«Espai Marina Tradicional»

Staffan Mörling, a «Thalassa»

2012-01-25T09:03:00.000+01:00

Aquest proper divendres, 27 de Gener, al vespre, dins el programa «Thalassa» del Canal 33 de Televisió de Catalunya, s'emet el reportatge que he realitzat al voltant de la figura de l'antropòleg suec Staffan Mörling. Ell és una figura capdal en la recuperació del valor patrimonial i cultural de les embarcacions tradicionals. Sobretot ho és a Galícia. El programa en fa aquesta introducció:

«STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS»: Staffan Mörling és un antropòleg suec que per finalitzar els seus estudis, a la dècada dels anys seixanta, va decidir fer un viatge a l'illa d'Ons, a Galícia, per estudiar la societat illenca i la seva relació amb les dornes, les embarcacions pròpies dels pescadors d'Ons. Allà va descobrir un món que el va apassionar. Es va enamorar d'Ons i d'una noia de l'illa, Josefa Otero, amb qui es casaria poc després. Staffan va ser acceptat com un illenc més, talment com si hi hagués nascut. Els seus treballs i llibres sobre les dornes i, en general, les embarcacions tradicionals gallegues, han obert un camí que mai abans ningú havia fet tant a fons. I és el que ha esperonat a la societat gallega a recuperar les seves embarcacions tradicionals.

El reportatge es podrà veure en directe per internet i, un cop emés, també es podrà veure al web del programa «Thalassa» o a la secció «A la carta» de TV3.

«Thalassa»
Directes Canal 33

«César i la seva canoa d'escorça»

2012-01-09T20:54:00.000+01:00

Aquest és un d'aquells documentals que agrada compartir amb tothom. César Newashish, és un membre de la nació Attikamek, al Quebec canadenc, que es construeix una canoa a partir de l'escorça d'un bedoll. El seu mestratge, la precisió amb la que treballa... Un saber que és tota una lliçó de vida, de manera d'entendre-la i que ens deixa, segur, amb unes quantes preguntes sobre el nostre país i el que fem amb la nostra cultura i patrimoni.
La filmació pertany al «Office National du Film du Canada», i és un treball que signa Bernard Gosselin.
Poc més a afegir. Disfruteu-lo.

Per un 2012 amb més patrimoni i cultura marítima

2011-12-21T20:58:00.000+01:00

Potser l'any vinent no hi haurà Saló Nàutic a Barcelona. Potser no hi haurà «Àrea Marina Tradicional». Potser no hi haurà diners per a res relacionat amb la cultura. Però el que sí és segur és que hi ha d'haver més accions per tal d'aconseguir que el patrimoni i la cultura marítima no caiguin en l'oblit. I per tal d'aconseguir-ho ens cal l'ajuda de tots. Hem de sumar esforços, restar obstacles, multiplicar accions i dividir-nos el treball.

Tan de bo que en aquest 2012 es pugui veure materialitzat el reconeixement oficial de les embarcacions històriques i d'interès patrimonial, amb tot el que això du aparellat a nivell de treball, cultura, oci... Que no es perdin ni drassanes tradicionals, ni vaixells... Ni les ganes de seguir fent pinya!

Quants en perdrem?

2011-12-01T11:48:00.000+01:00

Quantes realitats, quants projectes relacionats amb el patrimoni i la cultura marítima perdrem amb les retallades? Quantes passes enrere en el temps ens veurem obligats a fer? És aquest el panorama que ens espera? La cultura i el patrimoni marítim ha de ser un terreny on la paraula «públic» no hi tindrà cabuda a partir d'ara?
Vaig llegir en un llibre de vell una frase que ben segur molts ja coneixeu: «Tan sols es queixa del vent aquell que no sap navegar». I encara una altra: «Segons el vent, la vela». Són aquestes les frases que ens han de guiar a partir d'ara? O ens hem de quedar al moll esperant millors temps? ¿De debò que no hi podem fer res, més enllà de fer servir el cubell per a esgotar l'aigua que ens entra pels forats de la nau?

Cap a casa

2011-11-14T20:28:00.000+01:00

Les barques ja són camí de casa. La sisena edició de l'Àrea Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona, ja és història. Ara el que toca és reflexionar sobre el que volíem aconseguir abans d'aquesta edició i el que s'ha aconseguit. Els objectius i les realitats. Segurament encara és aviat per a fer-ho. Nou dies al Saló, els tres de muntatge i avui de desmuntatge, no permeten veure les coses amb la perspectiva suficient. El que és segur és que si hi ha d'haver una setena edició de l'Àrea Marina Tradicional al Saló Nàutic de Barcelona, ha de ser diferent a aquesta.

Darrer cap de setmana, darrera oportunitat

2011-11-11T12:10:00.001+01:00

Comencem avui, 11 de l'11 de l'11, l'últim cap de setmana de l'Àrea Marina Tradicional. El diumenge 13 toca el tancament, així que els que pugueu / vulgueu acompanyar-nos en aquesta sisena edició us queden dos dies sense comptar avui. L'any que ve... encara no l'ha vist ningú.

Per aquest cap de setmana hi ha força activitats a escollir. A l'estand del Museu Marítim de Barcelona / Xarxa de Museus Marítims, l'Associació d'Amics del Museu està realitzant la maqueta de l'aparell d'un dels pals del pailebot «Santa Eulàlia» i ensenyant a confeccionar caps per a maquetisme. Hi ha també diverses sessions programades del planetari digital sobre el viatge del «Beagle» i d'astronomia per a navegants. Per a poder assistir-hi cal inscripció prèvia a l'estand del Museu Marítim. Una altra de les activitats és ensenyar les maniobres d'una embarcació de vela llatina. Al costat de l'estand han situat la barca «Inés» i van realitzant diferents classes pràctiques.

Drassanes Sala, de l'Escala, està restaurant una embarcació. Al costat d'ella està l'artesà Josep Mercader que mostra com es confeccionen les nanses de pesca. (Blog Josep Mercader)

Agustín Jordán, el mestre mestre d'aixa de Lanzarote, porta tota la setmana ensenyant a un nodrit grup de persones a traçar embarcacions. Aquest cap de setmana teniu una magnífica oportunitat per aprendre la tècnica. (Blog Agustín Jordán)

Tela Marinera-Barca de Mitjana «Rafael» està ensenyant a aparellar embarcacions de vela llatina confeccionades amb suro i tela. Construeixen unes barques que més d'un va utilitzar fa anys per divertir-se de la platja, i també més d'un va utilitzar, equipades amb hams, per a pescar des de la mateixa riba. A falta de barca... Enginy.

L'Associació d'Amics del Quetx «Ciutat Badalona» fa un taller de confecció de corda. I la «Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial» està restaurant una barca. També podeu veure una xàvega autèntica que les drassanes Nereo ha portat des de Màlaga, parlar amb els mestres d'aixa gallecs de Agalcari o tastar alguns vins de la Mediterrània que proposa Wine Land Research. Coneixeu els vins del Líban o de Malta? Heu vist mai com es construeix un patí de vela en fusta? Doncs Holland Patins de Vela està construint un a l'àrea. I la drassana Artimar mostra les seves embarcacions aparellades en vela llatina i un petit bot de fusta, construït en "tingladillo", a qui li han sortit molts pretendents.

Tot això és una petita mostra, ja que cal afegir els actes programats que ja comencen avui divendres amb la xerrada de Gerardo Triñanes, president de Agalcari, sobre la construcció naval en fusta a Galícia, i de Marcel Mongay sobre el quetx «Ciutat Badalona ». Demà dissabte a la tarda, dins del que anomenem «Converses de Taverna», el Museu de la Pesca de Palamós ens proposa parlar de la cuina de mar a bord de les embarcacions ... Amb alguna sorpresa "de menjar", al final de la xerrada. La presentació del projecte «Douarnenez 2012», programada per demà dissabte al matí, s'ha suspès per motius tècnics.

El diumenge a les 12 del matí no us perdeu el concert de l'Orquestra de Mar de l'Escola Pia de Mataró. Són 50 joves dirigits per Imma Planas, que ens oferiran un concert en què s'alternaran peces conegudes de rock i temes de pel·lícula.

Teniu més informació i el programa detallat a la web oficial del Saló Nàutic Barcelona

Quart dia al Saló Nàutic de Barcelona

2011-11-08T13:22:00.001+01:00

Enfilem el quart dia de Àrea Marina Tradicional una mica més relaxats, ja que el cap de setmana passat —el primer dels dos del Saló Nàutic—, vam rebre a un bon nombre de visitants. Hi ha qui opina que el mal temps va ajudar a que s'omplís, ja que la gent va optar pel conegut «Plou? Doncs dia de museus» o, en aquest cas, « dia de saló nàutic ». Entre setmana l'afluència de visitants és menor, tot i que els que generalment van acudint són les escoles. I a l'Àrea hi ha força activitats que capten la seva atenció. Fer corda o aprendre a fer algun nus, per exemple, són algunes d'elles.Per al proper cap de setmana hi ha preparades diverses xerrades. Així que prepareu l'agenda:

Divendres 11. (Aquest dia el Saló tanca portes a les 20.00 hores, igual que dissabte i diumenge)
17.30h. Converses de Taverna: «Del Bàltic a Badalona. La recuperació del quetcx Ciutat Badalona », a càrrec de Marcel Mongay. Organitza l'Associació d'Amics del Quetx Ciutat Badalona.
18.30h. Converses de Taverna: «La construcció naval en fusta a Galícia: valor patrimonial, valor de futur», a càrrec de Gerardo Triñanes, president de l'Associacion Galega de Carpinteria de Ribera (Agalcari).

Dissabte 12
18.00h. Converses de Taverna. «La cuina a bord». Cuineres i cuiners posen en comú el llegat patrimonial de la cuina de sempre a bord de les embarcacions. Organitza el Museu de la Pesca de Palamós.

Diumenge 13
12.00h. Concert de tancament de l'Àrea Marina Tradicional, a càrrec de l'Orquestra de Mar de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas. És una formació composta per més de vint joves, que interpretaran temes coneguts de rock i temes de pel·lícules. La seva presència en la nostra àrea ja és un clàssic. Aquest serà el cinquè any consecutiu que podrem escoltar-los. No us ho perdeu.

Primer cap de setmana

2011-11-06T23:59:00.002+01:00

Avui diumenge ha estat un no parar. Malgrat la pluja, el dia gris... El Saló Nàutic de Barcelona era ple de gent o això ens ha semblat, si prenem com a mostra tots els que han passat per l'Àrea Marina Tradicional. Els tallers de fer corda, aparellar vaixells de vela llatina, les nanses de pesca... No han parat. I les dues xerrades programades han tingut un bon públic.
La primera ha estat la presentació del manifest «Slow Sailing», la navegació tranquil·la, a càrrec d'en Joan Sol i en Jordi Salvador. Desprès li ha tocat el torn a la literatura, ja que s'ha fet la presentació del guanyador del premi literari «Nostromo».
Per a conèixer més a fons el moviment de la navegació tranquil·la, entreu a Manifest Slow Sailing
Del premi literari en podeu saber més coses al web del premi Nostromo

Amunt veles, inaugurem!

2011-11-05T17:36:00.006+01:00

Avui hem obert l'àrea de Marina Tradicional al Saló Nàutic de Barcelona. Molta gent ens ha vingut a veure. Bons i vells amics. En voleu saber una de bona? Doncs hem inaugurat amb un espectacle musical: l'Agrupació Folklòrica Miguel Hernández de Barcelona ens ha ofert balls i sevillanes. Olé!
Qui deia que la nostra àrea no era la més animada del Saló Nàutic?

Tercer dia... Tota l'aigua del cel al damunt nostre!

2011-11-04T23:48:00.000+01:00

Ben segur que si del que es tractava és de dissimular els plors o de rentar les penes, amb l'aigua que ens caigut avui hem fet tots plegats una bona bugada. A les vuit del matí, així que han obert portes per a començar a treballar el darrer dia que tenim de muntatge, ha caigut un aiguat que podríem dir que és el cosí germà del monsó. Quin xàfec! Però és que hem estat així tot el dia. I la nit abans. I el que es diu fred, fred, no n'ha fet pas. Imagineu el que ha estat entrar barques. Totes molles regalimant aigua. Tothom buscant ràpidament refugi dins el pavelló on som...
Dit això i preveient la que ens espera els propers dies, segons la gent que guaita el temps, caldrà no oblidar l'equip d'aigua, perquè de barques en tenim a l'àrea una bona colla. Tenim veles! Moltes! Així que ja pot pujar el nivell d'aigua als carrers. No ens podem estar de dir-vos que penseu en els que són al Port de Barcelona amarrats, participant en aquesta edició del Saló Nàutic. Quin cap de setmana, si plou. El «Rafael», la barca de mitjana, és l'encarregada de fer uns passejos amb gent pel port de Barcelona. I fins i tot té previst fer un petit trajecte pel davant la façana marítima de Barcelona. La previsió marca poc vent, mar de fons i... aigua del cel a dojo de tant en tant.

Demà dissabte és el gran dia. Inaugurem Saló Nàutic, el que fa 50, i inaugurem la nostra àrea de marina tradicional, que és la que fa sis. Sis anys ja de «Àrea Marina Tradicional». I que duri, que diuen!
Aquí teniu la «Ines», que com veieu l'han deixat amb tot el drap ben posat. Demà seguirem explicant el dia a dia de l'àrea. Tenim per davant 9 dies de Saló. Temps hi haurà per a explicar més coses!

Segon dia de feina

2011-11-03T19:19:00.000+01:00

Avui ja tenim la barca de Màlaga i les quatre de Galícia. També ha muntat el seu estand el Museu Marítim de Barcelona. Poc a poc l'Àrea Marina Tradicional del Saló Nàutic de Barcelona va tenint més presència. Demà divendres, el darrer dia que tenim per a enllestir el muntatge de l'àrea... Serà un dia de bojos! Hi ha molta gent que no ha pogut venir abans...

Primer dia de feina

2011-11-02T20:40:00.000+01:00

Ja han començat a arribar els primers companys.
Els primers han estat els de l'associació de mestres d'aixa de Galicia (Agalcari). Després han arribat des de les comarques gironines en Salvador Feliu i el seu fill, en Xeve, de les Drassanes Sala. En Salvador i en Xeve han dut dues barques, una de vela llatina —que a darrera hora de la tarda ja lluïa una senyora vela—, i una barca de rem que ells volen restaurar els díes del Saló. I també des de Girona, ha arribat la gent de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. En Pere de Prada ha dut una petita barca que tenen a Calella de Palafrugell.
Mica en mica l'àrea va agafant forma. Demà dijous s'esperen les quatre barques gallegues i una xàvega que ve de Màlaga. Hauran de conduir tota la nit per tal de ser demà a primera hora.

Dimecres 2, comencem

2011-10-31T10:34:00.001+01:00

Ja fa sis anys que el Saló Nàutic acull l’àrea Marina Tradicional.
Enguany el Saló celebra els seus 50 anys de vida. Nosaltres sis. I aquesta edició la viurem contents de ser-hi un any més, però també preocupats per un futur incert. Ara bufen vents que ens obliguen a anar de cenyida més del que voldríem. Però, tal i com li hem sentit dir a més d’un patró, «tan sols es queixa del vent qui no sap navegar». Així que ens prepararem per a les remullades, els grops i els colls de mar. I aferrarem fort l’arjau, tot desitjant que els companys que enguany no ens han pogut acompanyar, siguin a bord ben aviat.

Des d'aquest blog i des del compte al Twitter us mantindrem informats del dia a dia

El «Porquoi-pas?», Charcot i Anis del Mono

2011-09-16T11:22:00.000+02:00

Avui fa 75 anys que el vaixell «Pourquoi-pas?», de l'explorador francès Jean-Baptiste Charcot es va enfonsar al sud d'Islandia. Tragèdia a banda, ja que tan sols va sobreviure un tripulant, el timoner, és curiós destacar que hi ha una anècdota en la vida de l'explorador que el vincula amb la fàbrica d'anís badalonina: Charcot, en la seva expedició austral de 1903, a bord del vaixell «Le Française» —una goleta de tres pals predecessora del «Pourquoi-pas?»—, va demanar que li enviessin 125 litres d'Anis del Mono, per tal de combatre els freds australs.
A l'apartat «Hemeroteca» del diari «La Vanguardia» en podem llegir una bona crònica.
El «Pourquoi-pas?»

Un cementiri de tonyines?

2011-08-18T12:01:00.000+02:00

El «Diario de Mallorca», en la seva edició del dimecres 17 d'agost, publicava a la portada una foto feta per uns submarinistes als fons marins de Sa Dragonera, on han trobat milers de tonyines mortes. I feia poc que hi eren, ja que com ells van manifestar, els exemplars encara no tenien signes de mossegades dels carronyaires. Com és que hi havia tal quantitat de tonyines mortes? Sospites? Una d'evident: una barca va decidir "alleugerir la càrrega" que duia a bord. Motius? Una avaria al sistema de refrigeració de la barca? Massa pesca i pocs diners a rebre? Altre cop la pregunta: Quin mar volem? Quin mar deixarem?

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: Diario de Mallorca

Quin mar volem? Quin mar deixarem?

2011-08-10T10:50:00.000+02:00

La portada del «Diario de Ibiza» d'avui dimecres 10 d'agost ens deixa una imatge prou contundent: el fondeig de les embarcacions està deixant els fons marins "llests de papers". És a dir: morts. Un terç de les praderies properes a s'Espalmador ja són història. El fondeig massiu, sobretot a l'estiu, n'és la causa principal. Ara bé, si s'apliquen mesures com la prohibició del fondeig o posar balisses de fondeig controlades com hi ha en alguns llocs —que obligarien a reservar lloc o a no poder fondejar si ja estan ocupades, i a un servei de vigilància per tal d'evitar abusos—, caldrà veure la reacció dels "usuaris". Ben segur que s'alçaran veus de tota mena: que tot són prohibicions, que si es coarta la llibertat individual, que ja era hora que es limités el fondeig...

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç: El fondeo puede acabar en tres años con la posidonia de Formentera

El patrimoni festiu de la gent de mar a l'«Argo 10»

2011-07-05T09:14:00.000+02:00

El darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima, obre pàgina amb el tema central que du per títol «El patrimoni festiu de la gent de mar» i és un complert article que signa Bienve Moya, una de les persones del nostre país més posada en el tema de la cultura popular. En Bienve no solament ens explica les seves vivències a «Baix a mar» de la seva estimada Vilanova, si no que també ens aporta punts de reflexió sobre el que cal entendre per cultura popular, les festes tradicionals i la seva evolució. Aquest és una dels seus pensaments: «Proposaria atendre el que aquí anomeno divertiments populars: teatre de carrer, esport no comercial, velles aportacions culturals que complementin i ajudin a recuperar allò que de mediterranisme hagi pogut perdre la cultura catalana al llarg d’anys de folklorisme oficial».
El tema central també inclou una entrevista a Salvador Palaudelmás, obrer major de l'Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar, que ens fa una aproximació a una de les festes marineres més antigues de Catalunya, que se celebra cada any el 24 de juliol. La processó per mar, la regata «S'amorra amorra» i el «Ball de plaça» són tres actes d'una tradició festiva molt arrelada pels lloretencs.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Museu a fons: El Museu de la Pesca de Palamós.
Fusta de bona lluna: «Alzina». Així es navegava a Mallorca fa cent anys.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Joan Anton Camuñas, navegant i gestor esportiu, que a banda d'haver estat president de la Federació Catalana de Vela, també va ser el responsable de l'esport català a la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. D'ell hem destacat declaracions com: «Hi ha molts nens que no han estat educats correctament en la vela i se’ls ha fet regatistes abans que navegants. Han de respectar el mar, l’embarcació, que valorin aquest conjunt de coses i que després sigui un magnífic regatista.» O «La regata no és simplement una cursa a l’aigua; és alguna cosa més: una
vivència, una experiència. És un contacte amb el mar, és gaudir del vent, de l’embarcació; sentir l’aigua sota la quilla de la teva embarcació.»
Recerca en marxa: «La subhasta cantada de Montgat». Pràcticament el darrer lloc de la nostra costa on cada dia "es canta" el preu del peix recent pescat. Una activitat amenaçada per la normativa actual i, per tant, en perill de desaparèixer.
Reportatge: «Els banys de mar de Barcelona». Una aproximació documentada a com era la façana marítima de Barcelona plena d'establiments on la gent anava a banyar-se.
Caixa de mariner: «Navili de 74 canon San Carlos». El model que hi ha a l'entrada de la Facultat de Nàutica de Barcelona i que durant anys ha servit en l'ensenyament de les maniobres de veles.
De viatge: «El camí de cavalls». A Menorca fem un tomb per un camí que finalment ha estat obert al pas de tothom i que durant anys ha estat fortament reivindicat.
Rosa dels vents: «L'Arsenal de Palerm». Coneixerem el museu marítim d'aquesta ciutat italiana.
Maquetisme: «El San Ramon». De l'original a la maqueta.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

«Los barcos se pierden en tierra»

2011-05-31T20:30:00.000+02:00

L'escriptor Arturo Pérez-Reverte ha recopilat en un sol llibre els seus texts i articles sobre la mar, els vaixells i els mariners, escrits en el període 1994-2011. El pròleg el signa el periodista i escriptor Jacinto Anton.

En destaco algunes de les frases del llibre:
«Pese a la modernidad, a los satélites y a todas esas cosas, el mar sigue siendo lo que siempre fue: un mundo hostil, de una maldad despiadada, del que los dioses emigraron hace diez mil años.»
«[Paco el Piloto], el marinero que en el Cementerio de los Barcos sin Nombre me dio el primer cigarrillo y dijo que los hombres y los barcos deberían hundirse en el mar antes que verse desguazados en tierra.»
«Cuando entro a un museo, sea español, francés, inglés o austriaco, no voy de visita, sino a mi casa. A buscar mis propias huellas en los objetos que han logrado salvarse del naufragio de los siglos.»

I en Jacinto Anton en diu:
«En esta gozosa travesía encuadernada hay pasajes de un conmovedor lirismo, como el relato de la primera vez que el autor observó una ballena; episodios de gran ternura, como el de su hija nadando entre delfines; melancólicas estampas de puertos; o, en el otro extremo, están los textos hilarantes del Pérez-Reverte iconoclasta, gamberro y cachondo. Las bromas a costa del brazo de Nelson, las diatribas contra los ingleses o los domingueros del mar, las motos de agua y los pijoyates.»

El pailebot «Cala Millor» inicia una nova operació «Joves per la mar»

2011-05-14T17:40:00.001+02:00

Llegim avui a la portada del «Diario de Ibiza» que el pailebot «Cala Millor» ha posat en marxa la campanya de dur els joves eivissencs a la mar. Amb aquesta ja van onze edicions, i així han aconseguit que més de sis mil joves d'Eivissa i Formentera coneguin de prop un pailebot, que naveguin en ell i participin en les maniobres de veles i, també, que coneguin el seu entorn natural més proper.

Podeu llegir la notícia pitjant aquest enllaç Diario de Ibiza — «Cala Millor»
Alumnos del instituto Isidor Macabich
El pailebote ´Cala Millor´ desvela los secretos del mar a estudiantes pitiusos
La iniciativa del Club Náutico Ibiza ´Joves per la mar´ llega a su undécima edición

Ara que s'acosta el dia del llibre, recordem Salgari

2011-04-19T20:39:00.000+02:00

Avui, a el diari «El País», Fernando Savater hi publica un escrit a propòsit del centenari del traspàs de Emilio Salgari, que es cumpleix aquest mes. I aprofitant que d'aquí a res ja és sant Jordi, potser regalar-se o regalar un dels llibres d'en Salgari, sigui una bona pensada.

Segons ens relata Fernando Savater, Salgari, atenallat cada dia, va deixar una nota escrita:

"A vosotros, que os habeis enriquecido con mi piel, manteniéndome a mí y a mi familia en una continua semimiseria o aún peor, sólo os pido que en compensación de las ganancias que os he proporcionado os ocupéis de los gastos de mis funerales. Os saludo rompiendo la pluma".

Aquest és l'article:
Capitán Salgari

Avui, a «Thalassa», el patrimoni marítim basc

2011-03-25T13:26:00.004+01:00

Aquest vespre, a les 22.10 hores, el programa de televisió «Thalassa» del Canal 33 de la Televisió de Catalunya, emet un reportatge sobre la recuperació del patrimoni marítim basc, centrat en la figura d'en Xabier Agote i l'Associació Albaola.

WEB DEL PROGRAMA: «Thalassa»

Emissió: divendres 25/03/11 a les 22.10h al 33
Repeticions: diumenge a les 18.00h i dijous a les 12.30h
Un cop emès, també es podrà veure a l'arxiu del web del programa o directament a l'arxiu de TV3: http://www.tv3.cat/videos/3424570/El-patro-dAlbaola

«El patró d'Albaola»

Al País Basc, en Xabier Agote, ha estat capaç de motivar a un grup de gent a recuperar les seves arrels marineres més tradicionals i a recuperar les embarcacions de rem i vela pròpies de la seva costa, convertint aquest procés en un aprenentatge. Un aprenentatge que els ha dut a construir al port de Pasaia rèpliques de batels, traineres i txalupes baleneres, seguint les mateixes tècniques que feien servir els mestres d’aixa bascos des del segle XVI.

