dijous, 28 de gener de 2010

S'inicia la recollida d'adhesions individuals

Avui s'ha posat en marxa una altra manera de manifestar el suport a l'esmena a la «Ley General de Navegación Marítima». Tothom que així ho vulgui, de manera individual, pot enviar un correu electrònic a la següent adreça:

enmiendalgnm (arroba) gmail.com

El text a incloure és:

Por el presente documento, (NOMBRE APELLIDOS Y NUMERO DE DNI) manifiesta su pleno apoyo a la enmienda al Proyecto de Ley General de Navegación Marítima que contempla la introducción de una disposición adicional titulada «Protección del Patrimonio marítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales». Con ello se pretende que dichas embarcaciones se rijan por una legislación específica que garantice su protección y su uso, y contribuir a la protección de nuestro patrimonio marítimo flotante, en línea con otros países de nuestro entorno.

LUGAR DE RESIDENCIA Y FECHA.


Els correus rebuts no es respondran, ni es mantindrá correspondència amb els remitents i un cop finalitzi l'acció, es procedirà al tancament de l'esmentada adreça i a la destrucció de les dades recollides. Del dia a dia de la campanya, del resultat de l'acció... s'informarà públicament mitjançant els diferents canals oberts a internet (blogs i xarxes socials) i els comunicats que puguin emetre les institucions, entitats i associacions vinculades.

dijous, 21 de gener de 2010

Es reprenen les accions per aconseguir incloure una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima»

El dia 2 de febrer s'iniciarà altre cop el període de presentació d'esmenes a la «Ley General de Navegación Marítima». Fa ja uns mesos que des de diferents àmbits s'està duent a terme una acció encaminada a aconseguir la introducció d'una disposició adicional que reconegui la realitat específica de les embarcacions històriques i tradicionals. Fins ara s'han recollit un seguit d'adhesions però es demana un suport molt més ampli que ajudi a fer veure als parlamentaris del Congrés la necessitat d'establir un reglament específic que reguli, ampari i reconegui la realitat del patrimoni marítim en un dels seus punts més febles: les embarcacions històriques i tradicionals.

La setmana vinent es farà arribar als responsables dels principals grups parlamentaris presents a la Comissió de Justicia —que és on es debat el text de la futura llei—, un dossier amb les adhesions aconseguides fins ara, amb la idea que tot plegat ajudi a sumar esforços que es materialitzin en el text de la futura llei. Es tracta, doncs, d'obrir una porta en aquesta llei i permetre que en la redacció del futur reglament hi tinguin un especial protagonisme les institucions i persones que durant anys han estat vetllant i treballant per a la salvaguarda del patrimoni cultural marítim.

El text de l'esmena que s'ha presentat diu el següent:

Las embarcaciones históricas y tradicionales ante el proyecto de ley general de navegación marítima…

¿Porqué una enmienda?

Porque con ella nos ponemos a la altura del resto de países europeos en temas como la protección del patrimonio cultural marítimo.

Porque permite mantener y fomentar la creación de empleo al potenciar los diferentes sectores económicos vinculados a las embarcaciones históricas y tradicionales: astilleros, carpinteros de ribera, velería, maquinaria, marinería, escuelas de formación, técnicos turísticos…

Porque las embarcaciones históricas y tradicionales forman parte de la identidad que nos es propia y nos vincula históricamente al mar, y ello contribuirá a desarrollar iniciativas en temas tan diversos como la promoción turística con un alto valor cultural, la ordenación de puertos, al potenciar la creación de lo que podría calificarse de muelles históricos —y que en algunos de los países europeos atraen cada año a centenares de visitantes—, el acceso a la navegación desde las etapas escolares más tempranas, etc.

Por todo ello, creemos fundamental introducir la siguiente enmienda al


PROYECTO DE LEY GENERAL DE NAVEGACIÓN MARÍTIMA
Disposición adicional: Protección del Patrimonio marítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales

Las embarcaciones tradicionales e históricas, entendiendo como tales aquellas embarcaciones que en su proceso constructivo se utilizaron técnicas artesanales inherentes a una sociedad o grupo social, dotándole de un interés identitario y patrimonial. Y que como producto de una actividad artesanal, está ligada a su entorno, interactuando con la naturaleza y la propia historia de la comunidad social, bien por la transmisión de los conocimientos de los artesanos, bien por el desarrollo de la actividad para la que la embarcación fue construida (comercial, cabotaje, pesca, recreo, etc.), que incentivan y promueven la náutica, las vocaciones marítimas y los oficios tradicionales, que como parte que son del legado que nos vincula como pueblo al mar pueden ser consideradas como monumentos culturales vivientes y son manejadas de acuerdo a los principios tradicionales de la técnica y la práctica marítima y de acuerdo e inspirándose en los principios expuestos en el artículo 46 de la Constitución española (1), la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial de la UNESCO (2003) (2), la Carta de Barcelona (Charter Barcelona) (3) y el Wilhemshaven Memorandum of Understanding (MoU) (4), este último ya firmado por el Gobierno de España, y de conformidad con los principios del derecho comparado europeo y el European Maritime Heritage (3), se regirán por un estatuto jurídico propio, desarrollado por vía reglamentaria, que garantizará su protección, uso y promoción de las mismas y de los oficios artesanales vinculados a ellas, entendiendo que forman parte de un legado cultural y patrimonial inherente a la sociedad española y reconociendo que laconservación de embarcaciones con valor histórico en sus condiciones tradicionales y de funcionamiento como un vivo patrimonio marítimo común es de interés público.

Dicha norma recogerá y unificará en un único estatuto jurídico los criterios y normas a aplicar a las embarcaciones tradicionales e históricas en los aspectos de construcción, navegación, seguridad marítima, figuras de protección del patrimonio, instrumentos de fomento, régimen fiscal, etc. Y deberá entrar en vigor antes de un año, contado a partir de la publicación en el Boletín Oficial del Estado de la presente Ley General de Navegación Marítima.

(1)
CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA
Artículo 46
Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

(2)
CONVENCIÓN PARA LA SALVAGUARDIA DEL PATRIMONIO CULTURAL INMATERIAL. UNESCO
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00006


(3)
CHARTER BARCELONA (2002)
THE BARCELONA CHARTER
EUROPEAN CHARTER FOR THE CONSERVATION AND RESTORATION OF TRADITIONAL SHIPS IN OPERATION
http://www.european-maritime-heritage.org/bc.aspx

(4)
Memorandum of Understanding (MoU) (2005)
Memorandum of Understanding on the mutual recognition of certificates for the safe operation of traditional ships in European waters and of certificates of competency for crews on traditional ships.
http://www.european-maritime-heritage.org/mou.aspx

dilluns, 11 de gener de 2010

S’han convocat les beques de recerca etnològica a Catalunya durant el 2010

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5531, de 22 de desembre, es va publicar la resolució de la convocatòria de beques en règim de concurrència competitiva per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya durant l’any 2010.Els destinataris d’aquestes beques són les persones físiques i agrupacions de persones físiques sense personalitat jurídica, que a títol individual o col·lectiu, presentin projectes relatius a treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya durant l’any 2010.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 22 de gener de 2010. I és el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació qui resol la concessió de les beques, que tramita el CPCPTC, tenint en compte la valoració feta per una comissió tècnica.

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=c9296005356b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c9296005356b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=359a40e4e66b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


dissabte, 2 de gener de 2010

Aquest any és l'any

EDITORIAL

Engeguem el 2010 amb una bona noticia: «Portos de Galicia» reconeix el valor de les embarcacions tradicionals i els rebaixarà un 90% les taxes. Quants anys de batallar per aconseguir-ho? Pregunteu-ho als companys de la «Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial». Molts. Molts dels seus han trucat durant anys a les portes i finalment al darrera de la porta hi ha algú que respon i es fa seva la realitat de les embarcacions tradicionals. Allò que durant anys, masses, les associacions i la gent compromesa ha fet veure, va tenint un ressò en els llocs on es decideixen les línies de futur.

