dijous, 27 de desembre del 2012

Per un 2013 dempeus i amb el puny ben alt

Mary McDonnel, protagonista d'una pel·lícula guardonada amb molts premis Oscar l'any 1990, deia que el seu nom indi significava «dempeus amb el puny ben alt». Tots els que d'una manera o altra estem treballant amb el patrimoni i la cultura marítima, és així com hem d'estar l'any vinent.
 
La cultura cotitza a la baixa i acabarà sent només per a qui pugui pagar-la al preu que imposi qui la privatitzi === Les retallades s'han endut per davant accions culturals i de protecció del patrimoni marítim totalment imprescindibles === La revista «ARGO» és al dic sec. El programa de televisió «Thalassa», després de més de vint anys en antena, també. Tots dos no tenen garantit el futur === Ja han posat preu a l'edifici centenari de la Facultat de Nàutica de Barcelona. L'especulació es va apoderant del Port Vell de Barcelona. Una marina de luxe i elitista és el model que imposa una minoria === L'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic de Barcelona sota mínims. Potser aquest hagi estat l'últim any de l'àrea === L'avantprojecte de la futura Llei General de Navegació Marítima ja ha arribat al Govern. Curiosament es va parlar d'ella el «Dia de Difunts» i la nota de premsa oficial diu que la nova llei garantirà la preservació del patrimoni cultural subaquàtic. Dels vaixells vius, del nostre patrimoni encara flotant, res... I així podríem seguir fent llista.
QUE MALGRAT TOT, I AGAFANT BEN FORT EL PARAIGUA, NINGÚ ENS IMPEDEIXI SEGUIR AVANÇANT!
Foto: «Àrea Marina Tradicional»—Moll de la Fusta. Port de Barcelona.
Saló Nàutic Internacional de Barcelona—2012.

divendres, 7 de desembre del 2012

«Thalassa» en format DVD

L'equip del «Thalassa», —encara pendent del seu futur al Canal33—, posa a l'abast de tots els seguidors un parell de DVD baix l'atractiu nom de «Quaderns de viatge». La presentació es farà el proper dilluns 10 de desembre, a les 19 hores, al FNAC de l'illa Diagonal. Més informació: Thalassa

dissabte, 22 de setembre del 2012

Sense «Thalassa»? Mai!

Ben segur que ja ho sabeu. La direcció de Televisió de Catalunya ha decidit congelar el programa «Thalassa» el darrer trimestre d'enguany i no pronunciar-se sobre la seva continuïtat l'any vinent. Condemna doncs al programa a les reemisions de reportatges ja vists, allargant el que ja era habitual durant el període estiuenc.

Un grup de seguidors del programa s'ha mobilitzat recollint signatures de suport. En aquest enllaç podeu afegir-hi la vostra: VOLEM QUE NO ES CARREGUIN EL THALASSA A TV3! 

La pèrdua d'un programa com el «Thalassa» ens fa més pobres culturalment. En un dels molts «tweets» que s'han vist aquests dies deia: "Hay que ser necio para suprimir Thalassa". Ras i curt. Contundent. Tan sols cal entrar a la pàgina del «Thalassa» al Facebook o fer una recerca de la paraula «thalassa» al Twitter, per a adonar-se que són —som— molts els que no estem disposats a perdre el programa sobre el mar que ens ha dut pels mars del món i pels mars de molta gent, durant més de vint anys.

Fa temps, al «Diari de Girona», en Francesc Cruanyes deixava la seva emprenta sobre el programa i la vull compartir amb vosaltres. Deia així:

Diari de Girona, 23 maig 2010
«Thalassa i el lector»

