dijous, 25 de novembre del 2010

El número 8 d'«Argo», al carrer

Ja està disponible el darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima. El tema central du per títol «El patrimoni musical de pescadors i mariners» i és un complert article que signa Jaume Ayats, músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu currículum el converteixen en un autèntic especialista, per la qual cosa l'article que signa és tot un referent sobre aquest vessant del patrimoni marítim, i deixa prou clar que el tema «havaneres», tant utilitzat i potser abusat amunt i avall de la costa, ha convertit en un espectacle el que originalment era el fet de cantar tots plegats. Dit d'una altra manera: ara no cantem. Hem perdut aquest costum.
A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Mar a les venes: Entrevista a Ricard Rodríguez-Martos, sobre l'Any internacional del marí i la situació actual de la marina mercant.
Museu a fons: El «Taller de Barques de Paulilles», a la Catalunya Nord.
Fusta de bona lluna: El «Rosalind». Reportatge sobre aquest vaixell emblemàtic.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Xavier Nieto, arqueòleg subaquàtic i director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. En Xavier Nieto fa un repàs a la seva vida i l'evolució de l'arqueologia subaquàtica.
Recerca en marxa: El treball ens presenta el descobriment que a Vancouver, a la Columbia Britànica, hi ha un munt de noms d'indrets, de pobles, de muntanyes... que tenen un orígen català o espanyol que ens fa viatjar fins a les expedicions de principis del segle XVIII.
Reportatge: «1911. Un any per oblidar». Un article sobre un dels anys més tràgics a la mar. L'any vinent es compliran cent anys d'un dels fets més durs de les nostres costes.
Caixa de mariner: «El capità Mirambell». Pintura sobre tela que representa la pollacra-goleta «Constancia», que fou comandada pel capità Mirambell. El quadre és al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.
De viatge: «La ruta dels indians». Recorregut pels municipis indians de la costa, agrupats a la Xarxa de Municipis Indians, que inclou onze municipis catalans: Arenys de Mar, Begur, Blanes, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Palafrugell, Torredembarra, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
Rosa dels vents: Visita al Ecomuseo Municipal de Seixal (Portugal).
Maquetisme: Consells de pintura per a modelistes.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i, si es vol, admet subscripcions, la qual cosa es pot fer enviant per correu al Museu Marítim de Barcelona la butlleta adjunta. Indiqueu clarament al sobre «Subscripció ARGO». L'adreça on cal enviar-la és:

Museu Marítim de Barcelona
Avinguda de les Drassanes s/n
08001-Barcelona




dilluns, 15 de novembre del 2010

Fins quan? Fins novembre del 2011?

Avui ha estat el dia final del desmuntatge. Ahir, ben a prop de les dotze de la nit, encara s'estava recollint. Avui dilluns les barques més grans, les que va portar «Agalcari», l'associació gallega de mestres d’aixa, i les que va portar «Albaola», ja van de camí a casa dalt de camions. I ara? Doncs ens queden uns dies per reposar i reflexionar sobre com ha estat aquesta edició de l'àrea «Marina Tradicional», per intercanviar valoracions i recollir suggeriments per millorar i corregir errors. I per pensar en com volem que sigui l'edició que fa sis i que coincidirà amb el 50 aniversari del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I pel mig ens queden els «Encontros» de Carril 2011, la gran cita de les embarcacions tradicionals de Galícia. I la resta de «Trobades-regates-concentracions» que van omplint el calendari que s'organitza des de cada associació o federació, en les quals a menor escala també hi haurà presència d'embarcacions tradicionals.

Ahir diumenge al matí, la "Orquestra del Mar» de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas, ens va oferir per segon any consecutiu un concert en el qual van repassar temes de
pel·lícules i cançons de rock i pop. L'àrea «Marina Tradicional» estava a tope. I no només perquè ells fossin seixanta músics, ja que els visitants que caminaven pel Saló, pels volts de migdia, van acudint a la nostra àrea atrets per la música que interpretaven aquests joves. I a l'àrea no van trobar només música, ja que des del divendres es van incorporar el «Museu del Càntir" d’Argentona, que amb el seu torn en marxa durant hores, va ensenyar a fer càntirs de barca i, sobretot, va deixar participar del torn que van portar a tots, grans o petits, van poder sentir-se artesans per una estona. L'altra novetat va ser la "Casa Pallarès» de Solsona, l'empresa que des de 1917 ve fabricant tot tipus de ganivets, i que en la nostra àrea es va passar una bona estona fent anar la roda d'esmolar i ensenyar i explicar com es fabriquen artesanalment ganivets i navalles.