Però la seva activitat, que es projecta des de l’associació Albaola que ell va crear a finals la dècada de 1990, ha anat més enllà de la pròpia construcció d’embarcacions, ja que amb elles han realitzat viatges que els han permès conèixer encara més les tècniques de navegació i el modus de vida d’aquells mariners i pescadors bascos que durant molts anys van anar a pescar bacallà o balenes a Terranova.

La gastronomia com a patrimoni, a «Argo»

2011-03-18T10:07:00.000+01:00

El número 9 de la revista «Argo» de patrimoni i cultura marítima —que ja és al carrer—, dedica el seu tema de portada a la gastronomia de la gent de mar en un article escrit per Jaume Fàbrega, un autèntic especialista reconegut internacionalment i autor d'un bon grapat de llibres i articles sobre gastronomia. L'article ens parla dels orígens d'aquesta cuina, nascuda a bord de les barques de pesca i com ha anat evolucionant. Parla dels suquets, de com fer-lo, de peixos i dels seus noms... I apunta algunes claus de futur.
El tema central inclou també una entrevista al cuiner Quim Marquès, que a la Barceloneta és el responsable del restaurant «El suquet de l'almirall» i autor, junt amb el Manuel Marquès, del llibre «Cuina marinera» (Columna Edicions, Barcelona 2010). Per cert que a la darrera secció de la revista, batejada amb el nom de «Rata de pallol», s'inclou una recepta extreta d'aquest llibre: Cigrons amb galeres.

El sumari d'aquest número conté els següents temes:
Museu a fons: El museu de l'anxova i la sal de L'Escala.
Fusta de bona lluna: La «Balear», l'essència de la navegació a vela.
Mestre de marina: Natàlia Budia, capità de la marina mercant.
Recerca en marxa: Les salines d'Eivissa al segle XVII.
Reportatge: Antigues creences populars del món dels pescadors i mariners.
Caixa de mariner: Exvot del mariner J. Pujol, de Cambrils.
De viatge: Els camins de ronda.
Rosa dels vents: L'art de la talla de fusta a l'armada Otomana. Museu Naval d'Istambul.

La drassana tradicional de Purro, salvada?

2011-02-27T11:03:00.001+01:00

Els diaris gallecs han publicat la notícia: finalment la Direcció General del Patrimoni de Galícia ha decidit salvar la drassana tradicional de Purro, a Bueu. Aquest espai llargament amenaçat, serà un element més del museu Massó. Cal felicitar als companys gallecs que des de fa anys han lluitat per tal de no perdre una part essencial del patrimoni.
Podeu llegir la informació a:
Faro de Vigo
La Voz de Galicia

Jornada sobre embarcacions tradicionals

2011-02-17T12:50:00.001+01:00

El proper divendres 25 de febrer se celebrarà a Cambados (Galícia) una jornada al voltant de les embarcacions tradicionals. L'objectiu és estudiar la situació actual de les embarcacions d'interès patrimonial, tant des del punt de vista de la protecció, com de les normes de navegació que els siguin aplicables, i fins i tot des del punt de vista de les dificultats que hi ha per establir una definició concreta del que s'ha d'entendre com embarcació tradicional.
Hi pendràn part en les diferents ponències representants de la Direcció General de la Marina Mercant, Ministeri de Cultura, «L'Atelier de l'Enfer», Projecte NEA2 França, Museo do Mar de Galícia, el Museu Marítim de Barcelona, i el projecte Dorna.

Més informació

El número 8 d'«Argo», al carrer

2010-11-25T18:00:00.001+01:00

Ja està disponible el darrer número de la revista «Argo», que edita el Museu Marítim de Barcelona sobre el patrimoni i la cultura marítima. El tema central du per títol «El patrimoni musical de pescadors i mariners» i és un complert article que signa Jaume Ayats, músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu currículum el converteixen en un autèntic especialista, per la qual cosa l'article que signa és tot un referent sobre aquest vessant del patrimoni marítim, i deixa prou clar que el tema «havaneres», tant utilitzat i potser abusat amunt i avall de la costa, ha convertit en un espectacle el que originalment era el fet de cantar tots plegats. Dit d'una altra manera: ara no cantem. Hem perdut aquest costum.

A banda del tema central, el sumari de la revista inclou els següents temes a les seves seccions:
Mar a les venes: Entrevista a Ricard Rodríguez-Martos, sobre l'Any internacional del marí i la situació actual de la marina mercant.
Museu a fons: El «Taller de Barques de Paulilles», a la Catalunya Nord.
Fusta de bona lluna: El «Rosalind». Reportatge sobre aquest vaixell emblemàtic.
Mestre de marina: Llarga entrevista a Xavier Nieto, arqueòleg subaquàtic i director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. En Xavier Nieto fa un repàs a la seva vida i l'evolució de l'arqueologia subaquàtica.
Recerca en marxa: El treball ens presenta el descobriment que a Vancouver, a la Columbia Britànica, hi ha un munt de noms d'indrets, de pobles, de muntanyes... que tenen un orígen català o espanyol que ens fa viatjar fins a les expedicions de principis del segle XVIII.
Reportatge: «1911. Un any per oblidar». Un article sobre un dels anys més tràgics a la mar. L'any vinent es compliran cent anys d'un dels fets més durs de les nostres costes.
Caixa de mariner: «El capità Mirambell». Pintura sobre tela que representa la pollacra-goleta «Constancia», que fou comandada pel capità Mirambell. El quadre és al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.
De viatge: «La ruta dels indians». Recorregut pels municipis indians de la costa, agrupats a la Xarxa de Municipis Indians, que inclou onze municipis catalans: Arenys de Mar, Begur, Blanes, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Palafrugell, Torredembarra, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
Rosa dels vents: Visita al Ecomuseo Municipal de Seixal (Portugal).
Maquetisme: Consells de pintura per a modelistes.

«Argo» està disponible als 15 museus que integren la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i, si es vol, admet subscripcions, la qual cosa es pot fer enviant per correu al Museu Marítim de Barcelona la butlleta adjunta. Indiqueu clarament al sobre «Subscripció ARGO». L'adreça on cal enviar-la és:

Museu Marítim de Barcelona
Avinguda de les Drassanes s/n
08001-Barcelona

Fins quan? Fins novembre del 2011?

2010-11-15T22:04:00.000+01:00

Avui ha estat el dia final del desmuntatge. Ahir, ben a prop de les dotze de la nit, encara s'estava recollint. Avui dilluns les barques més grans, les que va portar «Agalcari», l'associació gallega de mestres d’aixa, i les que va portar «Albaola», ja van de camí a casa dalt de camions. I ara? Doncs ens queden uns dies per reposar i reflexionar sobre com ha estat aquesta edició de l'àrea «Marina Tradicional», per intercanviar valoracions i recollir suggeriments per millorar i corregir errors. I per pensar en com volem que sigui l'edició que fa sis i que coincidirà amb el 50 aniversari del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. I pel mig ens queden els «Encontros» de Carril 2011, la gran cita de les embarcacions tradicionals de Galícia. I la resta de «Trobades-regates-concentracions» que van omplint el calendari que s'organitza des de cada associació o federació, en les quals a menor escala també hi haurà presència d'embarcacions tradicionals.

Ahir diumenge al matí, la "Orquestra del Mar» de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, dirigida per Imma Planas, ens va oferir per segon any consecutiu un concert en el qual van repassar temes de
pel·lícules i cançons de rock i pop. L'àrea «Marina Tradicional» estava a tope. I no només perquè ells fossin seixanta músics, ja que els visitants que caminaven pel Saló, pels volts de migdia, van acudint a la nostra àrea atrets per la música que interpretaven aquests joves. I a l'àrea no van trobar només música, ja que des del divendres es van incorporar el «Museu del Càntir" d’Argentona, que amb el seu torn en marxa durant hores, va ensenyar a fer càntirs de barca i, sobretot, va deixar participar del torn que van portar a tots, grans o petits, van poder sentir-se artesans per una estona. L'altra novetat va ser la "Casa Pallarès» de Solsona, l'empresa que des de 1917 ve fabricant tot tipus de ganivets, i que en la nostra àrea es va passar una bona estona fent anar la roda d'esmolar i ensenyar i explicar com es fabriquen artesanalment ganivets i navalles.

El migdia va ser molt especial per a tots els que han passat aquests nou dies de Saló. Seure a una taula tots junts, enmig de l'àrea, deixant els estands oberts però sense ningú durant un parell d'hores, i celebrar un dinar s'ha convertit en una tradició que acaba de estrènyer llaços encara més si cap. I després del menjar, en el qual hi havia assegudes seixanta persones, aquest any la novetat va ser que no van faltar les cançons. Una guitarra i un acordió van ajudar molt. Es va cantar en
gallec, en català, en euskera, en el castellà de Canàries i en el castellà de Cuba, i fins i tot en irlandès. Van cantar les «Mulleres de Carril », que van ser al Saló per a organitzar la presentació dels «Encontros» i ens van acompanyar fins a l'últim dia ... Algun que altre visitant que rondava la tarda de diumenge pel Saló, a part de seure a prop, es fregava els ulls sorprès de veure l’espectacle tan atípic en una fira. Ja no diguem en una com el Saló Nàutic. No és gens habitual que els expositors, per usar la terminologia oficial de l’"escapulari" que s'ha portat penjat del coll aquests dies com acreditació, organitzin aquest gran menjar i després es vagin succeint cançons una rere l'altra ... en horari d'obertura de visitants.

I el 2011? Doncs com diuen alguns: encara no l'ha vist ningú. Podem suposar moltes coses. Que hi haurà Saló ja que se celebrarà el cinquantenari. Que segurament hi haurà una sisena edició de l'àrea
«Marina Tradicional». Que tal vegada s'hagi acabat la famosa crisi ... El que és segur és que després d'un breu descans, s'ha de començar a treballar el dilluns que ve. I això ho ha de fer tot aquell que
vulgui estar present en el 2011. Ara es tanquen pressupostos i es fan previsions. Ara hi ha temps per a pensar com vol cadascú que sigui el seu estand l'any vinent. I quina activitat desenvoluparà, doncs
en aquest 2011 canviaran les condicions per ser presents amb un estand a l'àrea Marina Tradicional. Per exemple: serà imprescindible que hi hagi activitat diària en tots els estands. No hi haurà temps per avorrir-se. I que tots ho tinguem clar: si entre tots no mantenim realment viva aquesta àrea de «Marina Tradicional» al Saló Nàutic, serà molt difícil defensar la seva permanència un any més i mantenir les condicions que la fan possible.

El "Saló de l'automòbil"

2010-11-09T13:11:00.001+01:00

Ahir, un visitant es passejava per aquí preguntant si aquest era el Saló de l'Automòbil. ¿Despistat? Que va! El pretès "acudit" o "la gràcia", com es prefereixi batejar a la seva ocurrència, ve al cas per la gran quantitat de barques amb volant que es poden veure al Saló Nàutic. A primera vista es veu que estem "envoltats" de motores, pneumàtiques ... Fins i tot a la nostra àrea de «Marina Tradicional» hi ha una barca amb volant. Encara que aquesta es mereix tracte a part i tots els honors, ja que «Na Maria», que és el seu nom, és una embarcació construïda a Menorca entre 1920 i 1930, arribada des de la drassana del mestre d'aixa Miquel Huguet de Ciutadella, on es va restaurar l'any 1992, i encara que porta un senzill volant, va proveïda d'una vela i llueix una estampa que ja la voldrien per a elles les barques de plàstic o de goma que un es troba a cada pas en aquest Saló Nàutic. I és que velers, n’hi ha pocs. Excepte en la nostra àrea, que n’hi ha catorze. I en algun racó més, encara que són embarcacions de modalitats olímpiques o catamarans.

Pensant ja en el proper cap de setmana, convé tenir present el atapeït calendari d'activitats que estan previstes. Divendres s'incorporen a l'àrea «Marina Tradicional» el «Museu del Càntir d'Argentona », la casa «Ganiveteria Pallarès», fundada l'any 1917 a Solsona i la casa «Espardenyes Soler» d'Arenys, artesans espardenyers des de 1880. Així, des de divendres i fins diumenge, dia de tancament del Saló Nàutic, el visitant podrà veure de prop com es feien i són els càntirs de barca que portaven les barques de pesca, les tradicionals navalles Pallarès i les espardenyes que gastaven molta gent de la mar. Aquestes tres entitats desplacen fins a l'àrea «Marina Tradicional», aquests tres dies, als seus artesans per tal de "treballar " a la vista del públic visitant.

Dissabte, a partir de les 12.00h, Galícia ens presentarà l'edició dels «Encontros» d'embarcacions tradicionals que han de celebrar-se al poble de Carril. A la tarda del mateix dissabte, el Museu de la Pesca de Palamós organitza la segona de les seves «Converses de Taverna» amb el suggerent tema de «La cuina de la gent de mar». El diumenge a migdia l'Orquestra del Mar de l'Escola Pia de Mataró, integrada per una cinquantena llarga de joves, oferirà un concert amb un repertori que va des de coneguts temes de pel lícula fins a cançons de rock.

I a tot això cal sumar-li els diferents tallers i activitats que es desenvolupen en cada un dels estands de l'àrea «Marina Tradicional» i l'exposició «El viatge dels sardinals».

ACTIVITATS. Tallers per al cap de setmana 12-13-14 de novembre.

Museu Marítim de Barcelona. A la Sfera, recreació del viatge del "Beagle" en una projecció IMAX.

Drassanes Sala. Confecció de nanses de pesca.

Agustín Jordán. Traçat de vaixells.

Barca "Sant Isidre". Maniobres amb els caps de bord.

Drassanes Nereo. Maquetes de barques malaguenyes.

Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903. Tallers d'educació ambiental.

Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial. Treball amb caps.

Federació Gallega pola Cultura Marítima i Fluvial. Aparellat d'embarcacions tradicionals.

Tela Marinera-Barça "Rafael". Confecció artesanal de caps.

Iomramh. Construcció d'un currach.

Escola de Maquetisme del Masnou. Confecció de maquetes

«Els capellans, millor»

2010-11-06T23:59:00.002+01:00

Amb aquest "crit", avui dissabte 6 de novembre hem inaugurat la cinquena edició de l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, ja que és la traducció al castellà del títol del documental amb el que l'associació «Albaola» de Pasaia ha obert els actes d'aquests nou dies de Saló Nàutic. I és que l'any 2006, «Albaola», a bord d'una txalupa va reviure els viatges pel San Lorenzo que realitzaven els baleners bascos en el segle XVI (http://www.albaola.com/secciones/apaizac_obeto/). I el nom del documental, direu? Què "pinten" aquí els capellans? Doncs surt de la resposta que donaven els habitants dels pobles d'aquesta zona del Canadà quan se'ls preguntava com estaven. La seva resposta sempre era: «apaizac obeto», o sigui, «els capellans millor». I és que convé aclarir que la barreja de paraules entre l'euskera dels pescadors bascos i els diferents idiomes dels pobles Mik'maq, Innu, Inuit i Montagnais era més que habitual, donada l'estreta relació que hi havia entre tots ells. Que qui respongués així sabés el veritable significat del que deia, que sabés què és un capellà ... ja és una altra història.

La "crida" per tal que el públic visitant del Saló s'acostés al àrea "Marina Tradicional", l'han fet dues txalapartaris del Euskal Etxea de Barcelona. El so d'aquest tradicional instrument vasc, la txalaparta, ha funcionat molt millor per atreure gent que la megafonia general del Saló que va donant els avisos d'inici de cada acte del programa. Com es diu per aquí: "ni color". A més, per a molts dels presents, per no dir tots, era la primera vegada que ens acostàvem a aquesta música tradicional tan pròpia d'Euskadi.

Després del documental, que ha mantingut atent a les gairebé cent persones que s'han congregat, els membres de «Albaola» han repartit una bona quantitat de sidra, formatge i «pintxos» de truita de bacallà, cuinat per ells mateixos.

A la tarda, el Museu de la Pesca de Palamós, ha organitzat la primera de les dues «Converses de Taverna» que aporta aquest any als actes de l'àrea. En aquesta primera s'ha parlat de les creences i supersticions de la gent de mar.

A part de tot això, convé ressaltar el bon nombre de visitants que s'han acostat fins a la nostra àrea per, d'una manera o altra, participar en els diversos tallers i demostracions que estaran funcionant tots aquests dies.

Per demà diumenge està prevista, a les dotze, una xerrada sobre la cultura mediterrània del vi, en la qual prendran part un historiador i un dels útims boters artesanals que queden a Catalunya. Per la tarda, a les 18.00h, es presentarà l'exposició "El viatge dels sardinals ", que va estretament relacionada amb el tema de la conservació del patrimoni marítim i de com aquest es manté viu.

Les primeres barques

2010-11-04T21:56:00.002+01:00

A primera hora del matí, una potent grua ha començat amb els treballs de descàrrega de les sis embarcacions que «Agalcari» ha traslladat fins a l'àrea «Marina Tradicional». Sens dubte, el més espectacular ha estat el moure la dorna «Sara», una embarcació de deu metres d'eslora i que s'ha situat en un dels accessos a l'àrea. Un cop desplegat el drap, serà ben visible des de tot el Palau número 2, que és on estem ubicats. De passada, dir-vos que la nostra zona serà la que compti amb més veles per metre quadrat de tot el Saló. Després de les barques d'«Agalcari», s'han descarregat les dues embarcacions de l'associació «Albaola».

Mentre tot això estava en marxa, s'ha començat a muntar bona part dels estands. Així, s'han omplert els estands del Museu Marítim de Barcelona, el del Museu de la Pesca de Palamós, el de la Drassana Sala de l'Escala —que ha descarregat tres barques de vela llatina—, el de la «Barca Sant Isidre» i el del Consorci Colls-Miralpeix-Aran 1903.

Demà, últim dia de muntatge, promet ser un dia mogut, ja que queden alguns estands per muntar. A aquestes hores, esquivant la mala mar que hi havia aquest matí, deu haver arribat ja el ferri de Menorca, amb la barca del mestre d'aixa Miquel Huguet. De Màlaga vénen de camí les Drassanes Nereo, de Galícia ha d'arribar el material de la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial i el dels «Encontros de Carril 2011». També ha d'arribar el material de la «Barca Rafael», el de Wine Land Research, els vaixells de les Drassanes Artimar de València i el material de Lanzarote per l'estand del mestre d'aixa Agustín Jordán.

Ja hem començat a muntar

2010-11-03T20:49:00.001+01:00

Avui dimecres 3 de novembre, encara de manera tímida, ja que molts no vindran a muntar fins el darrer dia, l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, va prenent forma poc a poc.

Estand de «Agalcari», l'associació gallega de mestres d'aixa. Els més matiners de tots. A les vuit del matí ja hi eren!

En Mark Redden i el seu «currach», l'embarcació tradicional irlandesa.

La barca «Alfonsito», construïda a L'Estartit l'any 1891. En Pere de Prada i en Toni Clapés, posant-la a punt.

La barca «Colomet», de l'associació «L'Arjau» de Cambrils, a punt de ser descarregada del camió.

Fa cinc anys

2010-11-02T14:05:00.003+01:00

El novembre del 2006, al carrer, en mig de dos palaus al recinte Gran Via2 de Fira de Barcelona, naixia l'àrea «Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Era una novetat. Mai abans la gent de la cultura i el patrimoni marítim de l'Estat, havia tingut una finestra oberta com aquesta al Saló. Els estands eren unes "tendes de campanya" de 3x3 metres. Per aquella "rambla" hi va passar molta gent, fins i tot la pluja, que no va voler faltar a la cita i un durant unes hores ens va acompanyar. Per sort, el "bateig" va ser breu i la resta de dies vam poder anar gairebé sense roba d'abric.

La foto amb la que estrenem el mes de novembre a la capçalera del blog, és una pinzellada d'aquella primera edició. La que acompanya aquesta entrada també, doncs, a banda de barques, de moltes estones de conversa entre els participants, l'espai va estar animat per un grup de danses tradicionals.

I qui erem llavors? Aquesta és la llista dels "pioners":

Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial
Albaola
Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
Barca «Sant Isidre»
Barca «Rafael»
Barca «Sant Ramon»
Astilleros Artimar
Consorci El Far
Drassanes Francesc Despuig
Astilleros Nereo
Drassanes Sala
Drassana Miquel Huguet
Pailebot «Thöpaga» i pailebot «Cala Millor»
Pailebot «Isla Ebusitana»
Pailebot «Santa Eulàlia»—Museu Marítim de Barcelona
Vaixell «Far de Barcelona»
Vapor «Hidria Segundo»
Vapor «Correillo La Palma»
Taller de mestres d'aixa del Consell de Mallorca
Veleria Confenautic
Astilleros Hijos de J. Garrido
Barques de fusta

D'aquí a una setmana

2010-10-30T11:01:00.005+02:00

Manca just una setmana perquè obri portes el Saló Nàutic Internacional de Barcelona i perquè l'àrea «Marina Tradicional» celebri el seu cinquè aniversari. Des d'aquest espai anirem posant-vos al dia d'aquesta nova edició. D'entrada, aquí va el calendari d'activitats pel primer cap de setmana.

Programa d'activitats de l'àrea "MARINA TRADICIONAL 2010". Primer cap de setmana.

Dissabte 6 de novembre
11:00-13:00. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
12.00h. Inauguració oficial de l'àrea "Marina Tradicional". L'associació Albaola, de Pasaia, presentarà el documental "Apaizac Obeto" Espedizioa, Canadà 2006. A continuació, música tradicional del País Basc i degustació gastronòmica.
16:30-17:30. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
18.00h. Converses de Taverna. El Museu de la Pesca de Palamós convida a participar en una xerrada sobre les creences i supersticions de la gent de mar.
Observacions: Durant tot el dia, en els diferents estands que integren l'àrea "Marina Tradicional", tindran lloc diversos tallers i demostracions.
—Confecció de nanses de pesca. Estand Drassanes Sala.
—Taller de confecció tradicional de caps i cordes. Estand Tela Marinera-"Barca Rafael".
—Demostració de traçat de vaixells. Estand Agustín Jordán, mestre d'aixa de Lanzarote.
—Taller d'habilitats marineres amb els caps de la barca. Estand "Barca Sant Isidre".
—Construcció d'un "currach", embarcació tradicional irlandesa. Estand Iomramh.
—Aparellat d'embarcacions tradicionals de Galícia. Estand Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial.
—Taller de nusos mariners. Estand Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial.

Diumenge 7 de novembre.
11:00-13:00. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
12.00h. "La cultura del vi a la Mediterrània". Xerrada organitzada per Wine Land Research.
16:30-17:30. El Museu Marítim de Barcelona, a través del planetari "L'Esfera", ens apropa al viatge del "Beagle".
18.00h. "El viatge dels sardinals, per un patrimoni viu i actiu". Xerrada de Pere de Prada, coarmador i patró de la barca de sardinals "Santa Espina". Organitza la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial.

Observacions: Durant tot el dia, en els diferents estands que integren l'àrea "Marina Tradicional", tindran lloc diversos tallers i demostracions.

Ja tenim llista de participants

2010-10-20T22:51:00.002+02:00

Tancat ja el termini oficial d'inscripció al Saló Nàutic de Barcelona, que ha de celebrar-se del 6 al 14 de novembre, podem fer pública la llista de participants a l'espai «Marina Tradicional».

La cinquena edició s'inaugurarà el dissabte 6 de novembre i serà el País Basc, de la mà de l'associació Albaola, qui serà el protagonista aquell dia. L'acte inclourà una presentació de les seves activitats i anirà acompanyat de música tradicional i d'un tast de productes bascs. Per la tarda, a les 18.00h, les "Converses de taverna" que aporta el Museu de la Pesca de Palamós, centrarà els actes de la primera jornada de Saló. El tema serà "Creences i supersticions de la gent de mar".

El segon dissabte serà el dia de Galícia. I aquí es parlarà de la propera edició dels «Encontros», que se celebraran a Carril a primers de juliol de 2011. Galícia té un pes específic molt important en aquesta cinquena edició de «Marina Tradicional», ja que a banda de la Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial, hi assisteix per primera vegada Agalcari, l'associació de mestres d'aixa gallecs. L'aportació gallega es completa amb un estand de promoció dels «Encontros» a Carril, on es podrà fer un tast de productes gallecs. Aquest segon dissabte, les "Converses de taverna" ens presentaran com a tema "La cuina dels pescadors".

Més endavant anirem completant el programa d'activitats. Però podem avançar que el segon cap de setmana s'incorporaran a l'espai «Marina Tradicional» el Museu del Càntir d'Argentona, que ensenyarà com són i com es fan els càntirs de barca. I també tindrem la participació de la Ganiveteria Pallarés, fundada a Solsona l'any 1917, que mostrarà la fabricació d'eines de tall com les navalles.

Catalunya
Museu Marítim de Barcelona
Museu de la Pesca de Palamós
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
Consorci Colls-Miralpeix—Aran 1903
Drassanes Sala
Tela Marinera- Barca “Rafael”
Barca “Sant Isidre”
Iomramh-Currachs
Wine Land Research

Galícia
Agalcari
Federacion Galega pola Cultura Maritima e Fluvial
Encontros Carril 2011

País Basc
Albaola Elkartea

Illes Balears
Drassana Miquel Huguet

País Valencià
Astilleros Artimar

Andalusia
Astilleros Nereo

Illes Canàries
Agustín Jordán, carpintero de ribera

Compromís i militància

2010-09-21T00:08:00.001+02:00

EDITORIAL

Cap on anem? Quina és la realitat del moviment associatiu a Catalunya al voltant de la cultura i el patrimoni marítim? Hi ha futur? Com han de respondre i implicar-se les associacions que han rebut, poc o molt, alguna mena d’ajut de les diferents administracions? Cal refundar el moviment o és millor fer allò que es diu de “l’últim que apagui el llum”? O aquella altra expressió del “sálvese quien pueda”? Em resisteixo a admetre que no hi ha camí. Que més val tancar la paradeta. Però està clar, aquest, com molts temes associatius, passa per la voluntat dels qui en formen part. I aquesta voluntat avui cotitza a la baixa. O això sembla.

En tots aquests anys des de les primeres trobades de vela llatina —i hem d’anar als anys 80 del segle passat—, pel camí s’hauran perdut moltes voluntats, potser. Gent que s’haurà cremat tibant del carro, fent navegar una nau que potser mai havia d’haver sortit de port sense la tripulació i els pallols plens. O que en mig del tràngol, veient que a coberta tan sols n’eren quatre mal comptats, va dir "al proper port ho deixo". O potser es va dir que malgrat anar a mitges, s’havia de sortir a mar obert. No en conec tota la història. Fa quatre dies que soc per aquests verals, els vostres des de fa molts anys. Ja em perdonareu l’atreviment.

Guaitant al voltant, amunt i avall de la nostra costa, amb l’empenta i les ganes que es veuen, difícilment podrem fer sentir la veu d’aquí, la de les associacions catalanes, arreu. I sentirem a moltes reunions allò que no hi ha diners, que les administracions han tancat l’aixeta… Hem de viure de subvencions? I on és la gent més propera que ha de fer costat, que ha de fer pinya? Amb quina força real i moral es poden demanar subvencions? Què ha fet cadascú per a contagiar a la gent del seu poble? No parlem de patrimoni, de cultura? De quina cultura parlem? No es tracta de fer viure la de cada poble on hi ha una associació? Les associacions s’han implicat a la vida del seu poble? Han demanat ser-hi? Si deixessin d’existir, quanta gent del poble les trobaria a faltar? I amb el jovent de cada poble. Es pensa en ells? S’ha fet res per a engrescar-los a participar? ¿Perquè a molts llocs es veu les embarcacions tradicionals com una història d’”estiuejants barcelonins” o de gent amb diners?

I si del que es tracta és d’anar a buscar patrocinis, quina empresa creurà en el moviment i apostarà per ell amb la força que té actualment? Quina oferta global es pot fer a un empresa? ¿Creieu sincerament que no hi ha ningú disposat a voler fer propaganda durant un seguit de dies al llarg de tota la costa catalana? Però està clar, cal coordinar-se. Oblidar recels o velles “emprenyades”. Potser cal que un dia tothom es digui el nom del porc, trenqui les llistes de greuges i amb voluntat de treballar plegats es posi el comptador a zero. Cal que hi hagi de veritat un moviment fort. Que sumi tots els armadors d’embarcacions tradicionals, que a Catalunya són majoria i les treuen quan volen o poden, amb les poques barques propietat d’associacions que tenim a casa nostra.

No pot ser que amb els elements de difusió que tenim ara a Catalunya el tema no avanci. Hi ha iniciatives a internet o a partir d'internet. Hi ha una revista de patrimoni, l’«Argo», que s’edita des del Museu Marítim de Barcelona. El propi museu organitza jornades tècniques de debat, o les “Nits de lluna plena” de cada mes, on es parla de patrimoni i cultura i s’intercanvien idees. Hi ha una xarxa de museus. Hi ha un Saló Nàutic que per cinquè any consecutiu cedeix un espai per les embarcacions tradicionals i el moviment associatiu… I curiosament qui més interès es pren en participar-hi és qui més lluny està de casa nostra. Aquí, que es pot anar fins a la Fira en metro… Quanta gent d’aquí s’ha vist en aquests anys a l’estand de la Federació Catalana, per exemple? Millor no fer-ho públic.

Potser aquí passa el mateix que en aquella pel·lícula en blanc i negre, on es deia allò de “Més fusta, és la guerra!”. I a casa nostra, del que es tracta és d’anar cremant gent per tal que la caldera vagi fent vapor i surti fum per la xemeneia. Avançar? Aquest és un altre tema. Compromís i militància, cal. No hi ha mals vents, hi ha mals navegants que no saben aprofitar el vent que bufa.

Saló Nàutic de Barcelona: «Espai Marina Tradicional»

2010-07-16T12:15:00.000+02:00

Ja està confirmat: enguany celebrarem el cinquè aniversari de l'«Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que se celebrarà del 6 al 14 de novembre de 2010. Avui s'ha obert el període de preinscripció, que finalitza el dilluns 30 d'agost.

L'«Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic és una àrea que compta amb el suport de la direcció del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i, per això, el cost de participació en aquest espai no és el mateix que el de la resta d'expositors. Però qui estigui present en aquest espai ha de comprometre's a tenir l'estand permanentment atès durant la totalitat de dies que dura el Saló Nàutic, i a desenvolupar activitats de cara al públic. Aquesta segona condició és, principalment, la que permet ser present al Saló a un cost bastant menor, ja que per a un expositor fora de l'EMT, l'estand equipat de 12 metres quadrats —que és el que s'assigna com estand base—, li representa pagar més de 2.000 euros, sense comptar el cost afegit de contractar també superfície per exhibir embarcacions en sec.

És possible també contactar amb algun artesà que vulgui afegir-se a algun estand. A l'«Espai Marina Tradicional» pot haver des terrissaires que confeccionen càntirs de barca —consti que n'hi ha—, ganiveters, sabaters —hi ha qui encara fa esclops per a pescadors—, maquetistes ... En aquests quatre anys d'història que té el EMT, s'han desenvolupat de cara al públic tallers de restauració d'embarcacions, de confecció de nanses de pesca, de caps i cordes, d'aparellat d'embarcacions tradicionals... S'han posat en marxa jocs per als visitants més petits. S'han realitzat degustacions gastronòmiques. També hi ha hagut exposicions i concerts de música. En resum, el compromís és que cada estand ha de bullir d'activitat durant els nou dies del Saló. I des de l'estand també es pot vendre. Poc o molt sempre hi ha algun visitant disposat a comprar un llibre, una samarreta, un DVD...

En aquest enllaç hi ha un llistat amb els noms dels que han estat presents en aquest espai del Saló Nàutic Internacional de Barcelona http://espaimarinatradicional.blogspot.com/2009/12/blog-post.html

Per a preinscriure's al EMT 2010 cal enviar un correu a l'adreça morse1844 (arroba) gmail (punt) com indicant nom de l'entitat, empresa, artesà... i explicant en cinc línies de text les activitats que durà a terme durant la totalitat del Saló. Un cop rebut això, es facilitarà el full oficial d'inscripció i el cost de participació.

Tradició, innovació i economia

2010-06-01T19:04:00.004+02:00

El darrer diumenge de maig, a les pàgines de la secció «Negocis» del diari «El País», es va publicar una entrevista, a pàgina sencera, a José Gerardo Triñanes qui, a més de ser el president de Agalcari (Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira), està al capdavant d'un drassana tradicional. Malgrat el poc a poc que anem en el tema de l'esmena, ja que la Comissió de Justícia, amb la que està caient, amb l'horitzó carregat de núvols negres, encara no s'ha plantejat quin dia debatrà la futura «Llei General de Navegació Marítima», el col.lectiu que formem tots anem aconseguint ser presents als llocs. A Gijón, durant la celebració internacional del «European Maritime Day», es va llegir un manifest en defensa de les embarcacions històriques i tradicionals, elaborat a partir dels grups de treball que es van crear al Museu Marítim de Barcelona i el Museu do Mar de Galícia. Diumenge aquesta interessant entrevista en què es vincula tradició i innovació. Pel camí, parlamentaris que saben de la situació del patrimoni Marítim i que cal una actuació decidida, el ministre de Justícia que té sobre la seva taula l'esmena a la «Llei General de Navegació Marítima». La directora general de la Marina Mercant que també està al cas ... Admetem el gris? Hi ha motius per a ser optimistes.

«El País». 30 de Maig de 2010
REPORTAJE: Carreras & capital humano - Talentos que arriesgan
Hacer I+D desde la tradición
Astilleros Triñanes facturó 1,2 millones de euros el pasado año

Un pas més en favor del patrimoni i la cultura marítima

2010-05-18T09:55:00.000+02:00

EDITORIAL

Demà serem presents en el fòrum internacional dels actes de commemoració del "European Maritime Day», que aquest any se celebra a Gijón, per ser Espanya la seu de la presidència de torn de la Unió Europea. Conjuntament, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu do Mar de Galícia llegiran un manifest que recull l'esperit de l'esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» per aconseguir que les embarcacions històriques i tradicionals tinguin un estatut propi que les reconegui d'una vegada per totes. La lectura d'aquest manifest estarà avalada i recolzada per l'European Maritime Heritage. Podem imaginar fàcilment la trascendència d'aquest acte en què estaran presents un ampli ventall de personalitats europees.

I ja està? Donem per tancada la campanya? No, de cap manera. Des que es va començar a recollir suports per aconseguir entrar una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» s'ha avançat molt gràcies a l'esforç de molta gent. S'ha arribat al Congrés dels Diputats, al Ministeri de Justícia, a la Direcció General de la Marina Mercant i ara s'arriba a un fòrum europeu. La unió que s'ha aconseguit fins ara, ha de permetre seguir endavant fins a veure materialitzat aquest reconeixement a les embarcacions històriques i tradicionals. Queden moltes coses per a fer i la situació social i política del país no afavoreix precisament el plantejar temes com els nostres. Però si ara frenem la marxa, si cadascú des del seu espai més proper no s'implica més i fa extensiu el missatge, tota la feina feta fins ara es diluirà. Recordeu una dada sobre la qual ja vaig fer menció fa mesos: els vehicles històrics tenen el seu reglament específic des de 1995 motivat, segons consta en el seu redactat, per la demanda social, i perquè la legislació vigent llavors no recollia les necessitats específiques d'aquests vehicles.

Nosaltres no parlem de defensar embarcacions, que també. Parlem d'un patrimoni i una cultura que porta anys en perill i de la qual en depenen des d'espais culturals com els museus, fins a llocs de treball actuals a les drassanes artesanals, o futurs amb el tema del desenvolupament del turisme cultural, passant per les entitats i les associacions que porten anys mantenint viu tot aquest patrimoni.

Tenim motius per estar contents, és cert. Demà és un d'aquells dies importants per a tots. Però hem de seguir estant alerta.

Nous ajuntaments gallecs a la llista d'adhesions

2010-04-06T12:05:00.002+02:00

Des de Galícia ens arriben importants novetats. L'Ajuntament de Ferrol acaba d'aprovar per unanimitat una moció per donar suport a la presentació de l'esmena a la «Llei General de Navegació Marítima». La iniciativa va partir del «Clube do Mar de Ferrol». Un representant del club va tenir la possibilitat de defensar la proposta en el ple gràcies al reglament de participació ciutadana del qual gaudeixen els ferrolans en aquest «Concello».
També a l'Ajuntament de Sanxenxo es va aprovar per unanimitat donar suport l'esmena, a iniciativa de l'associació «Amics de la Dorna de Portonovo».

«SOS Estaleiro de Purro»
D'altra banda, dir-vos que a Galícia s'està duent a terme una campanya per salvar la drassana tradicional de Purro, a Bueu, un important element patrimonial amenaçat i que pot desaparèixer en qualsevol moment. Cal que els diferents col·lectius de tot Espanya enviin, com més aviat millor, una carta de suport a la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Teniu més informació a la seva pàgina web: www.culturamaritima.org

Tant la federació galega (FGCMF), com el «Museu Massó» de Bueu o el «Museo do Mar» de Galícia, l'associació gallega de mestres d'aixa «AGALCARI» i les diferents associacions que componen la FGCMF, començant per l'associació «Os Galos de Bueu», que porten anys intentant protegir el patrimoni de la seva ciutat, van pressionant als diferents departaments de la «Xunta» de Galícia i de l'Ajuntament de Bueu per tal que no s'enderroqui.