«Thalassa aplega cada nit de divendres una munió de feligresos fervents i d'agnòstics penitents. Són si fa no fa una secta amarga i oculta: la d'aquells que juren i perjuren que voldrien viure a la vora de la mar, en mar, del mar, amb mar, mar endins, dins del mar, mar enfora. Són creients no practicants.
Thalassa és un mot grec comú i és el nom propi d'un programa de televisió (Canal 33) que curiosament s'emet els divendres al vespre, quan s'acaba la setmana ordinària. Cansats i farcits de tedi, els espectadors d'aquesta raresa de la graella televisiva s'escarxofen al sofà talment com si el menjador del piset fos la cabina d'un veler, i el balcó, l'horitzó. Thalassa no és el mar, és l'altra vida, la sal a l'abast.
Quantes animetes no es diuen cada dia de cada dia que el destí natural era salpar, navegar! A cada oficina, un grumet. A cada despatx, un patró. El món és farcit d'inconformistes resignats, paletes amb vocació de poeta, enginyers sense calculadora, pagesos amb sextant. El mar sempre amaga una illa, i tot infeliç somia tresors.
El parèntesi del cap de setmana comença per a molts mortals amb una punta de pecat, un cop de rem a la pantalla, un intent d'insubmissió. Fan Thalassa i el deler frega la realitat. Comença la sessió i el boig de mar s'emociona. A mig reportatge el vent s'ensopeix. Als títols de crèdit ja toca de peus a terra. S'acaba Thalassa i la il·lusió toca a port.
Terra, terraaaa...!, crida el capità de la sardina, i triomfa la religió oficial. Un cop més, a la tele, tot és mentida. Sort que per guarir-nos la ferida, després de Thalassa, fan L'hora del lector.»

Thalassa i el lector

dilluns, 23 de juliol del 2012

Al Saló Nàutic... Sí, però...

L'«Àrea Marina Tradicional» es mantindrà, però aquest any no tenim les mateixes ajudes que en anys anteriors. Fira de Barcelona ha reduït els seus pressupostos al màxim i això ens afecta de ple, ja que el desemborsament econòmic per a ser presents no s'assembla en res al que es tenia fins ara.

Així les coses, en aquest setè any d'«Àrea Marina Tradicional» al Saló Nàutic de Barcelona, s'està intentant mantenir una petita presència que representi el col·lectiu tant a terra com a l'aigua, doncs sembla que sí que podrem ocupar un petit espai a algun dels molls del Saló Nàutic. Aquesta edició va del dimecres 26 de setembre, fins al diumenge 30. Cinc dies en total.

De moment és l'únic que es pot avançar. L'alternativa a la retallada dels ajuts és arriar veles i que aquest any no hi hagi «Àrea Marina Tradicional », però aquesta interrupció no presagia res de bo respecte als anys següents. El Saló Nàutic va decidir al mes de maig passat traslladar-se per complet al Port Vell de Barcelona, i això, unit a la situació econòmica, ha deixat molt poc marge de maniobra a tots per a buscar vies de finançament o que Fira de Barcelona pugui donar-nos suport com ho ha estat fent en els sis anys que ja hem complert de l'«Àrea Marina Tradicional». És d'esperar que, pensant en el 2013, amb un any per davant, l'«Àrea Marina Tradicional»pugui tornar a tenir una presència molt més nombrosa.

dijous, 14 de juny del 2012

«ARGO» al carrer... i amb el futur penjant d'un fil

Ja és al carrer el número que fa 12 d'«Argo», la revista de cultura i patrimoni marítim que edita el Museu Marítim de Barcelona, i en la que hi participa la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana. El seu futur, però, passa per aconseguir una bona colla de subscriptors amb els quals ajudar a assegurar els propers números. Subscriure's a tres números són 15 euros. Podeu descarregar-vos la butlleta al final d'aquesta entrada.



Aquest número està dedicat a la fotografia. A la pàgina del MMB es diu d'aquest número:

«En aquesta nova edició destaca el tema de portada "Patrimoni fotogràfic de mar", en el que l'autora, Silvia Dahl, apel·la la responsabilitat de tots per a la seva conservació i difusió: "preservar el nostre patrimoni fotogràfic és uan qüestió de tots... Una bona part del fons conservat als arxius fotogràfics prové de llars en què les les fotografies familiars s'han guardat en caixes cobertes de pols durant anys, com a conseqüència d'aquest esperit familiar que atorga la fotografia. D'alguna manera, tots som responsables de la història, per això és important tenir cura del nostre llegat familiar, guardar-lo bé, conservar-lo en les millors condicions i fins i tot, cedir-lo als centres que disposen de mitjans de preservació, estudi i difusió" per tal de permetre la transmissió d'aquest patrimoni fotogràfic de mar a les generacions futures, en paraules també del director del Museu Marítim de Barcelona, Roger Marcet, a l'editorial d'aquesta edició.

