela Latina de Torrevieja” (Alicante)

6) Fundación Un Mar Sin Barreras

Andalusia

1) Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial, representant a: Fundación Nao Victoria, Asociación Ecomuseo Astilleros Nereo, Fundación Bergantín Galveztown, Excelentísimo Ayuntamiento de Coria del Río, Asociación de Vecinos del Balneario de los Baños del

Carmen, Asociación Cultural de amigos de los Baños del Carmen, Asociación de Pescadores de Málaga – Este, Astilleros de Adra, Cofradía de Pescadores de Cádiz, Hermandad de la Virgen del Carmen de Pedregalejo y Cobarja.

2) Astilleros Nereo

3) Liga Naval de Andalucía

4) Asociación Baética Nostra

5) Asociación Cultural Aula Gerión de Sanlúcar de Barrameda.

6) Asociación Andaluza de Antropología

Altres institucions d'Espanya de les quals s'ha rebut alguna mena se suport

1) Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

2) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

3) Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona

4) Consejo General de la Abogacía Española

5) Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC)

6) Cluster Marítimo Español, en nom de tot el sector marítimo espanyol.