Però també hem de ser crítics. Quant de temps fa que es treballa? Quanta gent s'ha compromès de veritat? Quants s'han deixat dur a remolc per tal de veure si en treien alguna avantatge per —ho ridiculitzo, és veritat—, la seva "barqueta"? Dins aquest moviment —segur que és un moviment?—, sempre hi ha hagut dues tendències: la de la gent compromesa, per pura militància, per sensibilitat en vers un patrimoni que és ben nostre i del que en tenim el deure i l'obligació moral de transmetre'l a tots aquells que ens vinguin al darrera. I la de la gent que simplement navega i que pel que sigui, perquè un dia van perdre les ganes de comprometre's, o simplement el tema de les reivindicacions els rellisca, o perquè creuen que quan s'aconsegueixi que bufi el vent, aquest bufarà per a tothom i alguna cosa arreplegaran... Cadascú és un món i, com l'Univers, està ple de mons. I sent políticament correctes, direm que tots són prou respectables. El que no ens val, en el segon cas tipològic citat abans, és que qui ha optat per a mantenir-se al marge i simplement navegar, o ha optat per a ser un espectador, es queixi de la situació o tregui pit dient que també està per la defensa de la cultura i el patrimoni marítim. Quan aquest món que reivindica des de fa anys una bona colla de gent —molt pocs encara—, es normalitzi, tant de bo tan sols ens calgui amoïnar-nos d'on navegar o a quin port fer proa. I ni així podrem restar contemplant que algú altre ens faci la feina.

Però heus aquí que engeguem el 2010 i no podem badar. El 2009 l'hem enllestit amb una esperança. La d'aconseguir que una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» deixi imprès en el paper legal que cal una regulació específica per a les embarcacions tradicionals, històriques... Hi ha qui prefereix fer servir el terme «embarcacions d'interès patrimonial». Ara tant és. Però és veritat, també en això caldrà posar-se d'acord. Ens cal una definició comuna per a tots. Ja hi arribarem.

De moment s'han aconseguit una bona colla de compromisos i adhesions. Semblava impossible, però els principals grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats de l'Estat, han manifestat el seu interès. I alguns ho han fet de manera explícita comprometent-se com a grup polític a presentar l'esmena. En el terreny professional hi ha col.legis d'advocats, d'enginyers navals i algunes empreses, poques encara, que també s'han compromès. A nivell d'associacions, les tres federacions de patrimoni i cultura marítima presents a Espanya, també, i cadascuna, segons les seves possibilitats, està ampliant l'abast de l'acció entre les associacions membres i altres. Des de les illes Balears també s'ha fet feina. I des de Canàries. Però anem curts. Tenim un mes de marge, atès que la propera sessió al Congrés no serà fins el 2 de Febrer. Aquella setmana es decidirà si s'ajorna una setmana més el termini de presentació d'esmenes a la «Ley General de Navegación Marítima» o si es tanca i comença el debat polític. Ens cal seguir afegint gent. I l'hem de buscar allà on calgui. La cultura marítima és molt més que la defensa d'unes embarcacions. Fóra un error greu plantejar les coses com una reivindicació dels que tenen embarcacions. No cal ser massa llest per a veure quina "etiqueta" es penjaria aviat a la reivindicació. Podem ridiculitzar-ho per a fer-ho encara més evident: «Els "millonetis" propietaris de vaixells demanen privilegis». Voleu veure aquest titular a la premsa? Voleu que sigui aquest el resum d'anys de feina?

Ens cal fer una tasca pedagògica a molts sectors i sumar en allò que ens és comú. ¿Creieu que el sector del turisme i de l'hostaleria és aliè a un plantejament ben fet de protecció del patrimoni cultural marítim? ¿Quantes vegades heu vist cartells en els que ells promocionen setmanes gastronòmiques al voltant del mar? Un munt. També s'ha d'anar a trucar a aquestes portes.

I també s'ha de fer veure que parlem de potenciar els llocs de treball existents actuals i que un patrimoni cultural dut amb seny afavoreix la creació de nous llocs de treball i la innovació. També en això cal insistir. El treball de la fusta, fer barques en fusta, no és un tema arcaic que ja no pot evolucionar. L'associació de mestres d'aixa gallecs «AGALCARI» prou que ho sap i ho explica. Per cert. Quantes associacions de mestres d'aixa coneixeu? A Galícia, la unió de tots ells ha permès, a part de crear aquesta associació, que la «Xunta» hi destini diners per potenciar el sector ja que el considera innovador, ecològic, sostenible. I aquest reconeixement de la «Xunta» durà aviat a la creació d'un segell —marca de qualitat—, que podran lluir les embarcacions fetes en fusta a Galícia. D'acord, allà en són més de mestres d'aixa. Però en l'àmbit català no es pot fer res? A Espanya només hi ha mestres d'aixa a Galícia?