A l'Argo número 12 també s'hi pot trobar el sumari següent:
- Noticiari de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
- Secció Mestre de Marina: Eduard Admetlla, mestre de submarinistes
- Maquetisme
- Fusta de bona lluna. El quetx Ciutat de Badalona, del Bàltic a la Mediterrània
- Reportatge: L'Asil Naval de Barcelona (1877-1937)
- De viatge: El camí de sirga al Delta de l'Ebre
- Rata de  pallol. El cistell dels avis / Llibres / Cuina marinera

En trobareu exemplars a la botiga del Museu Marítim de Barcelona i als punts habituals».

Però és millor subscriure's, ja que d'aquesta manera us assegureu l'exemplar i el futur de la publicació!

 

diumenge, 20 de maig del 2012

Un Saló Nàutic diferent

El Saló Nàutic Internacional de Barcelona ha definit ja les seves intencions: canvi de lloc i de dates. Ara es concentrarà al Port Vell i sembla que es diferenciarà un espai per a embarcacions a l'aigua i un altre espai a terra, probablement al Moll de la Fusta.
Així doncs ara hem de pensar en el mes de setembre, just després de les dates de celebració de les Festes de la Mercè a Barcelona, i en una durada del Saló més curta, doncs s'inaugurarà el dimecres 26 de setembre i es clourà el diumenge 30.
Pel que fa a l'«Àrea Marina Tradicional» i que se sàpiga, no hi ha res definit o que s'hagi fet públic. El fet de celebrar-se ara al port de Barcelona ofereix una nova perspectiva per a les embarcacions d'interès patrimonial. Durant aquells cinc dies es pot plantejar inclús el realitzar petites sortides per dins el port a bord d'embarcacions tradicionals. Fins i tot es pot aventurar que el disposar d'un espai "a l'aigua" hauria de possibilitar una major presència d'embarcacions. Ara no hi ha el cost afegit del transport en camió —els que són de Catalunya, és clar—, dels remolcs... I potser també de participants implicats en l'«Àrea Marina Tradicional», ja que si poden dur la seva embarcació i "lluir-la" en el Saló Nàutic de Barcelona, per força hi hauran de ser-hi presents. Ara potser el problema —si de veritat es crea aquesta àrea i es disposa d'un moll—, serà el dir que no a algú. Dir no per manca d'espai a l'aigua, s'enten.
Si hi ha espai a terra —en petits tendals o dins un de molt gran—, el disseny d'actuació haurà de seguir sent el mateix que en els darrers sis anys: no parar de fer activitats.
Resumint, si hem de fer "la carta als reis mags", el canvi d'ubicació del Saló Nàutic proporciona més possibilitats. I també més exigència i nivell d'implicació entre els participants. Això sí, si és que Fira de Barcelona segueix creient que l'«Àrea Marina Tradicional» continua tenint cabuda dins el Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I si les condicions per a participar-hi en aquesta nova ubicació estan a l'abast de qui hi vulgui ser.

dimarts, 24 d’abril del 2012

Dos port, dos conceptes


Barcelona i Marsella s'han proposat renovar / remodelar els seus ports vells. I ja ho estan fent.

A Barcelona, al Port Vell està clar que construiran una marina per a grans iots. Dels anomenats "de luxe". Darrera d'aquesta realitat, que ja no projecte, sonen noms "d'alt standing internacional ". Des de les diferents administracions sembla que ja es ha "beneït" la inversiò i l'aspecte que se li vol donar a aquest espai de la ciutat.

Marsella es troba en un procés de renovar el seu port vell. El proper any seran protagonistes de diferents accions com a Capital Europea de la Cultura http://www.mp2013.fr/. Ahir a la premsa francesa, es va fer pública la intenciò d'albergar un pantalà exclusiu per a les embarcacions històriques i tradicionals de la Provença.

Us adjunto diverses referències:

Per saber més coses del projecte de Barcelona, entreu al bloc http://naucher.blogspot.com.es/ A part del seguiment de les accions que s'estan duent a terme al barri de la Barceloneta, en la seva darrera entrada es fa ressó de la notícia publicada al diari britànic "The Guardian" respecte al que s'està duent a terme al Port Vell de Barcelona.


