dissabte, 22 de setembre de 2012

Sense «Thalassa»? Mai!

Ben segur que ja ho sabeu. La direcció de Televisió de Catalunya ha decidit congelar el programa «Thalassa» el darrer trimestre d'enguany i no pronunciar-se sobre la seva continuïtat l'any vinent. Condemna doncs al programa a les reemisions de reportatges ja vists, allargant el que ja era habitual durant el període estiuenc.

Un grup de seguidors del programa s'ha mobilitzat recollint signatures de suport. En aquest enllaç podeu afegir-hi la vostra: VOLEM QUE NO ES CARREGUIN EL THALASSA A TV3! 

La pèrdua d'un programa com el «Thalassa» ens fa més pobres culturalment. En un dels molts «tweets» que s'han vist aquests dies deia: "Hay que ser necio para suprimir Thalassa". Ras i curt. Contundent. Tan sols cal entrar a la pàgina del «Thalassa» al Facebook o fer una recerca de la paraula «thalassa» al Twitter, per a adonar-se que són —som— molts els que no estem disposats a perdre el programa sobre el mar que ens ha dut pels mars del món i pels mars de molta gent, durant més de vint anys.

Fa temps, al «Diari de Girona», en Francesc Cruanyes deixava la seva emprenta sobre el programa i la vull compartir amb vosaltres. Deia així:

Diari de Girona, 23 maig 2010
«Thalassa i el lector»

«Thalassa aplega cada nit de divendres una munió de feligresos fervents i d'agnòstics penitents. Són si fa no fa una secta amarga i oculta: la d'aquells que juren i perjuren que voldrien viure a la vora de la mar, en mar, del mar, amb mar, mar endins, dins del mar, mar enfora. Són creients no practicants.
Thalassa és un mot grec comú i és el nom propi d'un programa de televisió (Canal 33) que curiosament s'emet els divendres al vespre, quan s'acaba la setmana ordinària. Cansats i farcits de tedi, els espectadors d'aquesta raresa de la graella televisiva s'escarxofen al sofà talment com si el menjador del piset fos la cabina d'un veler, i el balcó, l'horitzó. Thalassa no és el mar, és l'altra vida, la sal a l'abast.
Quantes animetes no es diuen cada dia de cada dia que el destí natural era salpar, navegar! A cada oficina, un grumet. A cada despatx, un patró. El món és farcit d'inconformistes resignats, paletes amb vocació de poeta, enginyers sense calculadora, pagesos amb sextant. El mar sempre amaga una illa, i tot infeliç somia tresors.
El parèntesi del cap de setmana comença per a molts mortals amb una punta de pecat, un cop de rem a la pantalla, un intent d'insubmissió. Fan Thalassa i el deler frega la realitat. Comença la sessió i el boig de mar s'emociona. A mig reportatge el vent s'ensopeix. Als títols de crèdit ja toca de peus a terra. S'acaba Thalassa i la il·lusió toca a port.
Terra, terraaaa...!, crida el capità de la sardina, i triomfa la religió oficial. Un cop més, a la tele, tot és mentida. Sort que per guarir-nos la ferida, després de Thalassa, fan L'hora del lector.»

Thalassa i el lector

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada