Un cementiri de tonyines?

El «Diario de Mallorca», en la seva edició del dimecres 17 d'agost, publicava a la portada una foto feta per uns submarinistes als fons marins de Sa Dragonera, on han trobat milers de tonyines mortes. I feia poc que hi eren, ja que com ells van manifestar, els exemplars encara no tenien signes de mossegades dels carronyaires. Com és que hi havia tal quantitat de tonyines mortes? Sospites? Una d'evident: una barca va decidir "alleugerir la càrrega" que duia a bord. Motius? Una avaria al sistema de refrigeració de la barca? Massa pesca i pocs diners a rebre? Altre cop la pregunta: Quin mar volem? Quin mar deixarem?

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: Diario de Mallorca

Quin mar volem? Quin mar deixarem?

La portada del «Diario de Ibiza» d'avui dimecres 10 d'agost ens deixa una imatge prou contundent: el fondeig de les embarcacions està deixant els fons marins "llests de papers". És a dir: morts. Un terç de les praderies properes a s'Espalmador ja són història. El fondeig massiu, sobretot a l'estiu, n'és la causa principal. Ara bé, si s'apliquen mesures com la prohibició del fondeig o posar balisses de fondeig controlades com hi ha en alguns llocs —que obligarien a reservar lloc o a no poder fondejar si ja estan ocupades, i a un servei de vigilància per tal d'evitar abusos—, caldrà veure la reacció dels "usuaris". Ben segur que s'alçaran veus de tota mena: que tot són prohibicions, que si es coarta la llibertat individual, que ja era hora que es limités el fondeig...

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: El fondeo puede acabar en tres años con la posidonia de Formentera

El patrimoni festiu de la gent de mar a l'«Argo 10»

El darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima, obre pàgina amb el tema central que du per títol «El patrimoni festiu de la gent de mar» i és un complert article que signa Bienve Moya, una de les persones del nostre país més posada en el tema de la cultura popular. En Bienve no solament ens explica les seves vivències a «Baix a mar» de la seva estimada Vilanova, si no que també ens aporta punts de reflexió sobre el que cal entendre per cultura popular, les festes tradicionals i la seva evolució. Aquest és una dels seus pensaments: «Proposaria atendre el que aquí anomeno divertiments populars: teatre de carrer, esport no comercial, velles aportacions culturals que complementin i ajudin a recuperar allò que de mediterranisme hagi pogut perdre la cultura catalana al llarg d’anys de folklorisme oficial».
El tema central també inclou una entrevista a Salvador Palaudelmás, obrer major de l'Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar, que ens fa una aproximació a una de les festes marineres més antigues de Catalunya, que se celebra cada any el 24 de juliol. La processó per mar, la regata «S'amorra amorra» i el «Ball de plaça» són tres actes d'una tradició festiva molt arrelada pels lloretencs.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Museu a fons: El Museu de la Pesca de Palamós.
Fusta de bona lluna: «Alzina». Així es navegava a Mallorca fa cent anys.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Joan Anton Camuñas, navegant i gestor esportiu, que a banda d'haver estat president de la Federació Catalana de Vela, també va ser el responsable de l'esport català a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. D'ell hem destacat declaracions com: «Hi ha molts nens que no han estat educats correctament en la vela i se’ls ha fet regatistes abans que navegants. Han de respectar el mar, l’embarcació, que valorin aquest conjunt de coses i que després sigui un magnífic regatista.» O «La regata no és simplement una cursa a l’aigua; és alguna cosa més: una
vivència, una experiència. És un contacte amb el mar, és gaudir del vent, de l’embarcació; sentir l’aigua sota la quilla de la teva embarcació.»
Recerca en marxa: «La subhasta cantada de Montgat». Pràcticament el darrer lloc de la nostra costa on cada dia "es canta" el preu del peix recent pescat. Una activitat amenaçada per la normativa actual i, per tant, en perill de desaparèixer.
Reportatge: «Els banys de mar de Barcelona». Una aproximació documentada a com era la façana marítima de Barcelona plena d'establiments on la gent anava a banyar-se.
Caixa de mariner: «Navili de 74 canon San Carlos». El model que hi ha a l'entrada de la Facultat de Nàutica de Barcelona i que durant anys ha servit en l'ensenyament de les maniobres de veles.
De viatge: «El camí de cavalls». A Menorca fem un tomb per un camí que finalment ha estat obert al pas de tothom i que durant anys ha estat fortament reivindicat.
Rosa dels vents: «L'Arsenal de Palerm». Coneixerem el museu marítim d'aquesta ciutat italiana.
Maquetisme: «El San Ramon». De l'original a la maqueta.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

«Los barcos se pierden en tierra»

L'escriptor Arturo Pérez-Reverte ha recopilat en un sol llibre els seus texts i articles sobre la mar, els vaixells i els mariners, escrits en el període 1994-2011. El pròleg el signa el periodista i escriptor Jacinto Anton.

En destaco algunes de les frases del llibre:
«Pese a la modernidad, a los satélites y a todas esas cosas, el mar sigue siendo lo que siempre fue: un mundo hostil, de una maldad despiadada, del que los dioses emigraron hace diez mil años.»
«[Paco el Piloto], el marinero que en el Cementerio de los Barcos sin Nombre me dio el primer cigarrillo y dijo que los hombres y los barcos deberían hundirse en el mar antes que verse desguazados en tierra.»
«Cuando entro a un museo, sea español, francés, inglés o austriaco, no voy de visita, sino a mi casa. A buscar mis propias huellas en los objetos que han logrado salvarse del naufragio de los siglos.»

I en Jacinto Anton en diu:
«En esta gozosa travesía encuadernada hay pasajes de un conmovedor lirismo, como el relato de la primera vez que el autor observó una ballena; episodios de gran ternura, como el de su hija nadando entre delfines; melancólicas estampas de puertos; o, en el otro extremo, están los textos hilarantes del Pérez-Reverte iconoclasta, gamberro y cachondo. Las bromas a costa del brazo de Nelson, las diatribas contra los ingleses o los domingueros del mar, las motos de agua y los pijoyates.»

El pailebot «Cala Millor» inicia una nova operació «Joves per la mar»

Llegim avui a la portada del «Diario de Ibiza» que el pailebot «Cala Millor» ha posat en marxa la campanya de dur els joves eivissencs a la mar. Amb aquesta ja van onze edicions, i així han aconseguit que més de sis mil joves d'Eivissa i Formentera coneguin de prop un pailebot, que naveguin en ell i participin en les maniobres de veles i, també, que coneguin el seu entorn natural més proper.

Podeu llegir la notícia pitjant aquest enllaç Diario de Ibiza — «Cala Millor»
Alumnos del instituto Isidor Macabich
El pailebote ´Cala Millor´ desvela los secretos del mar a estudiantes pitiusos
La iniciativa del Club Náutico Ibiza ´Joves per la mar´ llega a su undécima edición

Ara que s'acosta el dia del llibre, recordem Salgari

Avui, a el diari «El País», Fernando Savater hi publica un escrit a propòsit del centenari del traspàs de Emilio Salgari, que es cumpleix aquest mes. I aprofitant que d'aquí a res ja és sant Jordi, potser regalar-se o regalar un dels llibres d'en Salgari, sigui una bona pensada.

Segons ens relata Fernando Savater, Salgari, atenallat cada dia, va deixar una nota escrita:

"A vosotros, que os habeis enriquecido con mi piel, manteniéndome a mí y a mi familia en una continua semimiseria o aún peor, sólo os pido que en compensación de las ganancias que os he proporcionado os ocupéis de los gastos de mis funerales. Os saludo rompiendo la pluma".

Aquest és l'article:
Capitán Salgari

Avui, a «Thalassa», el patrimoni marítim basc

Aquest vespre, a les 22.10 hores, el programa de televisió «Thalassa» del Canal 33 de la Televisió de Catalunya, emet un reportatge sobre la recuperació del patrimoni marítim basc, centrat en la figura d'en Xabier Agote i l'Associació Albaola.

WEB DEL PROGRAMA: «Thalassa»

Emissió: divendres 25/03/11 a les 22.10h al 33
Repeticions: diumenge a les 18.00h i dijous a les 12.30h
Un cop emès, també es podrà veure a l'arxiu del web del programa o directament a l'arxiu de TV3: http://www.tv3.cat/videos/3424570/El-patro-dAlbaola

«El patró d'Albaola» 

Al País Basc, en Xabier Agote, ha estat capaç de motivar a un grup de gent a recuperar les seves arrels marineres més tradicionals i a recuperar les embarcacions de rem i vela pròpies de la seva costa, convertint aquest procés en un aprenentatge. Un aprenentatge que els ha dut a construir al port de Pasaia rèpliques de batels, traineres i txalupes baleneres, seguint les mateixes tècniques que feien servir els mestres d’aixa bascos des del segle XVI.

Però la seva activitat,  que es projecta des de l’associació Albaola que ell va crear a finals la dècada de 1990, ha anat més enllà de la pròpia construcció d’embarcacions, ja que amb elles han realitzat viatges que els han permès conèixer encara més les tècniques de navegació i el modus de vida d’aquells mariners i pescadors bascos que durant molts anys van anar a pescar bacallà o balenes a Terranova.

La gastronomia com a patrimoni, a «Argo»

El número 9 de la revista «Argo» de patrimoni i cultura marítima —que ja és al carrer—, dedica el seu tema de portada a la gastronomia de la gent de mar en un article escrit per Jaume Fàbrega, un autèntic especialista reconegut internacionalment i autor d'un bon grapat de llibres i articles sobre gastronomia. L'article ens parla dels orígens d'aquesta cuina, nascuda a bord de les barques de pesca i com ha anat evolucionant. Parla dels suquets, de com fer-lo, de peixos i dels seus noms... I apunta algunes claus de futur.
El tema central inclou també una entrevista al cuiner Quim Marquès, que a la Barceloneta és el responsable del restaurant «El suquet de l'almirall» i autor, junt amb el Manuel Marquès, del llibre «Cuina marinera» (Columna Edicions, Barcelona 2010). Per cert que a la darrera secció de la revista, batejada amb el nom de «Rata de pallol», s'inclou una recepta extreta d'aquest llibre: Cigrons amb galeres.

El sumari d'aquest número conté els següents temes:
Museu a fons: El museu de l'anxova i la sal de L'Escala.
Fusta de bona lluna: La «Balear», l'essència de la navegació a vela.
Mestre de marina: Natàlia Budia, capità de la marina mercant.
Recerca en marxa: Les salines d'Eivissa al segle XVII.
Reportatge: Antigues creences populars del món dels pescadors i mariners.
Caixa de mariner: Exvot del mariner J. Pujol, de Cambrils.
De viatge: Els camins de ronda.
Rosa dels vents: L'art de la talla de fusta a l'armada Otomana. Museu Naval d'Istambul.

La drassana tradicional de Purro, salvada?

