Amunt veles, inaugurem!

Avui hem obert l'àrea de Marina Tradicional al Saló Nàutic de Barcelona. Molta gent ens ha vingut a veure. Bons i vells amics. En voleu saber una de bona? Doncs hem inaugurat amb un espectacle musical: l'Agrupació Folklòrica Miguel Hernández de Barcelona ens ha ofert balls i sevillanes. Olé!
Qui deia que la nostra àrea no era la més animada del Saló Nàutic?

Tercer dia... Tota l'aigua del cel al damunt nostre!

Ben segur que si del que es tractava és de dissimular els plors o de rentar les penes, amb l'aigua que ens caigut avui hem fet tots plegats una bona bugada. A les vuit del matí, així que han obert portes per a començar a treballar el darrer dia que tenim de muntatge, ha caigut un aiguat que podríem dir que és el cosí germà del monsó. Quin xàfec! Però és que hem estat així tot el dia. I la nit abans. I el que es diu fred, fred, no n'ha fet pas. Imagineu el que ha estat entrar barques. Totes molles regalimant aigua. Tothom buscant ràpidament refugi dins el pavelló on som...
Dit això i preveient la que ens espera els propers dies, segons la gent que guaita el temps, caldrà no oblidar l'equip d'aigua, perquè de barques en tenim a l'àrea una bona colla. Tenim veles! Moltes! Així que ja pot pujar el nivell d'aigua als carrers. No ens podem estar de dir-vos que penseu en els que són al Port de Barcelona amarrats, participant en aquesta edició del Saló Nàutic. Quin cap de setmana, si plou. El «Rafael», la barca de mitjana, és l'encarregada de fer uns passejos amb gent pel port de Barcelona. I fins i tot té previst fer un petit trajecte pel davant la façana marítima de Barcelona. La previsió marca poc vent, mar de fons i... aigua del cel a dojo de tant en tant.

Demà dissabte és el gran dia. Inaugurem Saló Nàutic, el que fa 50, i inaugurem la nostra àrea de marina tradicional, que és la que fa sis. Sis anys ja de «Àrea Marina Tradicional». I que duri, que diuen!
Aquí teniu la «Ines», que com veieu l'han deixat amb tot el drap ben posat. Demà seguirem explicant el dia a dia de l'àrea. Tenim per davant 9 dies de Saló. Temps hi haurà per a explicar més coses!

Segon dia de feina

Avui ja tenim la barca de Màlaga i les quatre de Galícia. També ha muntat el seu estand el Museu Marítim de Barcelona. Poc a poc l'Àrea Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona va tenint més presència. Demà divendres, el darrer dia que tenim per a enllestir el muntatge de l'àrea... Serà un dia de bojos! Hi ha molta gent que no ha pogut venir abans...

Primer dia de feina

Ja han començat a arribar els primers companys.
Els primers han estat els de l'associació de mestres d'aixa de Galicia (Agalcari). Després han arribat des de les comarques gironines en Salvador Feliu i el seu fill, en Xeve, de les Drassanes Sala. En Salvador i en Xeve han dut dues barques, una de vela llatina —que a darrera hora de la tarda ja lluïa una senyora vela—, i una barca de rem que ells volen restaurar els díes del Saló.  I també des de Girona, ha arribat la gent de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. En Pere de Prada ha dut una petita barca que tenen a Calella de Palafrugell.
Mica en mica l'àrea va agafant forma. Demà dijous s'esperen les quatre barques gallegues i una xàvega que ve de Màlaga. Hauran de conduir tota la nit per tal de ser demà a primera hora.

Dimecres 2, comencem

Ja fa sis anys que el Saló Nàutic acull l’àrea Marina Tradicional.
Enguany el Saló celebra els seus 50 anys de vida. Nosaltres sis. I aquesta edició la viurem contents de ser-hi un any més, però també preocupats per un futur incert. Ara bufen vents que ens obliguen a anar de cenyida més del que voldríem. Però, tal i com li hem sentit dir a més d’un patró, «tan sols es queixa del vent qui no sap navegar». Així que ens prepararem per a les remullades, els grops i els colls de mar. I aferrarem fort l’arjau, tot desitjant que els companys que enguany no ens han pogut acompanyar, siguin a bord ben aviat.

Des d'aquest blog i des del compte al Twitter us mantindrem informats del dia a dia

El «Porquoi-pas?», Charcot i Anis del Mono

Avui fa 75 anys que el vaixell «Pourquoi-pas?», de l'explorador francès Jean-Baptiste Charcot es va enfonsar al sud d'Islandia. Tragèdia a banda, ja que tan sols va sobreviure un tripulant, el timoner, és curiós destacar que hi ha una anècdota en la vida de l'explorador que el vincula amb la fàbrica d'anís badalonina: Charcot, en la seva expedició austral de 1903, a bord del vaixell «Le Française» —una goleta de tres pals predecessora del «Pourquoi-pas?»—, va demanar que li enviessin 125 litres d'Anis del Mono, per tal de combatre els freds australs.
A l'apartat «Hemeroteca» del diari «La Vanguardia» en podem llegir una bona crònica.
El «Pourquoi-pas?»

