Amunt veles, inaugurem!

Avui hem obert l'àrea de Marina Tradicional al Saló Nàutic de Barcelona. Molta gent ens ha vingut a veure. Bons i vells amics. En voleu saber una de bona? Doncs hem inaugurat amb un espectacle musical: l'Agrupació Folklòrica Miguel Hernández de Barcelona ens ha ofert balls i sevillanes. Olé!
Qui deia que la nostra àrea no era la més animada del Saló Nàutic?

Tercer dia... Tota l'aigua del cel al damunt nostre!

Ben segur que si del que es tractava és de dissimular els plors o de rentar les penes, amb l'aigua que ens caigut avui hem fet tots plegats una bona bugada. A les vuit del matí, així que han obert portes per a començar a treballar el darrer dia que tenim de muntatge, ha caigut un aiguat que podríem dir que és el cosí germà del monsó. Quin xàfec! Però és que hem estat així tot el dia. I la nit abans. I el que es diu fred, fred, no n'ha fet pas. Imagineu el que ha estat entrar barques. Totes molles regalimant aigua. Tothom buscant ràpidament refugi dins el pavelló on som...
Dit això i preveient la que ens espera els propers dies, segons la gent que guaita el temps, caldrà no oblidar l'equip d'aigua, perquè de barques en tenim a l'àrea una bona colla. Tenim veles! Moltes! Així que ja pot pujar el nivell d'aigua als carrers. No ens podem estar de dir-vos que penseu en els que són al Port de Barcelona amarrats, participant en aquesta edició del Saló Nàutic. Quin cap de setmana, si plou. El «Rafael», la barca de mitjana, és l'encarregada de fer uns passejos amb gent pel port de Barcelona. I fins i tot té previst fer un petit trajecte pel davant la façana marítima de Barcelona. La previsió marca poc vent, mar de fons i... aigua del cel a dojo de tant en tant.

Demà dissabte és el gran dia. Inaugurem Saló Nàutic, el que fa 50, i inaugurem la nostra àrea de marina tradicional, que és la que fa sis. Sis anys ja de «Àrea Marina Tradicional». I que duri, que diuen!
Aquí teniu la «Ines», que com veieu l'han deixat amb tot el drap ben posat. Demà seguirem explicant el dia a dia de l'àrea. Tenim per davant 9 dies de Saló. Temps hi haurà per a explicar més coses!

Segon dia de feina

Avui ja tenim la barca de Màlaga i les quatre de Galícia. També ha muntat el seu estand el Museu Marítim de Barcelona. Poc a poc l'Àrea Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona va tenint més presència. Demà divendres, el darrer dia que tenim per a enllestir el muntatge de l'àrea... Serà un dia de bojos! Hi ha molta gent que no ha pogut venir abans...

Primer dia de feina

Ja han començat a arribar els primers companys.
Els primers han estat els de l'associació de mestres d'aixa de Galicia (Agalcari). Després han arribat des de les comarques gironines en Salvador Feliu i el seu fill, en Xeve, de les Drassanes Sala. En Salvador i en Xeve han dut dues barques, una de vela llatina —que a darrera hora de la tarda ja lluïa una senyora vela—, i una barca de rem que ells volen restaurar els díes del Saló.  I també des de Girona, ha arribat la gent de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. En Pere de Prada ha dut una petita barca que tenen a Calella de Palafrugell.
Mica en mica l'àrea va agafant forma. Demà dijous s'esperen les quatre barques gallegues i una xàvega que ve de Màlaga. Hauran de conduir tota la nit per tal de ser demà a primera hora.

Dimecres 2, comencem

Ja fa sis anys que el Saló Nàutic acull l’àrea Marina Tradicional.
Enguany el Saló celebra els seus 50 anys de vida. Nosaltres sis. I aquesta edició la viurem contents de ser-hi un any més, però també preocupats per un futur incert. Ara bufen vents que ens obliguen a anar de cenyida més del que voldríem. Però, tal i com li hem sentit dir a més d’un patró, «tan sols es queixa del vent qui no sap navegar». Així que ens prepararem per a les remullades, els grops i els colls de mar. I aferrarem fort l’arjau, tot desitjant que els companys que enguany no ens han pogut acompanyar, siguin a bord ben aviat.

Des d'aquest blog i des del compte al Twitter us mantindrem informats del dia a dia

El «Porquoi-pas?», Charcot i Anis del Mono

Avui fa 75 anys que el vaixell «Pourquoi-pas?», de l'explorador francès Jean-Baptiste Charcot es va enfonsar al sud d'Islandia. Tragèdia a banda, ja que tan sols va sobreviure un tripulant, el timoner, és curiós destacar que hi ha una anècdota en la vida de l'explorador que el vincula amb la fàbrica d'anís badalonina: Charcot, en la seva expedició austral de 1903, a bord del vaixell «Le Française» —una goleta de tres pals predecessora del «Pourquoi-pas?»—, va demanar que li enviessin 125 litres d'Anis del Mono, per tal de combatre els freds australs.
A l'apartat «Hemeroteca» del diari «La Vanguardia» en podem llegir una bona crònica.
El «Pourquoi-pas?»