Els diaris gallecs han publicat la notícia: finalment la Direcció General del Patrimoni de Galícia ha decidit salvar la drassana tradicional de Purro, a Bueu. Aquest espai llargament amenaçat, serà un element més del museu Massó. Cal felicitar als companys gallecs que des de fa anys han lluitat per tal de no perdre una part essencial del patrimoni.
Podeu llegir la informació a:
Faro de Vigo
La Voz de Galicia

Jornada sobre embarcacions tradicionals

El proper divendres 25 de febrer se celebrarà a Cambados (Galícia) una jornada al voltant de les embarcacions tradicionals. L'objectiu és estudiar la situació actual de les embarcacions d'interès patrimonial, tant des del punt de vista de la protecció, com de les normes de navegació que els siguin aplicables, i fins i tot des del punt de vista de les dificultats que hi ha per establir una definició concreta del que s'ha d'entendre com embarcació tradicional.
Hi pendràn part en les diferents ponències representants de la Direcció General de la Marina Mercant, Ministeri de Cultura, «L'Atelier de l'Enfer», Projecte NEA2 França, Museo do Mar de Galícia, el Museu Marítim de Barcelona, i el projecte Dorna.

Més informació 

El número 8 d'«Argo», al carrer

Ja està disponible el darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima. El tema central du per títol «El patrimoni musical de pescadors i mariners» i és un complert article que signa Jaume Ayats, músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu currículum el converteixen en un autèntic especialista, per la qual cosa l'article que signa és tot un referent sobre aquest vessant del patrimoni marítim, i deixa prou clar que el tema «havaneres», tant utilitzat i potser abusat amunt i avall de la costa, ha convertit en un espectacle el que originalment era el fet de cantar tots plegats. Dit d'una altra manera: ara no cantem. Hem perdut aquest costum.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Mar a les venes: Entrevista a Ricard Rodríguez-Martos, sobre l'Any internacional del marí i la situació actual de la marina mercant.
Museu a fons: El «Taller de Barques de Paulilles», a la Catalunya Nord.
Fusta de bona lluna: El «Rosalind». Reportatge sobre aquest vaixell emblemàtic.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Xavier Nieto, arqueòleg subaquàtic i director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. En Xavier Nieto fa un repàs a la seva vida i l'evolució de l'arqueologia subaquàtica.
Recerca en marxa: El treball ens presenta el descobriment que a Vancouver, a la Columbia Britànica, hi ha un munt de noms d'indrets, de pobles, de muntanyes... que tenen un orígen català o espanyol que ens fa viatjar fins a les expedicions de principis del segle XVIII.
Reportatge: «1911. Un any per oblidar». Un article sobre un dels anys més tràgics a la mar. L'any vinent es compliran cent anys d'un dels fets més durs de les nostres costes.
Caixa de mariner: «El capità Mirambell». Pintura sobre tela que representa la pollacra-goleta «Constancia», que fou comandada pel capità Mirambell. El quadre és al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.
De viatge: «La ruta dels indians». Recorregut pels municipis indians de la costa, agrupats a la Xarxa de Municipis Indians, que inclou onze municipis catalans: Arenys de Mar, Begur, Blanes, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Palafrugell, Torredembarra, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
Rosa dels vents: Visita al Ecomuseo Municipal de Seixal (Portugal).
Maquetisme: Consells de pintura per a modelistes.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i, si es vol, admet subscripcions, la qual cosa es pot fer enviant per correu al Museu Marítim de Barcelona la butlleta adjunta. Indiqueu clarament al sobre «Subscripció ARGO». L'adreça on cal enviar-la és:

Museu Marítim de Barcelona
Avinguda de les Drassanes s/n
08001-Barcelona

Fins quan? Fins novembre del 2011?

Avui ha estat el dia final del desmuntatge. Ahir, ben a prop de les dotze de la nit, encara s'estava recollint. Avui dilluns les barques més grans, les que va portar «Agalcari», l'associació gallega de mestres d’aixa, i les que va portar «Albaola», ja van de camí a casa dalt de camions. I ara? Doncs ens queden uns dies per reposar i reflexionar sobre com ha estat aquesta edició de l'àrea «Marina Tradicional», per intercanviar valoracions i recollir suggeriments per millorar i corregir errors. I per pensar en com volem que sigui l'edició que fa sis i que coincidirà amb el 50 aniversari del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I pel mig ens queden els «Encontros» de Carril 2011, la gran cita de les embarcacions tradicionals de Galícia. I la resta de «Trobades-regates-concentracions» que van omplint el calendari que s'organitza des de cada associació o federació, en les quals a menor escala també hi haurà presència d'embarcacions tradicionals.

Ahir diumenge al matí, la "Orquestra del Mar» de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas, ens va oferir per segon any consecutiu un concert en el qual van repassar temes de
pel·lícules i cançons de rock i pop. L'àrea «Marina Tradicional» estava a tope. I no només perquè ells fossin seixanta músics, ja que els visitants que caminaven pel Saló, pels volts de migdia, van acudint a la nostra àrea atrets per la música que interpretaven aquests joves. I a l'àrea no van trobar només música, ja que des del divendres es van incorporar el «Museu del Càntir" d’Argentona, que amb el seu torn en marxa durant hores, va ensenyar a fer càntirs de barca i, sobretot, va deixar participar del torn que van portar a tots, grans o petits, van poder sentir-se artesans per una estona. L'altra novetat va ser la "Casa Pallarès» de Solsona, l'empresa que des de 1917 ve fabricant tot tipus de ganivets, i que en la nostra àrea es va passar una bona estona fent anar la roda d'esmolar i ensenyar i explicar com es fabriquen artesanalment ganivets i navalles.

El migdia va ser molt especial per a tots els que han passat aquests nou dies de Saló. Seure a una taula tots junts, enmig de l'àrea, deixant els estands oberts però sense ningú durant un parell d'hores, i celebrar un dinar s'ha convertit en una tradició que acaba de estrènyer llaços encara més si cap. I després del menjar, en el qual hi havia assegudes seixanta persones, aquest any la novetat va ser que no van faltar les cançons. Una guitarra i un acordió van ajudar molt. Es va cantar en
gallec, en català, en euskera, en el castellà de Canàries i en el castellà de Cuba, i fins i tot en irlandès. Van cantar les «Mulleres de Carril », que van ser al Saló per a organitzar la presentació dels «Encontros» i ens van acompanyar fins a l'últim dia ... Algun que altre visitant que rondava la tarda de diumenge pel Saló, a part de seure a prop, es fregava els ulls sorprès de veure l’espectacle tan atípic en una fira. Ja no diguem en una com el Saló Nàutic. No és gens habitual que els expositors, per usar la terminologia oficial de l’"escapulari" que s'ha portat penjat del coll aquests dies com acreditació, organitzin aquest gran menjar i després es vagin succeint cançons una rere l'altra ... en horari d'obertura de visitants.

I el 2011? Doncs com diuen alguns: encara no l'ha vist ningú. Podem suposar moltes coses. Que hi haurà Saló ja que se celebrarà el cinquantenari. Que segurament hi haurà una sisena edició de l'àrea
«Marina Tradicional». Que tal vegada s'hagi acabat la famosa crisi ... El que és segur és que després d'un breu descans, s'ha de començar a treballar el dilluns que ve. I això ho ha de fer tot aquell que
vulgui estar present en el 2011. Ara es tanquen pressupostos i es fan previsions. Ara hi ha temps per a pensar com vol cadascú que sigui el seu estand l'any vinent. I quina activitat desenvoluparà, doncs
en aquest 2011 canviaran les condicions per ser presents amb un estand a l'àrea Marina Tradicional. Per exemple: serà imprescindible que hi hagi activitat diària en tots els estands. No hi haurà temps per avorrir-se. I que tots ho tinguem clar: si entre tots no mantenim realment viva aquesta àrea de «Marina Tradicional» al Saló Nàutic, serà molt difícil defensar la seva permanència un any més i mantenir les condicions que la fan possible.

El "Saló de l'automòbil"

 Ahir, un visitant es passejava per aquí preguntant si aquest era el Saló de l'Automòbil. ¿Despistat? Que va! El pretès "acudit" o "la gràcia", com es prefereixi batejar a la seva ocurrència, ve al cas per la gran quantitat de barques amb volant que es poden veure al Saló Nàutic. A primera vista es veu que estem "envoltats" de motores, pneumàtiques ... Fins i tot a la nostra àrea de «Marina Tradicional» hi ha una barca amb volant. Encara que aquesta es mereix tracte a part i tots els honors, ja que «Na Maria», que és el seu nom, és una embarcació construïda a Menorca entre 1920 i 1930, arribada des de la drassana del mestre d'aixa Miquel Huguet de Ciutadella, on es va restaurar l'any 1992, i encara que porta un senzill volant, va proveïda d'una vela i llueix una estampa que ja la voldrien per a elles les barques de plàstic o de goma que un es troba a cada pas en aquest Saló Nàutic. I és que velers, n’hi ha pocs. Excepte en la nostra àrea, que n’hi ha catorze. I en algun racó més, encara que són embarcacions de modalitats olímpiques o catamarans.

Pensant ja en el proper cap de setmana, convé tenir present el atapeït calendari d'activitats que estan previstes. Divendres s'incorporen a l'àrea «Marina Tradicional» el «Museu del Càntir d'Argentona », la casa «Ganiveteria Pallarès», fundada l'any 1917 a Solsona i la casa «Espardenyes Soler» d'Arenys, artesans espardenyers des de 1880. Així, des de divendres i fins diumenge, dia de tancament del Saló Nàutic, el visitant podrà veure de prop com es feien i són els càntirs de barca que portaven les barques de pesca, les tradicionals navalles Pallarès i les espardenyes que gastaven molta gent de la mar. Aquestes tres entitats desplacen fins a l'àrea «Marina Tradicional», aquests tres dies, als seus artesans per tal de "treballar " a la vista del públic visitant.

Dissabte, a partir de les 12.00h, Galícia ens presentarà l'edició dels «Encontros» d'embarcacions tradicionals que han de celebrar-se al poble de Carril. A la tarda del mateix dissabte, el Museu de la Pesca de Palamós organitza la segona de les seves «Converses de Taverna» amb el suggerent tema de «La cuina de la gent de mar». El diumenge a migdia l'Orquestra del Mar de l'Escola Pia de Mataró, integrada per una cinquantena llarga de joves, oferirà un concert amb un repertori que va des de coneguts temes de pel lícula fins a cançons de rock.

I a tot això cal sumar-li els diferents tallers i activitats que es desenvolupen en cada un dels estands de l'àrea «Marina Tradicional» i l'exposició «El viatge dels sardinals».

ACTIVITATS. Tallers per al cap de setmana 12-13-14 de novembre.

Museu Marítim de Barcelona. A la Sfera, recreació del viatge del "Beagle" en una projecció IMAX.

Drassanes Sala. Confecció de nanses de pesca.

Agustín Jordán. Traçat de vaixells.

Barca "Sant Isidre". Maniobres amb els caps de bord.

Drassanes Nereo. Maquetes de barques malaguenyes.

Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903. Tallers d'educació ambiental.

Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial. Treball amb caps.

Federació Gallega pola Cultura Marítima i Fluvial. Aparellat d'embarcacions tradicionals.

Tela Marinera-Barça "Rafael". Confecció artesanal de caps.

Iomramh. Construcció d'un currach.

Escola de Maquetisme del Masnou. Confecció de maquetes

 

«Els capellans, millor»