La campanya té obert un espai a facebook: http://www.facebook.com/pages/SALVEMOS-O-ESTALEIRO/102687763099939

Es confirma la presència a Gijón

2010-03-24T21:48:00.002+01:00

Cal concretar alguns detalls organitzatius, però se sap que el tema de l'esmena serà un dels plats forts de la celebració a Gijón de l'«European Maritime Day». Així, es pot confirmar que l'acció que s'ha estat desenvolupant aquests darrers mesos, per aconseguir introduir una esmena en la futura Llei General de Navegació Marítima, tindrà el seu espai dins dels actes que s'hi d'organitzaran i que comptaran amb la presència de parlamentaris europeus, membres de l'Administració espanyola i també de l'European Maritime Heritage.
Els grups de treball creats a Galícia i a Catalunya estan donant forma a un manifest que es farà públic a Gijón, per tal de demanar el suport més nombrós i qualitatiu possible, que afavoreixi que finalment les embarcacions històriques i tradicionals tinguin com més aviat millor un estatut jurídic propi.
Com a novetat cal destacar que el Concello de A Illa de Arousa també ha decidit donar el seu suport unànime a la proposta de l'esmena.

S'obre el termini de preinscripció

2010-03-10T17:55:00.000+01:00

Aquest any es compleix el cinquè aniversari de l'"Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Les dates d'aquesta edició van del 6 al 14 de novembre de 2010. La premissa de participació és la mateixa de cada any: màxima activitat en cadascún dels estands i no hi pot haver estands buits durant els dies que dura el saló. Aquest és el compromís que cal complir per mantenir la presència al Saló Nàutic de Barcelona amb les condicions especials de participació establertes. La mostra d'embarcacions en sec també es manté.

Els ajuntaments s'afegeixen i es creen grups de treball

2010-03-05T18:07:00.002+01:00

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O’Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena.

Adhesions

Hem rebut dues de destacades: la de la «Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira» (AGALCARI) que representa un col·lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat l’any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

Grups de treball

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es crein en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i per aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage. Un bon dia per acudir-hi amb propostes i documents concrets.

Activitat econòmica vinculada

S’han demanat dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsiques per a fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des d'AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que a la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de drassanes tradicionals, ja que només allà n'hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió de l'escar de Roses (Girona).

Però segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia, ja que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general, és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaime Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaime Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per a intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot, i s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem un bon drap hissat i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí. Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig (European Maritime Day) per a fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.

Adhesions fins el 4 de març de 2010

Galicia

1) Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Escrit de suport conjunt de les 42 associacions dedicades a la conservació del patrimoni marítim i fluvial de Galicia, i que mouen 150 embarcacions.

2) Museo do Mar de Galicia.

3) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de Galicia.

4) Asociación Galega de Carpinteros de Ribera (AGALCARI)

5) Asociación de Amigos del Museo do Mar de Galicia.

6) Clube Maritimo Marisme da Ramallosa (Pontevedra)

7) Vapores del Atlántico SL. «Vapor Hidria Segundo». O'Grove. (Pontevedra)

8) Asociación Cultural y Deportiva Amigos da Dorna Meca. O’Grove.

9) Asociación Balandro Joaquín Vieta. Noia.

10) Asociación de Amigos das Gamelas—Mar da Pedra. Cangas do Morrazo.

11) Asociación Cultural Lajareu por Barlovento

12) Amigos da Dorna de Porto Novo

13) Grupo de Trabajo Etnográfico Mascato

14) Agrupación Cultural Deportiva Xuvenil Fasquía

15) Clube Mariño A Reiboa

16) Sección de Vela Tradicional do Club do Mar do Ferrol

17) Club Marítimo de Redes

18) Asociación Ecoloxista e Cultural da Terra de Montes “Verbo Xido”

19) Asociación Cultural e Deportiva Dorna

Euzkadi

1) Untzi Museoa-Museo Naval de San Sebastián.

2) Albaola Elkartea. Asociación para la difusión del patrimonio marítimo vasco.

3) Euskal Batel Eroak Elkartea. Asociación de propietarios y usuarios de bateles.

4) Astilleros de Bermeo SL

5) Asociación de municipios Udalarrantz, integrada por Bermeo, Elantxobe, Getaria, Hondarribia, Lekeitio, Lemoiz, Mundaka, Mutriku, Ondarroa,

Orio, Pasaia, Santurtzi, Zierbena y Zumaia.

6) Asociación Itsasplanet

7) Itsas Gela-Aula del Mar (Pasaia)

Cantabria

1) Fundación Villas del Cantábrico

Balears

1) Club Nàutic Cala Gamba

2) Associació França a la Vall de Sóller

3) Barques de Fusta

4) Associació de la Vela Llatina de Mallorca

5) Al.lots de Barca. Associació de Patrimoni Marítim

6) Associació d’Amics de N’Agustina

7) Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca

8) Amics de la Mar de Menorca

9) Velero “Rafael Verdera”

10) Asociación Reflotar el pailebote «Thöpaga»

11) Associació Marítimo Cultural d'Eivissa i Formentera

12) Associació de Mestres d'Aixa de Mallorca

13) Amengual Artesà Nàutic

14) Associació Revitalització Centres Antics, de Mallorca

15) Club Nàutic S'Arenal

16) Grup per l’Estudi de les Fortificacions de les Balears

Canaries

1) Fundación Correillo La Palma

2) Asociación Pro-Restauración del Correillo «La Palma»

Catalunya

1) Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, integrada per: el Museu Comarcal del Montsià, el Museu d'Història de Cambrils, el Museu del Port de Tarragona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Museu Marítim de Barcelona, el Consorci el Far, el Museu Municipal de Nàutica El Masnou, el Museu de la Marina de Vilassar, el Museu de Mataró, el Museu del Mar de Lloret de Mar, el Museu d'HIstòria de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí, el Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala i el Consell General dels Pirineus Orientals Castell Reial de Cotlliure.

2) Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

3) Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

4) Associació per la Conservació d’Embarcacions Tradicionals de Castelldefels.

5) Veles e Vents Navegació Tradicional SL

6) A Tot Drap. Associació per la recuperació del patrimoni marítim.

7) La Mar d’Amics. Associació per la difusió de la navegació tradicional i la recuperació del patrimoni marítim de Palamós.

8) Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell

9) Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala

10) Projecte Ninam SL

11) Associació Persones Inquietes Kul-Actiu de Lloret de Mar

12) Bergantín Cyrano

13) Associació DeLaMar

14) Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante

15) Amics del Museu de la Pesca de Palamós (Girona)

16) L’Estrop Associació de la Costa Brava per el Patrimoni Marítim

17) Associació L’Arjau. Vela llatina Cambrils (Tarragona)

18) Drassanes Despuig. (Cadaqués-Girona)

19) Associació Bricbarca – Barca de mitjana “Sant Ramon”.

Comunitat Valenciana

1) Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia (Alicante)

2) Astilleros Artimar. Valencia

3) «Goleta Morena». Alicante.

4) Associació de Barques Tradicionals de Xàbia (Alicante)

5) Grupo d’Esplai Esportiu “Vela Latina de Torrevieja” (Alicante)

6) Fundación Un Mar Sin Barreras

Andalusia

1) Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial, representant a: Fundación Nao Victoria, Asociación Ecomuseo Astilleros Nereo, Fundación Bergantín Galveztown, Excelentísimo Ayuntamiento de Coria del Río, Asociación de Vecinos del Balneario de los Baños del

Carmen, Asociación Cultural de amigos de los Baños del Carmen, Asociación de Pescadores de Málaga – Este, Astilleros de Adra, Cofradía de Pescadores de Cádiz, Hermandad de la Virgen del Carmen de Pedregalejo y Cobarja.

2) Astilleros Nereo

3) Liga Naval de Andalucía

4) Asociación Baética Nostra

5) Asociación Cultural Aula Gerión de Sanlúcar de Barrameda.

6) Asociación Andaluza de Antropología

Altres institucions d'Espanya de les quals s'ha rebut alguna mena se suport

1) Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

2) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de España

3) Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona

4) Consejo General de la Abogacía Española

5) Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC)

6) Cluster Marítimo Español, en nom de tot el sector marítimo espanyol.

Francia

1) Société Nautique de Narbonne

2) «Les amis du deux frères», vaixell centenari.

Portugal

1) Associaçao Barcos do Norte. Viana do Castelo.

Una mica més a prop

2010-02-16T18:34:00.011+01:00

Hem sabut que la pròpia presidència de la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats, ha lliurat la nostra documentació, per tal que en facin un estudi, al Ministeri de Justícia i als portaveus dels grups parlamentaris. Així doncs, l'esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» i la ponència que va presentar l'advocat Jaime Rodrigo, a la jornada tècnica organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, el novembre passat, en la que es va tractar la problemàtica de les embarcacions històriques, són ara, oficialment, al damunt de taules molt concretes i lliurades des d'un càrrec parlamentari prou important. La campanya de recollida de suports a l'esmena, però, seguirà endavant, així com el treball per tal de confeccionar un document que serveixi de base del futur reglament que es reivindica per a les embarcacions històriques i tradicionals.

El text de l'esmena el trobareu en aquest enllaç: http://espaimarinatradicional.blogspot.com/2010/01/es-reprenen-les-accions-per-aconseguir.html

Si voleu col·laborar en la recollida de signatures d'adhesió a l'esmena, podeu descarregar-vos el següent full. Un cop el tingueu complert, l'escanegeu i l'envieu per correu electrònic a l'adreça enmiendalgnm@gmail.com

A día d'avui, aquestes són les institucions que s'han afegit:

1) Untzi Museoa-Museo Naval de San Sebastián
2) Agalcari. Asociación Galega de Carpinteria de Ribeira. Galicia
3) Asociación Cultural y Deportiva Amigos da Dorna Meca. O’Grove.
4) Asociación Balandro Joaquín Vieta. Noia.
5) Asociación de Amigos das Gamelas—Mar da Pedra. Cangas do Morrazo.
6) Asociación Cultural Gameleiros. Vigo.
7) Amics del Museu de la Pesca de Palamós (Girona)
8) Associació L'Estrop. Llançà (Girona).
9) Associació de Barques Tradicionals de Xàbia (Alicante)
10) Grupo d’Esplai Esportiu “Vela Latina de Torrevieja” (Alicante)
11) Asociación Andaluza de Antropología.
12) Associaçao Barcos do Norte. Viana do Castelo.(Portugal)

Concentrar accions i seguir sumant

2010-02-09T18:33:00.006+01:00

El proper 20 de maig es trobaran a Gijon membres de la Unió Europea, el Govern espanyol i el European Maritime Heritage, per tal de celebrar plegats el «European Maritime Day». Això és així perquè la celebració coincideix amb el període de sis mesos en els quals Espanya és la seu de la Unió Europea.

Segons com vagin les coses d’ara fins llavors amb l’esmena a la Llei General de Navegació Marítima, aquell dia podrà ser un dia de celebració o de reivindicació. La Comissió de Justicia segueix ajornant setmana rera setmana el període de presentació d’esmenes i no es veu encara la data en la que per fi es pugui debatre l’esmentada llei al si de la Comissió. Vist això, els col.lectius i institucions sensibles a la cultura i el patrimoni marítim es proposen a partir d’ara preparar accions per aquell dia.

Per altra banda, es vol confeccionar un document que reculli el nombre d’empreses i llocs de treball que es defensen amb aquesta esmena a la llei, per tal de deixar clar que amb l’acció no s’està intentant aconseguir privilegis particulars, sinó que del que es tracta és de potenciar un sector que encara pot créixer més. Costa poc imaginar, per exemple, el nombre de drassanes artesanals que poden augmentar el seu volum de feina i de treballadors, si finalment les embarcacions històriques i tradicionals ocupen el lloc que han d’ocupar. O la quantitat de nous llocs de treball que es poden crear amb noves escoles taller, o amb les activitats al voltant del que es coneix com a turisme cultural.

Noves adhesions a dia d’avui
(9 de febrer de 2010)

1) Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante
2) Amics del Museu de la Pesca de Palamós (Girona)
3) ITSAS GELA-Aula del Mar (Pasaia)
4) Clube Maritimo Marisme da Ramallosa (Pontevedra)
5) Vapores del Atlántico SL. «Vapor Hidria Segundo». O'Grove. (Pontevedra)

European Maritime Day
http://www.european-maritime-heritage.org/conference.aspx?conf=17
http://ec.europa.eu/maritimeaffairs/maritimeday/

Seguir sumant

2010-02-05T08:21:00.006+01:00

EDITORIAL

La situació social i econòmica del país no és pas propícia per a posar al damunt la taula temes culturals, però malgrat tot hem de seguir sumant. Hem de seguir afegint institucions i entitats que donin suport a aquest estatut jurídic per a les embarcacions històriques i tradicionals. Però alerta. Si ho plantegem com un tema tan sols de “barquetes”, ens estarem equivocant. Cal fer veure que al voltant de les embarcacions hi ha el món laboral, les drassanes, les escoles-taller creades i les que es poden crear, els factors dinamitzadors de comunitats de pescadors artesanals, que en el turisme mariner poden tenir una sortida o un complement a llur dia a dia al mar. ¡Són tants els camins oberts i els que es poden obrir si aconseguim normalitzar el patrimoni i la cultura marítima!

Encara podem seguir sumant adhesions. El termini de presentació d’esmenes segueix prorrogat i és molt probable que segueixi així unes setmanes més. Ara no ens podem aturar. Fa dos mesos que aquesta acció va començar. Llavors era un somni impossible aconseguir una llista d’adhesions institucionals com les que entre tots s’ha aplegat fins ara. Era inimaginable. Avui hi ha molta gent pendent de nosaltres. Hi ha gent als mitjans de comunicació i als grups parlamentaris que esperen veure el que som capaços d’aconseguir i fins on arribarem. L’any 1995, un reial decret recollia la “demanda social” que hi havia al voltant dels vehicles històrics i els reconeixia un estatut jurídic propi per la seva singularitat, importància cultural… Se suposa que, com a mínim, les embarcacions històriques i tradicionals es mereixen un tracte similar. Més encara si pensem en drassanes, oficis de mar, escoles-taller, espais culturals…
Josep-Anton

(Nota: Per afegir-se individualment guaiteu l'entrada anterior en aquest mateix blog)

Llistat d'adhesions institucionals
(5 de febrer de 2010)

Galícia
1) Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial. Escrit de suport conjunt de les 42 associacions dedicades a la conservació del patrimoni marítim i fluvial de Galicia i que mouen 150 embarcacions.
2) Museo do Mar de Galicia.
3) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de Galicia.
4) Asociación de Amigos del Museo do Mar de Galicia.

Euzkadi
1) Albaola Elkartea. Asociación para la difusión del patrimonio marítimo vasco.
2) Euskal Batel Eroak Elkartea. Asociación de propietarios y usuarios de bateles.
3) Astilleros de Bermeo SL
4) Asociación de municipios Udalarrantz, integrada por Bermeo, Elantxobe, Getaria, Hondarribia, Lekeitio, Lemoiz, Mundaka, Mutriku, Ondarroa, Orio, Pasaia, Santurtzi, Zierbena y Zumaia.
5) Asociación Itsasplanet

Balears
1) Club Nàutic Cala Gamba
2) Associació França a la Vall de Sóller
3) Barques de Fusta
4) Associació de la Vela Llatina de Mallorca
5) Al.lots de Barca. Associació de Patrimoni Marítim
6) Associació d’Amics de N’Agustina
7) Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca
8) Amics de la Mar de Menorca
9) Velero “Rafael Verdera”
10) Asociación Reflotar el pailebote «Thöpaga»
11) Associació Marítimo Cultural d'Eivissa i Formentera
12) Associació de Mestres d'Aixa de Mallorca
13) Amengual Artesà Nàutic
14) Associació Revitalització Centres Antics, de Mallorca
15) Club Nàutic S'Arenal
16) Grup per l’Estudi de les Fortificacions de les Balears

Canàries
1) Fundación Correillo La Palma
2) Asociación Pro-Restauración del Correillo «La Palma»

Catalunya
1) Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, integrada per: el Museu Comarcal del Montsià, el Museu d'Història de Cambrils, el Museu del Port de Tarragona, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Museu Marítim de Barcelona, el Consorci el
Far, el Museu Municipal de Nàutica El Masnou, el Museu de la Marina de Vilassar, el Museu de Mataró, el Museu del Mar de Lloret de Mar, el Museu d'HIstòria de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí, el Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala i el Consell General dels Pirineus Orientals Castell Reial de Cotlliure.
2) Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
3) Associació per la Conservació d’Embarcacions Tradicionals de Castelldefels.
4) Veles e Vents Navegació Tradicional SL
5) A Tot Drap. Associació per la recuperació del patrimoni marítim.
6) La Mar d’Amics. Associació per la difusió de la navegació tradicional i la recuperació del patrimoni marítim de Palamós.
7) Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell
8) Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala
9) Projecte Ninam SL
10) Associació Persones Inquietes Kul-Actiu de Lloret de Mar
11) Bergantín Cyrano
12) Associació DeLaMar

Comunitat Valenciana
1) Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia
2) Astilleros Artimar
3) «Goleta Morena»

Andalusia
1) Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial, representant a: Fundación Nao Victoria, Asociación Ecomuseo Astilleros Nereo, Fundación Bergantín Galveztown, Excelentísimo Ayuntamiento de Coria del Río, Asociación de Vecinos del Balneario de los Baños del Carmen, Asociación Cultural de amigos de los Baños del Carmen, Asociación de Pescadores de Málaga – Este, Astilleros de Adra, Cofradía de Pescadores de Cádiz, Hermandad de la Virgen del Carmen de Pedregalejo y Cobarja.
2) Astilleros Nereo
3) Liga Naval de Andalucía
4) Asociación Baética Nostra
5) Asociación Cultural Aula Gerión de Sanlúcar de Barrameda.

Altres institucions
Hem rebut recolzaments dels següents:
1) Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España
2) Colegio Oficial de Ingenieros Navales y Oceánicos de España
3) Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona
4) Consejo General de la Abogacía Española
5) Facultat de Nàutica de Barcelona (UPC)
6) Cluster Marítimo Español, en nom de tot el sector marítimo espanyol.

França
1) Société Nautique de Narbonne
2) « Les amis du deux frères », vaixell centenari.

S'inicia la recollida d'adhesions individuals

2010-01-28T22:40:00.007+01:00

Avui s'ha posat en marxa una altra manera de manifestar el suport a l'esmena a la «Ley General de Navegación Marítima». Tothom que així ho vulgui, de manera individual, pot enviar un correu electrònic a la següent adreça:

enmiendalgnm (arroba) gmail.com

El text a incloure és:

Por el presente documento, (NOMBRE APELLIDOS Y NUMERO DE DNI) manifiesta su pleno apoyo a la enmienda al Proyecto de Ley General de Navegación Marítima que contempla la introducción de una disposición adicional titulada «Protección del Patrimonio marítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales». Con ello se pretende que dichas embarcaciones se rijan por una legislación específica que garantice su protección y su uso, y contribuir a la protección de nuestro patrimonio marítimo flotante, en línea con otros países de nuestro entorno.

LUGAR DE RESIDENCIA Y FECHA.

Els correus rebuts no es respondran, ni es mantindrá correspondència amb els remitents i un cop finalitzi l'acció, es procedirà al tancament de l'esmentada adreça i a la destrucció de les dades recollides. Del dia a dia de la campanya, del resultat de l'acció... s'informarà públicament mitjançant els diferents canals oberts a internet (blogs i xarxes socials) i els comunicats que puguin emetre les institucions, entitats i associacions vinculades.

Es reprenen les accions per aconseguir incloure una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima»

2010-01-21T22:43:00.004+01:00

El dia 2 de febrer s'iniciarà altre cop el període de presentació d'esmenes a la «Ley General de Navegación Marítima». Fa ja uns mesos que des de diferents àmbits s'està duent a terme una acció encaminada a aconseguir la introducció d'una disposició adicional que reconegui la realitat específica de les embarcacions històriques i tradicionals. Fins ara s'han recollit un seguit d'adhesions però es demana un suport molt més ampli que ajudi a fer veure als parlamentaris del Congrés la necessitat d'establir un reglament específic que reguli, ampari i reconegui la realitat del patrimoni marítim en un dels seus punts més febles: les embarcacions històriques i tradicionals.

La setmana vinent es farà arribar als responsables dels principals grups parlamentaris presents a la Comissió de Justicia —que és on es debat el text de la futura llei—, un dossier amb les adhesions aconseguides fins ara, amb la idea que tot plegat ajudi a sumar esforços que es materialitzin en el text de la futura llei. Es tracta, doncs, d'obrir una porta en aquesta llei i permetre que en la redacció del futur reglament hi tinguin un especial protagonisme les institucions i persones que durant anys han estat vetllant i treballant per a la salvaguarda del patrimoni cultural marítim.

El text de l'esmena que s'ha presentat diu el següent:

Las embarcaciones históricas y tradicionales ante el proyecto de ley general de navegación marítima…

¿Porqué una enmienda?

Porque con ella nos ponemos a la altura del resto de países europeos en temas como la protección del patrimonio cultural marítimo.

Porque permite mantener y fomentar la creación de empleo al potenciar los diferentes sectores económicos vinculados a las embarcaciones históricas y tradicionales: astilleros, carpinteros de ribera, velería, maquinaria, marinería, escuelas de formación, técnicos turísticos…

Porque las embarcaciones históricas y tradicionales forman parte de la identidad que nos es propia y nos vincula históricamente al mar, y ello contribuirá a desarrollar iniciativas en temas tan diversos como la promoción turística con un alto valor cultural, la ordenación de puertos, al potenciar la creación de lo que podría calificarse de muelles históricos —y que en algunos de los países europeos atraen cada año a centenares de visitantes—, el acceso a la navegación desde las etapas escolares más tempranas, etc.

Por todo ello, creemos fundamental introducir la siguiente enmienda al

PROYECTO DE LEY GENERAL DE NAVEGACIÓN MARÍTIMA
Disposición adicional: Protección del Patrimonio marítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales

Las embarcaciones tradicionales e históricas, entendiendo como tales aquellas embarcaciones que en su proceso constructivo se utilizaron técnicas artesanales inherentes a una sociedad o grupo social, dotándole de un interés identitario y patrimonial. Y que como producto de una actividad artesanal, está ligada a su entorno, interactuando con la naturaleza y la propia historia de la comunidad social, bien por la transmisión de los conocimientos de los artesanos, bien por el desarrollo de la actividad para la que la embarcación fue construida (comercial, cabotaje, pesca, recreo, etc.), que incentivan y promueven la náutica, las vocaciones marítimas y los oficios tradicionales, que como parte que son del legado que nos vincula como pueblo al mar pueden ser consideradas como monumentos culturales vivientes y son manejadas de acuerdo a los principios tradicionales de la técnica y la práctica marítima y de acuerdo e inspirándose en los principios expuestos en el artículo 46 de la Constitución española (1), la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial de la UNESCO (2003) (2), la Carta de Barcelona (Charter Barcelona) (3) y el Wilhemshaven Memorandum of Understanding (MoU) (4), este último ya firmado por el Gobierno de España, y de conformidad con los principios del derecho comparado europeo y el European Maritime Heritage (3), se regirán por un estatuto jurídico propio, desarrollado por vía reglamentaria, que garantizará su protección, uso y promoción de las mismas y de los oficios artesanales vinculados a ellas, entendiendo que forman parte de un legado cultural y patrimonial inherente a la sociedad española y reconociendo que laconservación de embarcaciones con valor histórico en sus condiciones tradicionales y de funcionamiento como un vivo patrimonio marítimo común es de interés público.

Dicha norma recogerá y unificará en un único estatuto jurídico los criterios y normas a aplicar a las embarcaciones tradicionales e históricas en los aspectos de construcción, navegación, seguridad marítima, figuras de protección del patrimonio, instrumentos de fomento, régimen fiscal, etc. Y deberá entrar en vigor antes de un año, contado a partir de la publicación en el Boletín Oficial del Estado de la presente Ley General de Navegación Marítima.

(1)
CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA
Artículo 46
Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

(2)
CONVENCIÓN PARA LA SALVAGUARDIA DEL PATRIMONIO CULTURAL INMATERIAL. UNESCO
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00006

(3)
CHARTER BARCELONA (2002)
THE BARCELONA CHARTER
EUROPEAN CHARTER FOR THE CONSERVATION AND RESTORATION OF TRADITIONAL SHIPS IN OPERATION
http://www.european-maritime-heritage.org/bc.aspx

(4)
Memorandum of Understanding (MoU) (2005)
Memorandum of Understanding on the mutual recognition of certificates for the safe operation of traditional ships in European waters and of certificates of competency for crews on traditional ships.
http://www.european-maritime-heritage.org/mou.aspx

S’han convocat les beques de recerca etnològica a Catalunya durant el 2010

2010-01-11T20:44:00.002+01:00

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5531, de 22 de desembre, es va publicar la resolució de la convocatòria de beques en règim de concurrència competitiva per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya durant l’any 2010.Els destinataris d’aquestes beques són les persones físiques i agrupacions de persones físiques sense personalitat jurídica, que a títol individual o col·lectiu, presentin projectes relatius a treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya durant l’any 2010.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 22 de gener de 2010. I és el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació qui resol la concessió de les beques, que tramita el CPCPTC, tenint en compte la valoració feta per una comissió tècnica.

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=c9296005356b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c9296005356b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=359a40e4e66b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Aquest any és l'any

2010-01-02T17:52:00.004+01:00

EDITORIAL

Engeguem el 2010 amb una bona noticia: «Portos de Galicia» reconeix el valor de les embarcacions tradicionals i els rebaixarà un 90% les taxes. Quants anys de batallar per aconseguir-ho? Pregunteu-ho als companys de la «Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial». Molts. Molts dels seus han trucat durant anys a les portes i finalment al darrera de la porta hi ha algú que respon i es fa seva la realitat de les embarcacions tradicionals. Allò que durant anys, masses, les associacions i la gent compromesa ha fet veure, va tenint un ressò en els llocs on es decideixen les línies de futur.

Però també hem de ser crítics. Quant de temps fa que es treballa? Quanta gent s'ha compromès de veritat? Quants s'han deixat dur a remolc per tal de veure si en treien alguna avantatge per —ho ridiculitzo, és veritat—, la seva "barqueta"? Dins aquest moviment —segur que és un moviment?—, sempre hi ha hagut dues tendències: la de la gent compromesa, per pura militància, per sensibilitat en vers un patrimoni que és ben nostre i del que en tenim el deure i l'obligació moral de transmetre'l a tots aquells que ens vinguin al darrera. I la de la gent que simplement navega i que pel que sigui, perquè un dia van perdre les ganes de comprometre's, o simplement el tema de les reivindicacions els rellisca, o perquè creuen que quan s'aconsegueixi que bufi el vent, aquest bufarà per a tothom i alguna cosa arreplegaran... Cadascú és un món i, com l'Univers, està ple de mons. I sent políticament correctes, direm que tots són prou respectables. El que no ens val, en el segon cas tipològic citat abans, és que qui ha optat per a mantenir-se al marge i simplement navegar, o ha optat per a ser un espectador, es queixi de la situació o tregui pit dient que també està per la defensa de la cultura i el patrimoni marítim. Quan aquest món que reivindica des de fa anys una bona colla de gent —molt pocs encara—, es normalitzi, tant de bo tan sols ens calgui amoïnar-nos d'on navegar o a quin port fer proa. I ni així podrem restar contemplant que algú altre ens faci la feina.

Però heus aquí que engeguem el 2010 i no podem badar. El 2009 l'hem enllestit amb una esperança. La d'aconseguir que una esmena a la «Ley General de Navegación Marítima» deixi imprès en el paper legal que cal una regulació específica per a les embarcacions tradicionals, històriques... Hi ha qui prefereix fer servir el terme «embarcacions d'interès patrimonial». Ara tant és. Però és veritat, també en això caldrà posar-se d'acord. Ens cal una definició comuna per a tots. Ja hi arribarem.

De moment s'han aconseguit una bona colla de compromisos i adhesions. Semblava impossible, però els principals grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats de l'Estat, han manifestat el seu interès. I alguns ho han fet de manera explícita comprometent-se com a grup polític a presentar l'esmena. En el terreny professional hi ha col.legis d'advocats, d'enginyers navals i algunes empreses, poques encara, que també s'han compromès. A nivell d'associacions, les tres federacions de patrimoni i cultura marítima presents a Espanya, també, i cadascuna, segons les seves possibilitats, està ampliant l'abast de l'acció entre les associacions membres i altres. Des de les illes Balears també s'ha fet feina. I des de Canàries. Però anem curts. Tenim un mes de marge, atès que la propera sessió al Congrés no serà fins el 2 de Febrer. Aquella setmana es decidirà si s'ajorna una setmana més el termini de presentació d'esmenes a la «Ley General de Navegación Marítima» o si es tanca i comença el debat polític. Ens cal seguir afegint gent. I l'hem de buscar allà on calgui. La cultura marítima és molt més que la defensa d'unes embarcacions. Fóra un error greu plantejar les coses com una reivindicació dels que tenen embarcacions. No cal ser massa llest per a veure quina "etiqueta" es penjaria aviat a la reivindicació. Podem ridiculitzar-ho per a fer-ho encara més evident: «Els "millonetis" propietaris de vaixells demanen privilegis». Voleu veure aquest titular a la premsa? Voleu que sigui aquest el resum d'anys de feina?

Ens cal fer una tasca pedagògica a molts sectors i sumar en allò que ens és comú. ¿Creieu que el sector del turisme i de l'hostaleria és aliè a un plantejament ben fet de protecció del patrimoni cultural marítim? ¿Quantes vegades heu vist cartells en els que ells promocionen setmanes gastronòmiques al voltant del mar? Un munt. També s'ha d'anar a trucar a aquestes portes.

I també s'ha de fer veure que parlem de potenciar els llocs de treball existents actuals i que un patrimoni cultural dut amb seny afavoreix la creació de nous llocs de treball i la innovació. També en això cal insistir. El treball de la fusta, fer barques en fusta, no és un tema arcaic que ja no pot evolucionar. L'associació de mestres d'aixa gallecs «AGALCARI» prou que ho sap i ho explica. Per cert. Quantes associacions de mestres d'aixa coneixeu? A Galícia, la unió de tots ells ha permès, a part de crear aquesta associació, que la «Xunta» hi destini diners per potenciar el sector ja que el considera innovador, ecològic, sostenible. I aquest reconeixement de la «Xunta» durà aviat a la creació d'un segell —marca de qualitat—, que podran lluir les embarcacions fetes en fusta a Galícia. D'acord, allà en són més de mestres d'aixa. Però en l'àmbit català no es pot fer res? A Espanya només hi ha mestres d'aixa a Galícia?

Un factor ens hauria d'ajudar en aquest 2010. Espanya serà la seu durant sis mesos de la Unió Europea. ¿Ens podem permetre tenir una legislació —més aviat no tenir-la—, que en temes de patrimoni marítim no es pugui homologar a nivell europeu? Aquest és un argument de pes dins els àmbits polítics en els que s'ha contactat fins ara. Però cal seguir insistint.

Que des de 1994 els automòbils històrics tinguin un marc legal específic reconegut dins la legislació espanyola, ens hauria de fer mal als ulls a tots plegats. ¿Què ha passat durant tots aquests anys en el nostre àmbit? Podem simplificar-ho: som un país de franctiradors, de grups de guerrillers dispersos. Durant anys cadascú ha fet "la guerra" pel seu compte, amb més o menys fortuna. Avui això ha de formar part del nostre passat, si és que de debò volem que se'ns tingui presents i deixem de ser una anècdota folklòrica. Que deixem de ser aquells que de tant en tant ens posem una samarreta de ratlles, fem un suquet de peix a la platja al davant d'unes quantes barques de fusta i cantem havaneres. O és que no se'ns ha vist així —i se'ns veu encara—, durant anys?

Potser l'esmena no tiri endavant per temes de calendari polític. Aquesta «Ley General de Navegación Marítima» va col·leccionant ajornaments des de Gener de 2009. Imagineu, per exemple, que es convoquin eleccions generals a la tardor. Imaginem —de fet lluitem—, per tal que l'esmena s'aprovi enguany. I ja estarà? No pas. El text diu que s'haurà de definir un marc legal, que s'haurà de redactar un reglament abans d'un any. I qui el farà? Quins seran els assessors dels parlamentaris que hauran de redactar la normativa? Ens caldrà doncs que hi diguin la seva entitats de pes com el Museu Marítim de Barcelona, el de Galícia... Les federacions de cultura i patrimoni marítim... Advocats sensibles... Caldrà aplegar a un grup d'experts per tal que en surti un document en el que es plasmi tot allò que ens cal. I amb aquest document s'haurà d'anar on sigui i presentar-lo a qui sigui. I això vol dir feina. I més sang que diners. A banda de professionals, ens calen aquelles hores que ningú ha comptabilitzat mai en diners, perquè simplement són un compromís personal d'aquells que han estat dia a dia hissant les veles durant anys i encara mantenen viu que ara és l'hora. I no ens valdrà altre cop seguir fent accions descoordinades. I més si l'esmena no surt i ens cal buscar altres vies en la legislació, o en estaments oficials, per a seguir mantenint viu l'objectiu.

Hi ha marge pel canvi. I tant! Diuen que el darrer que es perd és l'esperança. I dos elements han vingut a ajudar-nos en els darrers anys i segur que han ajudat a fer més planer el camí per tal que l’esmena prosperi: el Saló Nàutic Internacional de Barcelona, a nivell de l'estat espanyol, i el Museu Marítim de Barcelona, a nivell de Catalunya. El primer donant acollida a l'«Espai Marina Tradicional» —que enguany ha de celebrar el cinquè aniversari—, fent durant aquests anys d'aparador i permetent l'intercanvi d'experiències entre tots els col·lectius de les embarcacions tradicionals i la cultura marítima, i el segon, el Museu Marítim de Barcelona, posant al carrer «Argo», una publicació divulgativa de la cultura i el patrimoni marítim que aviat anirà pel seu número 6. Però són dos espais, dues eines molt bones, als que cal donar contingut, alimentant-los, i comprometent-se personalment a fer pinya per tal que segueixin vius durant anys. D'altra manera ja podem llençar la gorra al foc i que cadascú decideixi què vol fer. Jo, segurament, aniré a aprendre a fer suquets de peix i així alguna altra cosa podré fer a les trobades d'embarcacions tradicionals.
Josep-Anton

Per un 2010 on hi hem de ser tots!

2009-12-19T01:37:00.008+01:00

En alguna edició o altre hi vau ser presents. A l'edició del 2010, que celebrarem el cinquè aniversari de l'«Espai Marina Tradicional» del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, hi hem de ser tots. I millor si som més!

Museus/ Entitats/ Federacions/ Associacions
1. Museu Marítim de Barcelona
2. Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana
3. Museu de l’Anxova i la Sal de L’Escala
4. Museu de la Pesca de Palamós
5. Museu de la Marina de Vilassar de Mar.
6. Escola del Mar de Badalona
7. Museu de Badalona
8. Servei de Patrimoni Etnològic. Centre Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya.
9. Festa "Dia del Pescador i Oficis de la Mar". LˆAmetlla de Mar.
10. Consell d’Eivissa.
11. Federación Galega pola Cultura Maritima e Fluvial.
12. Albaola Elkartea (Euzkadi))
13. Galerna Taldea (Euzkadi)
14. Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
15. Federación Andaluza por la Cultura y el Patrimonio Marítimo y Fluvial
16. Amics de la Mar del Port de Maó. Menorca.
17. Associació La Mar d'Amics. Palamós.
18. Associació Maritimocultural d'Eivissa i Formentera
19. Federation Patrimoine Maritime Mediterraneen (França)
20. Association "Lou Capian de Tau" (França)
21. Associação Barcos do Norte de Viana do Castelo (Portugal)

Embarcacions
1. Barca «Sant Isidre»
2. Barca «Rafael»
3. Barca «Sant Ramon». Associació Bricbarca
4. Pailebot «Santa Eulàlia». Museu Marítim de Barcelona
5. Pailebot «Thöpaga». Circumnavegaciones
6. Pailebot «Cala Millor». Circumnavegaciones
7. Goleta «Far de Barcelona». Consorci El Far
8. Goleta «Aran 1903». Veles e Vents Navegació Tradicional
9. Pailebot «Isla Ebusitana».
10. Goleta «Sadko».
11. Vapor «Hidria II».
12. Vapor «Correillo La Palma».

Professionals
1. Drassanes Despuig. (Cadaqués)
2. Drassanes Sala. (L’Escala)
3. Mestre d’aixa Nicolás Stoll. (Palamós)
4. Astilleros Belone. (Lloret de Mar)
5. Consorci El Far. (Barcelona)
6. Mestre d’aixa Miquel Huguet (Menorca)
7. Taller de mestres d’aixa del Consell de Mallorca
8. Drassana Artimar. (València).
9. Astilleros Nereo. (Màlaga).
10. Carpintero de ribera Agustín Jordán (Lanzarote)
11. Astilleros Hijos de J. Garrido. O’Grove. Galícia
12. Barques de fusta (Mallorca)
13. Veles Confenautic. (Barcelona)
14. Bacallanería Perelló (Barcelona)
15. Mestre xarxer Jaume Amengual (Mallorca)
16. Artesà nanser Josep Mercader (Girona).
17. Pere de Prada, fotògraf. (Girona).

Qui falta més?