Un cementiri de tonyines?

El «Diario de Mallorca», en la seva edició del dimecres 17 d'agost, publicava a la portada una foto feta per uns submarinistes als fons marins de Sa Dragonera, on han trobat milers de tonyines mortes. I feia poc que hi eren, ja que com ells van manifestar, els exemplars encara no tenien signes de mossegades dels carronyaires. Com és que hi havia tal quantitat de tonyines mortes? Sospites? Una d'evident: una barca va decidir "alleugerir la càrrega" que duia a bord. Motius? Una avaria al sistema de refrigeració de la barca? Massa pesca i pocs diners a rebre? Altre cop la pregunta: Quin mar volem? Quin mar deixarem?

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: Diario de Mallorca

Quin mar volem? Quin mar deixarem?

La portada del «Diario de Ibiza» d'avui dimecres 10 d'agost ens deixa una imatge prou contundent: el fondeig de les embarcacions està deixant els fons marins "llests de papers". És a dir: morts. Un terç de les praderies properes a s'Espalmador ja són història. El fondeig massiu, sobretot a l'estiu, n'és la causa principal. Ara bé, si s'apliquen mesures com la prohibició del fondeig o posar balisses de fondeig controlades com hi ha en alguns llocs —que obligarien a reservar lloc o a no poder fondejar si ja estan ocupades, i a un servei de vigilància per tal d'evitar abusos—, caldrà veure la reacció dels "usuaris". Ben segur que s'alçaran veus de tota mena: que tot són prohibicions, que si es coarta la llibertat individual, que ja era hora que es limités el fondeig...

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: El fondeo puede acabar en tres años con la posidonia de Formentera

El patrimoni festiu de la gent de mar a l'«Argo 10»

El darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima, obre pàgina amb el tema central que du per títol «El patrimoni festiu de la gent de mar» i és un complert article que signa Bienve Moya, una de les persones del nostre país més posada en el tema de la cultura popular. En Bienve no solament ens explica les seves vivències a «Baix a mar» de la seva estimada Vilanova, si no que també ens aporta punts de reflexió sobre el que cal entendre per cultura popular, les festes tradicionals i la seva evolució. Aquest és una dels seus pensaments: «Proposaria atendre el que aquí anomeno divertiments populars: teatre de carrer, esport no comercial, velles aportacions culturals que complementin i ajudin a recuperar allò que de mediterranisme hagi pogut perdre la cultura catalana al llarg d’anys de folklorisme oficial».
El tema central també inclou una entrevista a Salvador Palaudelmás, obrer major de l'Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar, que ens fa una aproximació a una de les festes marineres més antigues de Catalunya, que se celebra cada any el 24 de juliol. La processó per mar, la regata «S'amorra amorra» i el «Ball de plaça» són tres actes d'una tradició festiva molt arrelada pels lloretencs.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Museu a fons: El Museu de la Pesca de Palamós.
Fusta de bona lluna: «Alzina». Així es navegava a Mallorca fa cent anys.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Joan Anton Camuñas, navegant i gestor esportiu, que a banda d'haver estat president de la Federació Catalana de Vela, també va ser el responsable de l'esport català a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. D'ell hem destacat declaracions com: «Hi ha molts nens que no han estat educats correctament en la vela i se’ls ha fet regatistes abans que navegants. Han de respectar el mar, l’embarcació, que valorin aquest conjunt de coses i que després sigui un magnífic regatista.» O «La regata no és simplement una cursa a l’aigua; és alguna cosa més: una
vivència, una experiència. És un contacte amb el mar, és gaudir del vent, de l’embarcació; sentir l’aigua sota la quilla de la teva embarcació.»
Recerca en marxa: «La subhasta cantada de Montgat». Pràcticament el darrer lloc de la nostra costa on cada dia "es canta" el preu del peix recent pescat. Una activitat amenaçada per la normativa actual i, per tant, en perill de desaparèixer.
Reportatge: «Els banys de mar de Barcelona». Una aproximació documentada a com era la façana marítima de Barcelona plena d'establiments on la gent anava a banyar-se.
Caixa de mariner: «Navili de 74 canon San Carlos». El model que hi ha a l'entrada de la Facultat de Nàutica de Barcelona i que durant anys ha servit en l'ensenyament de les maniobres de veles.
De viatge: «El camí de cavalls». A Menorca fem un tomb per un camí que finalment ha estat obert al pas de tothom i que durant anys ha estat fortament reivindicat.
Rosa dels vents: «L'Arsenal de Palerm». Coneixerem el museu marítim d'aquesta ciutat italiana.
Maquetisme: «El San Ramon». De l'original a la maqueta.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana