dilluns, 24 de juny del 2019

150 anys del Port de Barcelona

Hem llegit...

El port, mirall de la història de Barcelona, calidoscopi d’ultramar

El Port de Barcelona celebra aniversari: cent cinquanta anys. És un mirall de la història i de la vida de la ciutat, d'allò que érem i d'això que som. De la pirateria i el comerç d'esclaus, rom, cafè i fusta als manters i el turisme dels creuers.
(23 de Juny de 2019)

dijous, 20 de juny del 2019

Llibres per l'estiu

Calendari de festes del mar

Carrera i Escudé, Manel
Botarga Produccions

Aquest llibre és un recull de prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional que estan relacionades, directa o indirectament, amb el mar. Hi trobaràs les celebracions festives de les quatre grans divinitats de la gent de mar (la Mare de Déu, Sant Pere, Sant Elm i la Mare de Déu del Carme) però també altres festes del calendari tradicional (Nadal, Cap d’Any, Sant Joan, Carnaval, Setmana Santa...), tal com se celebren a les poblacions costaneres. De les processons marineres a les trobades de vela llatina i les curses d’embarcacions autoconstruïdes. De les escenificacions de l’arribada de determinats personatges (els Reis d’Orient, un estol de pirates, una família indiana) als aplecs en ermites i santuaris de tradició marinera. Dels jocs que se celebren a les platges i als ports, als balls i danses d’origen pescador. De les sortides de gegants i figures zoomòrfiques de temàtica marina als festivals de cançó marinera, les recreacions històriques o les fires i festes gastronòmiques. A través de 268 pàgines l’autor fa un fascinant recorregut per algunes de les festes més sorprenents i desconegudes de les poblacions costaneres del nostre país.


Cómo construir una barca

Jonathan Gornall
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Los Tres Mundos


"Cómo construir una barca" és la història d'un home modern i sense cap habilitat destacable que, inspirat pel seu amor al mar i tot el que aquest li ha ensenyat, es proposa construir una barca de fusta segons els mètodes tradicionals com a regal per a la seva filla que acaba de néixer. És una tasca ridículament quixotesca per a un home que, amb una família i una hipoteca, no sap absolutament res sobre treballar la fusta. Empès per la gosadia que dóna la ignorància, s'embarca en un viatge d'exploració i descobriment. Part manual "do it your self", part "memoir", aquest llibre celebra l'art de la construcció de vaixells, el plaer senzill de treballar amb les teves pròpies mans i les aspiracions de la paternitat.



diumenge, 19 de juny del 2016

10 anys al Saló Nàutic de Barcelona

L'«Àrea Marina Tradicional» està d'aniversari: enguany farà 10 anys que vam ser presents al Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Cadascú tenia una carpa no gaire gran, al carrer, però en mig dels carrerons dels palaus del Saló Nàutic, a la Fira de l'Hospitalet... Però hi erem! I també teníem una exposició d'embarcacions. La de gent que es posava davant d'elles per fer-se fotos. El primer dia pel matí ens va ploure. Van ser tan sols quatre gotes: el bateig.
Enguany ens hem de retrobar tots altre cop. Els que hi érem llavors i tots els que any rera any heu anat augmentant l'Àrea. En tots aquests anys hem passat dels carrerons del Saló Nàutic, a la Fira de l'Hospitalet, aquell 2006, a un lloc al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona. D'un lloc a terra, a un  lloc a terra i un espai a l'aigua per les nostres barques.
Deu anys és una bona fita. No creieu?

dijous, 7 d’agost del 2014

Un llibre de mar... No! Molts!

 El diari "El País", a "Babelia", ha publicat una referència d'un nou llibre sobre el mar que, de fet, és un recull de molts llibres. La seva autora, Marta Salís, ha recollit en sis-centes pàgines una antologia de texts amb el mar de protagonista.

De la crítica que en fa Alberto Manguel, recullo el següent:

"La selección de textos que Salís propone en esta antología sobre este vasto tema no es "histórica", en el sentido de verse obligada a retrazar los pasos de Moisés, Ulises o Jasón, pero sí cronológica, e incluye no solo ficciones sino crónicas de aventuras auténticas que merecerían serlo."

Las traducciones son cuidadas. Catorce traductores (entre ellos Javier Marías) han asegurado la calidad y la fidelidad de las versiones castellanas, y la pluralidad de estilos conviene perfectamente a la diversidad de voces de los originales.
Las casi seiscientas páginas de esta antología no resumen, inevitablemente, el inmenso tema, pero ofrecen una suerte de tentador muestrario de los conceptos y metáforas que el mar evoca desde siempre."

En aquet enllaç podeu llegir l'article sencer i, també, les primeres pàgines d'aquesta antologia:

El mar literario 

Relatos del mar, de Colón a Hemingway. Antología de Marta Salís. Varios traductores.
Alba. Barcelona, 2014. 584 páginas. 34 euros.


dimarts, 6 de maig del 2014

Mar i llibres al Museu Marítim

El proper 14 de maig, a les 19.00 hores i al Museu Marítim de Barcelona, s'inicia la primera de les "Tertúlies de Mar i Llibres". I engega amb una molt bona proposta: Moby Dick. I això no és tot, ja que qui ens parlarà del llibre és la Maria Antònia Oliver, justament la persona que n'ha fet la traducció al català. Tasca que va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya en concedir-li el premi a la millor traducció.
Junt amb ella hi haurà en Francesc Lleal, capità de la marina mercant i professor de la Facultat de Nàutica de Barcelona. La seva relació amb el llibre "Moby Dick" és digna també d'una novel·la.
Tot plegat ha estat possible gràcies al treball conjunt del Museu Marítim de Barcelona, la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i la recentment creada Coordinadora per a la Promoció de la Cultura Marítima.

El programa complert és el següent:

14 de maig, “Moby Dick, el gran monument de la literatura marítima”. Amb Maria Antònia Oliver, escriptora, Premi de Traducció de la Generalitat de Catalunya 1985 per la traducció de “Moby Dick” al català; i Francesc Lleal, capità de la marina mercant i professor de la FNB.

21 de maig, “Novel·les històriques de tema marítim: Hornblower, Aubrey & Maturin, Ramage”. Amb Daniel Fernández, editor d’Edhasa i president del Gremi d’Editors de Catalunya; i Jacinto Antón, periodista, escriptor i especialista en narrativa d’aventures.

28 de maig, “El mar als còmics. Narrativa gràfica de tema marítim”. Amb Jordi Ojeda, doctor enginyer industrial, professor de la Universitat de Barcelona, comissari de diverses exposicions sobre els còmics i el mar.

4 de juny, “Llibres i cuina marinera”. Amb Josep Sucarrats, periodista i director de la revista “Cuina”.

11 de juny, “90 anys d’aventures marítimes. La Col·lecció Groga d’Editorial Juventud”. Amb Lluís Zendrera, director gerent d’Editorial Juventud.

18 de juny, “La cultura marítima àrab a través dels llibres”. Amb Jordi Esteva, viatger i escriptor que va conviure amb els últims navegants a vela de l’Oceà Índic.

dimecres, 9 d’abril del 2014

Un llibre o potser més que un llibre

Hi ha vegades que els llibres et criden. No saps perquè, però, de sobte, un llibre se't fa present. Et diu: Ep! Guaita! Tu no l'esperaves. Ni tan sols en sabies res d'ell. Però ell s'ha fet present. Avui, fullejant les pàgines de "El Periódico", he trobat una referència a un llibre que promet: "Atlas de islas remotas". Està escrit per Judith Schalansky i traduït per Isabel G. Gamero. Qui l'edita és Nórdica/Capitán Swing. Un editorial petit, imagino.
M'ha cridat l'atenció el que diu l'autor de la ressenya, el periodista Xavier Moret: «"Atlas de islas remotas" és un antillibre de viatges: parla de llocs on és gairebé impossible arribar». Promet, doncs!
Espavileu i busqueu l'article que publiquen avui dimecres 9 d'abril a "El Periódico" i, millor, aneu a comprar el llibre.
Aqui va la referència que en fan a "Casa del Libro":
«Visualmente deslumbrante y con un diseño único, este libro recopila cincuenta islas alejadas en todos los sentidos de tierra firme, de la gente, los aeropuertos y los folletos turísticos. Su autora utilizó acontecimientos históricos e informes científicos como punto de partida para cada isla que proporcionan información sobre qué distancia la separa del continente, si está habitada, sus características y las historias que han configurado su acervo local.Con sus impresionantes mapas a todo color y su aire de misteriosa aventura, Atlas de islas remotas es perfecto para el viajero romántico que hay en todos nosotros».

