Fins quan? Fins novembre del 2011?

Avui ha estat el dia final del desmuntatge. Ahir, ben a prop de les dotze de la nit, encara s'estava recollint. Avui dilluns les barques més grans, les que va portar «Agalcari», l'associació gallega de mestres d’aixa, i les que va portar «Albaola», ja van de camí a casa dalt de camions. I ara? Doncs ens queden uns dies per reposar i reflexionar sobre com ha estat aquesta edició de l'àrea «Marina Tradicional», per intercanviar valoracions i recollir suggeriments per millorar i corregir errors. I per pensar en com volem que sigui l'edició que fa sis i que coincidirà amb el 50 aniversari del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I pel mig ens queden els «Encontros» de Carril 2011, la gran cita de les embarcacions tradicionals de Galícia. I la resta de «Trobades-regates-concentracions» que van omplint el calendari que s'organitza des de cada associació o federació, en les quals a menor escala també hi haurà presència d'embarcacions tradicionals.

Ahir diumenge al matí, la "Orquestra del Mar» de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas, ens va oferir per segon any consecutiu un concert en el qual van repassar temes de
pel·lícules i cançons de rock i pop. L'àrea «Marina Tradicional» estava a tope. I no només perquè ells fossin seixanta músics, ja que els visitants que caminaven pel Saló, pels volts de migdia, van acudint a la nostra àrea atrets per la música que interpretaven aquests joves. I a l'àrea no van trobar només música, ja que des del divendres es van incorporar el «Museu del Càntir" d’Argentona, que amb el seu torn en marxa durant hores, va ensenyar a fer càntirs de barca i, sobretot, va deixar participar del torn que van portar a tots, grans o petits, van poder sentir-se artesans per una estona. L'altra novetat va ser la "Casa Pallarès» de Solsona, l'empresa que des de 1917 ve fabricant tot tipus de ganivets, i que en la nostra àrea es va passar una bona estona fent anar la roda d'esmolar i ensenyar i explicar com es fabriquen artesanalment ganivets i navalles.

El migdia va ser molt especial per a tots els que han passat aquests nou dies de Saló. Seure a una taula tots junts, enmig de l'àrea, deixant els estands oberts però sense ningú durant un parell d'hores, i celebrar un dinar s'ha convertit en una tradició que acaba de estrènyer llaços encara més si cap. I després del menjar, en el qual hi havia assegudes seixanta persones, aquest any la novetat va ser que no van faltar les cançons. Una guitarra i un acordió van ajudar molt. Es va cantar en
gallec, en català, en euskera, en el castellà de Canàries i en el castellà de Cuba, i fins i tot en irlandès. Van cantar les «Mulleres de Carril », que van ser al Saló per a organitzar la presentació dels «Encontros» i ens van acompanyar fins a l'últim dia ... Algun que altre visitant que rondava la tarda de diumenge pel Saló, a part de seure a prop, es fregava els ulls sorprès de veure l’espectacle tan atípic en una fira. Ja no diguem en una com el Saló Nàutic. No és gens habitual que els expositors, per usar la terminologia oficial de l’"escapulari" que s'ha portat penjat del coll aquests dies com acreditació, organitzin aquest gran menjar i després es vagin succeint cançons una rere l'altra ... en horari d'obertura de visitants.

I el 2011? Doncs com diuen alguns: encara no l'ha vist ningú. Podem suposar moltes coses. Que hi haurà Saló ja que se celebrarà el cinquantenari. Que segurament hi haurà una sisena edició de l'àrea
«Marina Tradicional». Que tal vegada s'hagi acabat la famosa crisi ... El que és segur és que després d'un breu descans, s'ha de començar a treballar el dilluns que ve. I això ho ha de fer tot aquell que
vulgui estar present en el 2011. Ara es tanquen pressupostos i es fan previsions. Ara hi ha temps per a pensar com vol cadascú que sigui el seu estand l'any vinent. I quina activitat desenvoluparà, doncs
en aquest 2011 canviaran les condicions per ser presents amb un estand a l'àrea Marina Tradicional. Per exemple: serà imprescindible que hi hagi activitat diària en tots els estands. No hi haurà temps per avorrir-se. I que tots ho tinguem clar: si entre tots no mantenim realment viva aquesta àrea de «Marina Tradicional» al Saló Nàutic, serà molt difícil defensar la seva permanència un any més i mantenir les condicions que la fan possible.