El migdia va ser molt especial per a tots els que han passat aquests nou dies de Saló. Seure a una taula tots junts, enmig de l'àrea, deixant els estands oberts però sense ningú durant un parell d'hores, i celebrar un dinar s'ha convertit en una tradició que acaba de estrènyer llaços encara més si cap. I després del menjar, en el qual hi havia assegudes seixanta persones, aquest any la novetat va ser que no van faltar les cançons. Una guitarra i un acordió van ajudar molt. Es va cantar en
gallec, en català, en euskera, en el castellà de Canàries i en el castellà de Cuba, i fins i tot en irlandès. Van cantar les «Mulleres de Carril », que van ser al Saló per a organitzar la presentació dels «Encontros» i ens van acompanyar fins a l'últim dia ... Algun que altre visitant que rondava la tarda de diumenge pel Saló, a part de seure a prop, es fregava els ulls sorprès de veure l’espectacle tan atípic en una fira. Ja no diguem en una com el Saló Nàutic. No és gens habitual que els expositors, per usar la terminologia oficial de l’"escapulari" que s'ha portat penjat del coll aquests dies com acreditació, organitzin aquest gran menjar i després es vagin succeint cançons una rere l'altra ... en horari d'obertura de visitants.

I el 2011? Doncs com diuen alguns: encara no l'ha vist ningú. Podem suposar moltes coses. Que hi haurà Saló ja que se celebrarà el cinquantenari. Que segurament hi haurà una sisena edició de l'àrea
«Marina Tradicional». Que tal vegada s'hagi acabat la famosa crisi ... El que és segur és que després d'un breu descans, s'ha de començar a treballar el dilluns que ve. I això ho ha de fer tot aquell que
vulgui estar present en el 2011. Ara es tanquen pressupostos i es fan previsions. Ara hi ha temps per a pensar com vol cadascú que sigui el seu estand l'any vinent. I quina activitat desenvoluparà, doncs
en aquest 2011 canviaran les condicions per ser presents amb un estand a l'àrea Marina Tradicional. Per exemple: serà imprescindible que hi hagi activitat diària en tots els estands. No hi haurà temps per avorrir-se. I que tots ho tinguem clar: si entre tots no mantenim realment viva aquesta àrea de «Marina Tradicional» al Saló Nàutic, serà molt difícil defensar la seva permanència un any més i mantenir les condicions que la fan possible.





dimarts, 9 de novembre del 2010

El "Saló de l'automòbil"

 Ahir, un visitant es passejava per aquí preguntant si aquest era el Saló de l'Automòbil. ¿Despistat? Que va! El pretès "acudit" o "la gràcia", com es prefereixi batejar a la seva ocurrència, ve al cas per la gran quantitat de barques amb volant que es poden veure al Saló Nàutic. A primera vista es veu que estem "envoltats" de motores, pneumàtiques ... Fins i tot a la nostra àrea de «Marina Tradicional» hi ha una barca amb volant. Encara que aquesta es mereix tracte a part i tots els honors, ja que «Na Maria», que és el seu nom, és una embarcació construïda a Menorca entre 1920 i 1930, arribada des de la drassana del mestre d'aixa Miquel Huguet de Ciutadella, on es va restaurar l'any 1992, i encara que porta un senzill volant, va proveïda d'una vela i llueix una estampa que ja la voldrien per a elles les barques de plàstic o de goma que un es troba a cada pas en aquest Saló Nàutic. I és que velers, n’hi ha pocs. Excepte en la nostra àrea, que n’hi ha catorze. I en algun racó més, encara que són embarcacions de modalitats olímpiques o catamarans.

Pensant ja en el proper cap de setmana, convé tenir present el atapeït calendari d'activitats que estan previstes. Divendres s'incorporen a l'àrea «Marina Tradicional» el «Museu del Càntir d'Argentona », la casa «Ganiveteria Pallarès», fundada l'any 1917 a Solsona i la casa «Espardenyes Soler» d'Arenys, artesans espardenyers des de 1880. Així, des de divendres i fins diumenge, dia de tancament del Saló Nàutic, el visitant podrà veure de prop com es feien i són els càntirs de barca que portaven les barques de pesca, les tradicionals navalles Pallarès i les espardenyes que gastaven molta gent de la mar. Aquestes tres entitats desplacen fins a l'àrea «Marina Tradicional», aquests tres dies, als seus artesans per tal de "treballar " a la vista del públic visitant.