dilluns, 3 de febrer del 2014

Escola, cultura... en mans de?

Una cita per a fer pensar:
"Un país que destrueix l'escola pública no ho fai mai per diners, o perquè li manquin recursos o perquè el seu cost sigui excessiu. Un país que desmunta l'educació, les arts, la cultura, està ja governat per aquells que tenen alguna cosa a perdre amb la difusió del saber".
Italo Calvino, 1974

diumenge, 20 d’octubre del 2013

El quetx "Ciutat Badalona"

El programa "Thalassa" va emetre el divendres 4 de setembre un reportatge dedicat al quetx "Ciutat Badalona" però, inexplicablement i fins avui, Televisió de Catalunya ha oblidat posar-lo al seu web per tal que qualsevol pugui veure'l "en diferit". Curiosament sí que hi ha penjats els programes anteriors i posteriors a aquest. Així que de moment -i ves a saber fins quan-, qui no va tenir la sort o la oportunitat de ser aquell dia davant la pantalla no té opció. Però, diuen, sempre hi ha alternatives mentre esperem. Ja se sap el que diuen els vells mariners: tan sols es queixa del vent aquell que no sap navegar. Així que, seguint exemple: a tal vent, tal vela.

Un dels videos que hi ha al Youtube sobre el quetx (espai que signa Cinta San Bernardo Valls, membre actiu del quetx "Ciutat Badalona"), correspon al viatge que va fer el "Ciutat Badalona" de Maó al seu port base, Badalona, el juny de 2012, després de participar a la tradicional trobada d'embarcacions tradicionals per sant Pere, que organitzen els Amics de la Mar del Port de Maó. Precísament el reportatge de "Thalassa" es feia resó de tot plegat.

I aqui teniu un petit tast del viatge de tornada que van tenir:


Per a conèixer més coses del "Ciutat Badalona" es pot entrar al seu web Amics quetx Ciutat Badalona. 
 
Darrerament han participat a la  MEDITERRANEAN TALL SHIPS REGATTA 2013 (Barcelona - Toulon - La Spezia) que va sortir de Barcelona el dia de la Mercè, aconseguint
classificar-se en tercer lloc a la 1ª etapa Barcelona - Toulon i en quart lloc a la 2ª etapa Toulon - La Spezia (entre els vaixells de la seva categoria, la classe B). Pel que fa referència a la classificació general, el quetx va aconseguir el lloc número 10 entre els 31 vaixells participants.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Facultat desnonada

Sembla que no hi ha res que pugui aturar la venda de l'edifici centenari de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Els compradors diuen que són uns coneguts empresaris del tèxtil i, així, aquest edifici singular esdevindrà una botiga de roba. Trist final per a la seu d'una institució de les més importants del nostre malmés patrimoni cultural marítim.

Avui mateix, el Museu Marítim de Barcelona ha emés un comunicat expressant la seva preocupació pel que sembla ja una pèrdua assegurada... Si res ni ningú ho atura fent prou soroll. La UPC necessita diners i creu que venent-se aquest edifici "farà prou caixa". I és probable que així sigui, doncs el Port Vell de Barcelona s'ha convertit des de fa mesos en un espai amb molts pretendents. No podem oblidar que hi ha en marxa el projecte dels nous ports esportius de luxe!