Un factor ens hauria d'ajudar en aquest 2010. Espanya serà la seu durant sis mesos de la Unió Europea. ¿Ens podem permetre tenir una legislació —més aviat no tenir-la—, que en temes de patrimoni marítim no es pugui homologar a nivell europeu? Aquest és un argument de pes dins els àmbits polítics en els que s'ha contactat fins ara. Però cal seguir insistint.

Que des de 1994 els automòbils històrics tinguin un marc legal específic reconegut dins la legislació espanyola, ens hauria de fer mal als ulls a tots plegats. ¿Què ha passat durant tots aquests anys en el nostre àmbit? Podem simplificar-ho: som un país de franctiradors, de grups de guerrillers dispersos. Durant anys cadascú ha fet "la guerra" pel seu compte, amb més o menys fortuna. Avui això ha de formar part del nostre passat, si és que de debò volem que se'ns tingui presents i deixem de ser una anècdota folklòrica. Que deixem de ser aquells que de tant en tant ens posem una samarreta de ratlles, fem un suquet de peix a la platja al davant d'unes quantes barques de fusta i cantem havaneres. O és que no se'ns ha vist així —i se'ns veu encara—, durant anys?

Potser l'esmena no tiri endavant per temes de calendari polític. Aquesta «Ley General de Navegación Marítima» va col·leccionant ajornaments des de Gener de 2009. Imagineu, per exemple, que es convoquin eleccions generals a la tardor. Imaginem —de fet lluitem—, per tal que l'esmena s'aprovi enguany. I ja estarà? No pas. El text diu que s'haurà de definir un marc legal, que s'haurà de redactar un reglament abans d'un any. I qui el farà? Quins seran els assessors dels parlamentaris que hauran de redactar la normativa? Ens caldrà doncs que hi diguin la seva entitats de pes com el Museu Marítim de Barcelona, el de Galícia... Les federacions de cultura i patrimoni marítim... Advocats sensibles... Caldrà aplegar a un grup d'experts per tal que en surti un document en el que es plasmi tot allò que ens cal. I amb aquest document s'haurà d'anar on sigui i presentar-lo a qui sigui. I això vol dir feina. I més sang que diners. A banda de professionals, ens calen aquelles hores que ningú ha comptabilitzat mai en diners, perquè simplement són un compromís personal d'aquells que han estat dia a dia hissant les veles durant anys i encara mantenen viu que ara és l'hora. I no ens valdrà altre cop seguir fent accions descoordinades. I més si l'esmena no surt i ens cal buscar altres vies en la legislació, o en estaments oficials, per a seguir mantenint viu l'objectiu.

Hi ha marge pel canvi. I tant! Diuen que el darrer que es perd és l'esperança. I dos elements han vingut a ajudar-nos en els darrers anys i segur que han ajudat a fer més planer el camí per tal que l’esmena prosperi: el Saló Nàutic Internacional de Barcelona, a nivell de l'estat espanyol, i el Museu Marítim de Barcelona, a nivell de Catalunya. El primer donant acollida a l'«Espai Marina Tradicional» —que enguany ha de celebrar el cinquè aniversari—, fent durant aquests anys d'aparador i permetent l'intercanvi d'experiències entre tots els col·lectius de les embarcacions tradicionals i la cultura marítima, i el segon, el Museu Marítim de Barcelona, posant al carrer «Argo», una publicació divulgativa de la cultura i el patrimoni marítim que aviat anirà pel seu número 6. Però són dos espais, dues eines molt bones, als que cal donar contingut, alimentant-los, i comprometent-se personalment a fer pinya per tal que segueixin vius durant anys. D'altra manera ja podem llençar la gorra al foc i que cadascú decideixi què vol fer. Jo, segurament, aniré a aprendre a fer suquets de peix i així alguna altra cosa podré fer a les trobades d'embarcacions tradicionals.
Josep-Anton