Dissabte, a partir de les 12.00h, Galícia ens presentarà l'edició dels «Encontros» d'embarcacions tradicionals que han de celebrar-se al poble de Carril. A la tarda del mateix dissabte, el Museu de la Pesca de Palamós organitza la segona de les seves «Converses de Taverna» amb el suggerent tema de «La cuina de la gent de mar». El diumenge a migdia l'Orquestra del Mar de l'Escola Pia de Mataró, integrada per una cinquantena llarga de joves, oferirà un concert amb un repertori que va des de coneguts temes de pel lícula fins a cançons de rock.

I a tot això cal sumar-li els diferents tallers i activitats que es desenvolupen en cada un dels estands de l'àrea «Marina Tradicional» i l'exposició «El viatge dels sardinals».

ACTIVITATS. Tallers per al cap de setmana 12-13-14 de novembre.
Museu Marítim de Barcelona. A la Sfera, recreació del viatge del "Beagle" en una projecció IMAX.
Drassanes Sala. Confecció de nanses de pesca.
Agustín Jordán. Traçat de vaixells.
Barca "Sant Isidre". Maniobres amb els caps de bord.
Drassanes Nereo. Maquetes de barques malaguenyes.
Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903. Tallers d'educació ambiental.
Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial. Treball amb caps.
Federació Gallega pola Cultura Marítima i Fluvial. Aparellat d'embarcacions tradicionals.
Tela Marinera-Barça "Rafael". Confecció artesanal de caps.
Iomramh. Construcció d'un currach.
Escola de Maquetisme del Masnou. Confecció de maquetes
 

dissabte, 6 de novembre del 2010

«Els capellans, millor»


Amb aquest "crit", avui dissabte 6 de novembre hem inaugurat la cinquena edició de l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, ja que és la traducció al castellà del títol del documental amb el que l'associació «Albaola» de Pasaia ha obert els actes d'aquests nou dies de Saló Nàutic. I és que l'any 2006, «Albaola», a bord d'una txalupa va reviure els viatges pel San Lorenzo que realitzaven els baleners bascos en el segle XVI (http://www.albaola.com/secciones/apaizac_obeto/). I el nom del documental, direu? Què "pinten" aquí els capellans? Doncs surt de la resposta que donaven els habitants dels pobles d'aquesta zona del Canadà quan se'ls preguntava com estaven. La seva resposta sempre era: «apaizac obeto», o sigui, «els capellans millor». I és que convé aclarir que la barreja de paraules entre l'euskera dels pescadors bascos i els diferents idiomes dels pobles Mik'maq, Innu, Inuit i Montagnais era més que habitual, donada l'estreta relació que hi havia entre tots ells. Que qui respongués així sabés el veritable significat del que deia, que sabés què és un capellà ... ja és una altra història.
La "crida" per tal que el públic visitant del Saló s'acostés al àrea "Marina Tradicional", l'han fet dues txalapartaris del Euskal Etxea de Barcelona. El so d'aquest tradicional instrument vasc, la txalaparta, ha funcionat molt millor per atreure gent que la megafonia general del Saló que va donant els avisos d'inici de cada acte del programa. Com es diu per aquí: "ni color". A més, per a molts dels presents, per no dir tots, era la primera vegada que ens acostàvem a aquesta música tradicional tan pròpia d'Euskadi.
Després del documental, que ha mantingut atent a les gairebé cent persones que s'han congregat, els membres de «Albaola» han repartit una bona quantitat de sidra, formatge i «pintxos» de truita de bacallà, cuinat per ells mateixos.
A la tarda, el Museu de la Pesca de Palamós, ha organitzat la primera de les dues «Converses de Taverna» que aporta aquest any als actes de l'àrea. En aquesta primera s'ha parlat de les creences i supersticions de la gent de mar.
A part de tot això, convé ressaltar el bon nombre de visitants que s'han acostat fins a la nostra àrea per, d'una manera o altra, participar en els diversos tallers i demostracions que estaran funcionant tots aquests dies.
Per demà diumenge està prevista, a les dotze, una xerrada sobre la cultura mediterrània del vi, en la qual prendran part un historiador i un dels útims boters artesanals que queden a Catalunya. Per la tarda, a les 18.00h, es presentarà l'exposició "El viatge dels sardinals ", que va estretament relacionada amb el tema de la conservació del patrimoni marítim i de com aquest es manté viu.