En aquest enllaç podeu llegir el comunicat del Museu Marítim de Barcelona: Comunicat de l'MMB sobre el trasllat de la Facultat de Nàutica 08/10/2013

I en aquest blog hi podeu trobar un munt de raons sobre la importància de mantenir la Facultat de Nàutic al mateix emplaçament que ha tingut des de fa més de cent anys: Naucher. Blog de cultura marítima

diumenge, 1 de setembre del 2013

«Hidria»: rumb a casa

Finalment l'«Hidria» ha deixat enrera les aigües de Cadis i ja és camí de terres gallegues. Aquests primers dies de setembre se l'espera ja a Galicia.
Aquest viatge hauria de ser el darrer que fan la Sesé i el Jacobo recercant una manera de mantenir i assegurar la supervivència d'aquest vaixell únic. Fa anys que demanen senzillament que els deixin treballar, que no els posin pegues, que tinguin un amarrament fix en un port gallec. Mai han volgut viure de subvencions. Serà possible aquest cop?

dissabte, 4 de maig del 2013

Darwin al Museu Marítim de Barcelona

Des d'aquesta setmana i fins a principis de setembre es pot veure al Museu Marítim de Barcelona una exposició sobre Darwin produïda per l'American Museum of Natural History. És doncs una ocasió única!

Al web del MMB llegim: «L’exposició Darwin. El viatge d’un naturalista, està formada per vuit àmbits i es complementa amb material audiovisual i interactiu que facilita una millor comprensió de les explicacions de la mostra. A més, inclou fòssils recollits per l’investigador, la reconstrucció complexa de l'estudi del naturalista a Down House, on va proposar la seva teoria revolucionària que suggereix que la vida a la Terra no és estàtica sinó que canvia, i una recreació de la seva cabina a bord del HMS Beagle entre d'altres objectes i escenografies».

Més informació: Darwin al MMB 
Podeu trobar més informació sobre l'exposició original Darwin, the Exhibition, produïda per l'American Museum of Natural History, clicant el següent enllaç: American Museum of Natural History 

dilluns, 1 d’abril del 2013

El vapor «Hidria Segundo» pot tornar a Galícia

Des de Galícia es fa una crida a tothom: l'«Hidria» pot tornar a terres gallegues si entre tots ajudem una mica. Guaiteu aquest enllaç i actueu en conseqüència: FGCMF
Aquí teniu més dades d'aquest vaixell històric, propulsat per una màquina de vapor de triple expansió que data de principis del segle XX. El vaixell, construit a Vigo en el període 1963-66, va subministrar aigua dolça als mercants que feien escala a la ria de Vigo fins l'any 1991.
«Hidria Segundo»

dijous, 27 de desembre del 2012

Per un 2013 dempeus i amb el puny ben alt

Mary McDonnel, protagonista d'una pel·lícula guardonada amb molts premis Oscar l'any 1990, deia que el seu nom indi significava «dempeus amb el puny ben alt». Tots els que d'una manera o altra estem treballant amb el patrimoni i la cultura marítima, és així com hem d'estar l'any vinent.
 
La cultura cotitza a la baixa i acabarà sent només per a qui pugui pagar-la al preu que imposi qui la privatitzi === Les retallades s'han endut per davant accions culturals i de protecció del patrimoni marítim totalment imprescindibles === La revista «ARGO» és al dic sec. El programa de televisió «Thalassa», després de més de vint anys en antena, també. Tots dos no tenen garantit el futur === Ja han posat preu a l'edifici centenari de la Facultat de Nàutica de Barcelona. L'especulació es va apoderant del Port Vell de Barcelona. Una marina de luxe i elitista és el model que imposa una minoria === L'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic de Barcelona sota mínims. Potser aquest hagi estat l'últim any de l'àrea === L'avantprojecte de la futura Llei General de Navegació Marítima ja ha arribat al Govern. Curiosament es va parlar d'ella el «Dia de Difunts» i la nota de premsa oficial diu que la nova llei garantirà la preservació del patrimoni cultural subaquàtic. Dels vaixells vius, del nostre patrimoni encara flotant, res... I així podríem seguir fent llista.
QUE MALGRAT TOT, I AGAFANT BEN FORT EL PARAIGUA, NINGÚ ENS IMPEDEIXI SEGUIR AVANÇANT!
Foto: «Àrea Marina Tradicional»—Moll de la Fusta. Port de Barcelona.
Saló Nàutic Internacional de Barcelona—2012.