Amb aquest "crit", avui dissabte 6 de novembre hem inaugurat la cinquena edició de l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, ja que és la traducció al castellà del títol del documental amb el que l'associació «Albaola» de Pasaia ha obert els actes d'aquests nou dies de Saló Nàutic. I és que l'any 2006, «Albaola», a bord d'una txalupa va reviure els viatges pel San Lorenzo que realitzaven els baleners bascos en el segle XVI (http://www.albaola.com/secciones/apaizac_obeto/). I el nom del documental, direu? Què "pinten" aquí els capellans? Doncs surt de la resposta que donaven els habitants dels pobles d'aquesta zona del Canadà quan se'ls preguntava com estaven. La seva resposta sempre era: «apaizac obeto», o sigui, «els capellans millor». I és que convé aclarir que la barreja de paraules entre l'euskera dels pescadors bascos i els diferents idiomes dels pobles Mik'maq, Innu, Inuit i Montagnais era més que habitual, donada l'estreta relació que hi havia entre tots ells. Que qui respongués així sabés el veritable significat del que deia, que sabés què és un capellà ... ja és una altra història.

La "crida" per tal que el públic visitant del Saló s'acostés al àrea "Marina Tradicional", l'han fet dues txalapartaris del Euskal Etxea de Barcelona. El so d'aquest tradicional instrument vasc, la txalaparta, ha funcionat molt millor per atreure gent que la megafonia general del Saló que va donant els avisos d'inici de cada acte del programa. Com es diu per aquí: "ni color". A més, per a molts dels presents, per no dir tots, era la primera vegada que ens acostàvem a aquesta música tradicional tan pròpia d'Euskadi.

Després del documental, que ha mantingut atent a les gairebé cent persones que s'han congregat, els membres de «Albaola» han repartit una bona quantitat de sidra, formatge i «pintxos» de truita de bacallà, cuinat per ells mateixos.

A la tarda, el Museu de la Pesca de Palamós, ha organitzat la primera de les dues «Converses de Taverna» que aporta aquest any als actes de l'àrea. En aquesta primera s'ha parlat de les creences i supersticions de la gent de mar.

A part de tot això, convé ressaltar el bon nombre de visitants que s'han acostat fins a la nostra àrea per, d'una manera o altra, participar en els diversos tallers i demostracions que estaran funcionant tots aquests dies.

Per demà diumenge està prevista, a les dotze, una xerrada sobre la cultura mediterrània del vi, en la qual prendran part un historiador i un dels útims boters artesanals que queden a Catalunya. Per la tarda, a les 18.00h, es presentarà l'exposició "El viatge dels sardinals ", que va estretament relacionada amb el tema de la conservació del patrimoni marítim i de com aquest es manté viu.

  

Les primeres barques

A primera hora del matí, una potent grua ha començat amb els treballs de descàrrega de les sis embarcacions que «Agalcari» ha traslladat fins a l'àrea «Marina Tradicional». Sens dubte, el més espectacular ha estat el moure la dorna «Sara», una embarcació de deu metres d'eslora i que s'ha situat en un dels accessos a l'àrea. Un cop desplegat el drap, serà ben visible des de tot el Palau número 2, que és on estem ubicats. De passada, dir-vos que la nostra zona serà la que compti amb més veles per metre quadrat de tot el Saló. Després de les barques d'«Agalcari», s'han descarregat les dues embarcacions de l'associació «Albaola».

Mentre tot això estava en marxa, s'ha començat a muntar bona part dels estands. Així, s'han omplert els estands del Museu Marítim de Barcelona, el del Museu de la Pesca de Palamós, el de la Drassana Sala de l'Escala —que ha descarregat tres barques de vela llatina—, el de la «Barca Sant Isidre» i el del Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903.

Demà, últim dia de muntatge, promet ser un dia mogut, ja que queden alguns estands per muntar. A aquestes hores, esquivant la mala mar que hi havia aquest matí, deu haver arribat ja el ferri de Menorca, amb la barca del mestre d'aixa Miquel Huguet. De Màlaga vénen de camí les Drassanes Nereo, de Galícia ha d'arribar el material de la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial i el dels «Encontros de Carril 2011». També ha d'arribar el material de la «Barca Rafael», el de Wine Land Research, els vaixells de les Drassanes Artimar de València i el material de Lanzarote per l'estand del mestre d'aixa Agustín Jordán.