  

dijous, 4 de novembre del 2010

Les primeres barques

A primera hora del matí, una potent grua ha començat amb els treballs de descàrrega de les sis embarcacions que «Agalcari» ha traslladat fins a l'àrea «Marina Tradicional». Sens dubte, el més espectacular ha estat el moure la dorna «Sara», una embarcació de deu metres d'eslora i que s'ha situat en un dels accessos a l'àrea. Un cop desplegat el drap, serà ben visible des de tot el Palau número 2, que és on estem ubicats. De passada, dir-vos que la nostra zona serà la que compti amb més veles per metre quadrat de tot el Saló. Després de les barques d'«Agalcari», s'han descarregat les dues embarcacions de l'associació «Albaola».

Mentre tot això estava en marxa, s'ha començat a muntar bona part dels estands. Així, s'han omplert els estands del Museu Marítim de Barcelona, el del Museu de la Pesca de Palamós, el de la Drassana Sala de l'Escala —que ha descarregat tres barques de vela llatina—, el de la «Barca Sant Isidre» i el del Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903.


Demà, últim dia de muntatge, promet ser un dia mogut, ja que queden alguns estands per muntar. A aquestes hores, esquivant la mala mar que hi havia aquest matí, deu haver arribat ja el ferri de Menorca, amb la barca del mestre d'aixa Miquel Huguet. De Màlaga vénen de camí les Drassanes Nereo, de Galícia ha d'arribar el material de la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial i el dels «Encontros de Carril 2011». També ha d'arribar el material de la «Barca Rafael», el de Wine Land Research, els vaixells de les Drassanes Artimar de València i el material de Lanzarote per l'estand del mestre d'aixa Agustín Jordán.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Ja hem començat a muntar

Avui dimecres 3 de novembre, encara de manera tímida, ja que molts no vindran a muntar fins el darrer dia, l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, va prenent forma poc a poc.

Estand de «Agalcari», l'associació gallega de mestres d'aixa. Els més matiners de tots. A les vuit del matí ja hi eren!

En Mark Redden i el seu «currach», l'embarcació tradicional irlandesa.

La barca «Alfonsito», construïda a L'Estartit l'any 1891. En Pere de Prada i en Toni Clapés, posant-la a punt.

La barca «Colomet», de l'associació «L'Arjau» de Cambrils, a punt de ser descarregada del camió.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Fa cinc anys

El novembre del 2006, al carrer, en mig de dos palaus al recinte Gran Via2 de Fira de Barcelona, naixia l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Era una novetat. Mai abans la gent de la cultura i el patrimoni marítim de l'Estat, havia tingut una finestra oberta com aquesta al Saló. Els estands eren unes "tendes de campanya" de 3x3 metres. Per aquella "rambla" hi va passar molta gent, fins i tot la pluja, que no va voler faltar a la cita i un durant unes hores ens va acompanyar. Per sort, el "bateig" va ser breu i la resta de dies vam poder anar gairebé sense roba d'abric.

La foto amb la que estrenem el mes de novembre a la capçalera del blog, és una pinzellada d'aquella primera edició. La que acompanya aquesta entrada també, doncs, a banda de barques, de moltes estones de conversa entre els participants, l'espai va estar animat per un grup de danses tradicionals.

I qui erem llavors? Aquesta és la llista dels "pioners":

Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial
Albaola
Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
Barca «Sant Isidre»
Barca «Rafael»
Barca «Sant Ramon»
Astilleros Artimar
Consorci El Far
Drassanes Francesc Despuig
Astilleros Nereo
Drassanes Sala
Drassana Miquel Huguet
Pailebot «Thöpaga» i pailebot «Cala Millor»
Pailebot «Isla Ebusitana»
Pailebot «Santa Eulàlia»—Museu Marítim de Barcelona
Vaixell «Far de Barcelona»
Vapor «Hidria Segundo»
Vapor «Correillo La Palma»
Taller de mestres d'aixa del Consell de Mallorca
Veleria Confenautic
Astilleros Hijos de J. Garrido
Barques de fusta