divendres, 7 de desembre del 2012

«Thalassa» en format DVD

L'equip del «Thalassa», —encara pendent del seu futur al Canal33—, posa a l'abast de tots els seguidors un parell de DVD baix l'atractiu nom de «Quaderns de viatge». La presentació es farà el proper dilluns 10 de desembre, a les 19 hores, al FNAC de l'illa Diagonal. Més informació: Thalassa

dissabte, 22 de setembre del 2012

Sense «Thalassa»? Mai!

Ben segur que ja ho sabeu. La direcció de Televisió de Catalunya ha decidit congelar el programa «Thalassa» el darrer trimestre d'enguany i no pronunciar-se sobre la seva continuïtat l'any vinent. Condemna doncs al programa a les reemisions de reportatges ja vists, allargant el que ja era habitual durant el període estiuenc.

Un grup de seguidors del programa s'ha mobilitzat recollint signatures de suport. En aquest enllaç podeu afegir-hi la vostra: VOLEM QUE NO ES CARREGUIN EL THALASSA A TV3! 

La pèrdua d'un programa com el «Thalassa» ens fa més pobres culturalment. En un dels molts «tweets» que s'han vist aquests dies deia: "Hay que ser necio para suprimir Thalassa". Ras i curt. Contundent. Tan sols cal entrar a la pàgina del «Thalassa» al Facebook o fer una recerca de la paraula «thalassa» al Twitter, per a adonar-se que són —som— molts els que no estem disposats a perdre el programa sobre el mar que ens ha dut pels mars del món i pels mars de molta gent, durant més de vint anys.

Fa temps, al «Diari de Girona», en Francesc Cruanyes deixava la seva emprenta sobre el programa i la vull compartir amb vosaltres. Deia així:

Diari de Girona, 23 maig 2010
«Thalassa i el lector»

«Thalassa aplega cada nit de divendres una munió de feligresos fervents i d'agnòstics penitents. Són si fa no fa una secta amarga i oculta: la d'aquells que juren i perjuren que voldrien viure a la vora de la mar, en mar, del mar, amb mar, mar endins, dins del mar, mar enfora. Són creients no practicants.
Thalassa és un mot grec comú i és el nom propi d'un programa de televisió (Canal 33) que curiosament s'emet els divendres al vespre, quan s'acaba la setmana ordinària. Cansats i farcits de tedi, els espectadors d'aquesta raresa de la graella televisiva s'escarxofen al sofà talment com si el menjador del piset fos la cabina d'un veler, i el balcó, l'horitzó. Thalassa no és el mar, és l'altra vida, la sal a l'abast.
Quantes animetes no es diuen cada dia de cada dia que el destí natural era salpar, navegar! A cada oficina, un grumet. A cada despatx, un patró. El món és farcit d'inconformistes resignats, paletes amb vocació de poeta, enginyers sense calculadora, pagesos amb sextant. El mar sempre amaga una illa, i tot infeliç somia tresors.
El parèntesi del cap de setmana comença per a molts mortals amb una punta de pecat, un cop de rem a la pantalla, un intent d'insubmissió. Fan Thalassa i el deler frega la realitat. Comença la sessió i el boig de mar s'emociona. A mig reportatge el vent s'ensopeix. Als títols de crèdit ja toca de peus a terra. S'acaba Thalassa i la il·lusió toca a port.
Terra, terraaaa...!, crida el capità de la sardina, i triomfa la religió oficial. Un cop més, a la tele, tot és mentida. Sort que per guarir-nos la ferida, després de Thalassa, fan L'hora del lector.»

Thalassa i el lector