Llegint les dues coses, veient les accions que cada port planteja i el que finalment serà cada ciutat ... Poc més a afegir. Però segur que molt per fer. O no?

dimarts, 13 de març del 2012

A galeres!

El diari «El País» va publicar ahir dilluns 12 de Març que s'estan restaurant un seguit de llibres que expliquen detalladament la vida —si és que es pot qualificar com a tal el viure lligat a un rem—, dels condemnats a galeres. La documentació detalla preus, menjars, sacrificis... I posa en evidència un fet també lamentable: la deixadesa d'anys que han patit els 25 volums. Durant anys —segles—, aquests llibres han estat mal desats i han servit d'aliment a tota mena de fongs i insectes.

Aqui va un "tast" de l'article:
«Las peripecias de Cervantes —cinco años de cautiverio en Argel— no figuran en los 25 Libros de Galeras que conserva la Armada porque abarcan registros posteriores (1624-1748), donde figuran esclavos, presos forzados y "gente de cabo" (soldados y marineros) enrolados. La restauración de estos gigantescos volúmenes aportará valiosa información para historiadores de la Edad Moderna: escritas con los circunloquios de entonces permiten atisbar biografías populares al servicio de políticas regias. “Cuando el rey necesitaba remeros incentivaba las condenas a galeras”, indica Carmen Terés, directora técnica de los archivos navales de la Armada».

«Un grillete le mantenía atado a su asiento, donde comía, dormía y evacuaba lo que fuese menester. Iba descalzo y rapado para facilitar su identificación en caso de fuga y evitar la acampada de piojos. A los esclavos no les aguardaba más horizonte que el mar, el combate con barcos de (probables) compatriotas turcos o berberiscos y cierta opción de irse al fondo del Mediterráneo encadenados a su bamboleante prisión».

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç: «Luz sobre los prisioneros del remo

dilluns, 13 de febrer del 2012

L'«Escola del Mar» fa 90 anys

Es va inaugurar el 22 de gener de 1922 i era a la Barceloneta, a tocar de la platja. La seva tasca pedagògica ha estat sempre reconeguda. Allà hi van anar nois i noies que, sense estar malalts, el contacte amb l'aire lliure i la mar els era beneficiós. L’Escola del Mar, neix com escola innovadora i avantvanguardista i fou liderada per Pere Vergés amb un equip de mestres il·lusionats per aquest projecte pedagògic, i fundada per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

L'escola mantenia una revista, amb el títol de «Garbí». Val pena que llegiu el que se'n diu d'ella:

Ressenya de: Isabel Busquets Corbera. Mestra coordinadora de la Biblioteca “Pere Vergés” de l’Escola del Mar de Barcelona:

«La revista Garbí és la portaveu de l’Escola del Mar i apareix per primera vegada l’1 de novembre de l’any 1933. La idea d’editar-la sorgeix arran de l'informe Institucions Escolars a l’Aire Lliure presentat en un Congrés a Brussel·les l’any 1931. L’aleshores Conseller Tècnic de la Comissió de Cultura —Manuel Ainaud— animà a Pere Vergés, el jove director, a crear una publicació on s’expliqués la vida de l’Escola del Mar.
Aquesta revista és publicada en català mensualment en un format de 220x160 mm des de novembre de 1933 fins a juny de 1936. Els números 1 i 2 són manuscrits amb quatre il·lustracions en color diferents per cada exemplar amb un tiratge de 70 exemplars del nº 1 i de 120 exemplars del nº 2. Del 3 al 5 són dactilografiats. Com a curiositat, cal esmentar que cada portada dels números 3 i 4 és diferent amb un dibuix en color a la coberta. Els alumnes de tota l’Escola realitzen al llarg de quatre mesos 1.160 dibuixos originals, inèdits i diferents. El tiratge és de 200 exemplars. Aquestes revistes de la primera època s’editen amb la tècnica de l’hectografia.
El primer Consell de Redacció el formen set alumnes d’ 11 a 14 anys: dos redactors en cap, dos assessors tècnics, dos administradors i un cal·lígraf esperonats per Mercè Barba (mestra dels grans) i el mateix Pere Vergés.
Al Pòrtic del nº 3 escriuen “Volem que la nostra revista sigui de tots, i que amb el nom de GARBÍ expliqui tot el que fem a l’Escola del Mar. Nosaltres ho explicarem segons la nostra manera de veure-la, els antics alumnes, també segons la seva, que és diferent de la nostra i la dels professors que és diferent de la nostra i la dels antics alumnes. I així, la visió serà completa”.
La segona època comença a partir del núm. 6, els números són impresos a Art del Llibre al carrer Palma de Sant Just, 4, i més endavant al carrer Lladó, 1 de Barcelona. Les il·lustracions alternen reproduccions fotogràfiques de l’Escola a la coberta i l’interior amb dibuixos en blanc i negre. Les revistes contenen seccions fixes: Pòrtic, Cal parlar bé, Impressions, Contes, Noticiari, La vida que fem a l’Escola del Mar, La nostra Biblioteca, Meteorologia, Escacs, Música i Cròniques entre altres.
També s’editen fascicles monogràfics: La Vida Social a l’Escola del Mar l’ octubre de 1935 i La Biblioteca dels nens a l’Escola del Mar el gener de 1936 amb motiu del XIVè aniversari de la fundació de l'Escola.
La publicació es mantenia gràcies a les subscripcions setmanals dels alumnes de 0,10 ptes. i les d’altres subscriptors vinculats amb l’ escola d’1 pta. mensual. La revista es deixa d’editar a l’esclatar la guerra civil el juliol de 1936.
Després de la guerra, aquesta revista ha reprès la seva publicació amb el mateix títol i la mateixa procedència, però amb els textos en castellà». (Ressenya sobre la publicació Garbí, que apareix al web de la Biblioteca de Catalunya)

Una nit de 1938, un dels avions que sovint bombardejaven Barcelona, hi va deixar caure una bomba i la va destruir completament. L'escola va passar després a ocupar un espai a la muntanya de Montjuïc, però aviat va quedar petit. Des de 1948 és al barri del Guinardó de Barcelona.

En podeu saber més coses i el programa d'actes de celebració a:





dimecres, 25 de gener del 2012

Staffan Mörling, a «Thalassa»

Aquest proper divendres, 27 de Gener, al vespre, dins el programa «Thalassa» del Canal 33 de Televisió de Catalunya, s'emet el reportatge que he realitzat al voltant de la figura de l'antropòleg suec Staffan Mörling. Ell és una figura capdal en la recuperació del valor patrimonial i cultural de les embarcacions tradicionals. Sobretot ho és a Galícia. El programa en fa aquesta introducció:

«STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS»: Staffan Mörling és un antropòleg suec que per finalitzar els seus estudis, a la dècada dels anys seixanta, va decidir fer un viatge a l'illa d'Ons, a Galícia, per estudiar la societat illenca i la seva relació amb les dornes, les embarcacions pròpies dels pescadors d'Ons. Allà va descobrir un món que el va apassionar. Es va enamorar d'Ons i d'una noia de l'illa, Josefa Otero, amb qui es casaria poc després. Staffan va ser acceptat com un illenc més, talment com si hi hagués nascut. Els seus treballs i llibres sobre les dornes i, en general, les embarcacions tradicionals gallegues, han obert un camí que mai abans ningú havia fet tant a fons. I és el que ha esperonat a la societat gallega a recuperar les seves embarcacions tradicionals.

 El reportatge es podrà veure en directe per internet i, un cop emés, també es podrà veure al web del programa «Thalassa» o a la secció «A la carta» de TV3.

«Thalassa»
Directes Canal 33

dilluns, 9 de gener del 2012

«César i la seva canoa d'escorça»

Aquest és un d'aquells documentals que agrada compartir amb tothom. César Newashish, és un membre de la nació Attikamek, al Quebec canadenc, que es construeix una canoa a partir de l'escorça d'un bedoll. El seu mestratge, la precisió amb la que treballa... Un saber que és tota una lliçó de vida, de manera d'entendre-la i que ens deixa, segur, amb unes quantes preguntes sobre el nostre país i el que fem amb la nostra cultura i patrimoni.
La filmació pertany al «Office National du Film du Canada», i és un treball que signa Bernard Gosselin.
Poc més a afegir. Disfruteu-lo.